| Economia de l'educació | Codi: 21.345 : 6 |
L'anàlisi econòmic tradicionalment donava poca importància a l'efecte de l'educació sobre la productivitat i en general sobre el creixement econòmic. De fet no és fins a mitjan segle XX que els economistes donen prou entitat als efectes de l'educació sobre el creixement econòmic com per a considerar l'economia de l'educació una branca especialitzada de l'economia o com una àrea independent dels estudis educatius.
Iniciarem l'estudi reflexionant el perquè ens interessa l'educació als economistes, analitzarem breument quina és la dimensió en inversió tant pública com privada en la formació de les persones, també veurem el vincle entre educació i creixement econòmic per finalment analitzar quina magnitud suposa el sector educatiu en l'actualitat. Posteriorment farem un repàs històric a la consideració que ha tingut l'educació en els models econòmics abans de la formulació de la teoria del capital humà.
Dedicarem una bona part de l'assignatura a estudiar la teoria del capital humà formulada per Theodore Schultz (1961) i Gary S. Becker (1964). Aquesta teoria ha estat la primera en analitzar quantitativament l'efecte de la formació dels treballadors en la seva productivitat. Alhora, formula com les empreses decideixen formar o no formar als seu capital humà en funció del tipus de formació. A partir dels fonaments que suposen els plantejaments de Schultz i Becker s'han analitzat els rendiments de l'educació. En la nostra assignatura estudiarem l'anàlisi cost-benefici i l'overtaking de Mincer. Per acabar l'anàlisi de la teoria del capital humà farem un repàs al les teories alternatives i crítiques amb aquesta teoria.
La influència del capital humà en el desenvolupament econòmic serà el tercer bloc de l'assignatura. Analitzarem aquesta influència des d'una doble perspectiva: (1) educació i creixement econòmic i (2) els beneficis no monetaris de l'educació.
La darrera part de l'assignatura ens centrarem en l'estudi de la formació en el lloc de treball. En aquest sentit estudiarem en detall quins són els determinats que faciliten que les empreses inverteixin en la qualificació del seu capital humà.
Economia de l'educació és una assignatura optativa de 6 crèdits. Forma part del conjunt d'assignatures de la menció de "Treball i ocupació" que pretén avaluar críticament les conseqüències de diferents alternatives d'acció en matèria de mercat de treball, política d'ocupació, educació, coneixement i innovació, entre d'altres per tal de seleccionar les més adients en funció dels objectius.
El principal objectiu pedagògic d'aquesta assignatura, que s'inscriu en el marc acadèmic de l'Economia Aplicada, és obrir a l'estudiant la capacitat d'aprofundir en el coneixement de l'impacte de l'educació en el creixement econòmic, a partir d'una anàlisi de les principals teories i dels camps on aquesta disciplina econòmica Altres objectius de l'assignatura són:
- Conèixer quin han estat els antecedents de l'economia de l'educació com a disciplina econòmica
- Entendre els vincles entre un increment de la qualificació de les persones i els increments de productivitat
- Analitzar en profunditat la teoria del capital humà i les teories crítiques
-Estudiar els beneficis no monetaris de l'educació
- Conèixer quines característiques tenen les empreses que formen al seu capital humà
Mòdul didàctic 1 La importància de l'educació en l'economia. Breu síntesi històrica
1. Per què ens interessa l'educació als economistes?
2. Els antecedents de l'economia de l'educació
3. L'economia de l'educació, naixement d'una disciplina econòmica
Mòdul 2 La teoria del capital humà
1. Theodore Schultz. La formalització d'un concepte latent
2. Les aportacions de Becker a la teoria del capital humà
3. Els rendiments de l'educació: l'anàlisi cost-benefici i l'overtaking de Mincer
4. Teories alternatives a la teoria del capital humà
5. El finançament de la formació a l'empresa
Mòdul 3 Influència del capital humà en el desenvolupament econòmic
1. Antecedents i fins a la teoria del capital humà
2. Educació i creixement econòmic
3. Beneficis no monetaris de l'educació
4. Conclusions
Mòdul 4 La formació a l'empresa. Context, motivacions i factors determinants
1. Context històric, econòmic i institucional
2. Motivacions per a la formació al lloc de treball
3. Factors que determinen que les empreses inverteixin en formació
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |