Desenvolupament econòmic Codi:  21.352    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
En l'entorn present la ciència econòmica ha de ser especialment activa per fer front al desafiament que suposa una nova fase de desenvolupament caracteritzada pels avenços tecnològics, la importància del coneixement en la competitivitat i la productivitat, la integració econòmica i financera global, els efectes econòmics del canvi climàtic i els nous processos polítics i socials que estan transformant radicalment les condicions de producció, distribució i consum. Amb aquesta finalitat són necessàries aproximacions més innovadores i transversals per millorar la comprensió dels fets econòmics i facilitar l'assumpció dels reptes que se'n deriven. Aquesta assignatura es centra precisament en analitzar i revisar com s'ha entès per part del pensament econòmic el concepte de desenvolupament, quines han estat les principals teories i propostes al respecte així com els seus condicionants, determinants i restriccions.

Amunt

Dintre de la optativitat l'assignatura en concret es vincula al perfil de sostenibilitat i desigualtat d'aquesta titulació, que comprèn altres matèries com ara Economía ecològica, Alternatives econòmiques, Geografia econòmica, Temes actuals de política econòmica, Desigualtat y justícia social, Fiscalitat internacional i Fiscalitat avançada. Encara que amb totes elles guarda estretes relacions, és potser amb l'assignatura de Desigualtat y justícia social amb la que més coincideix en quant a plantejaments i objectius. 

Amunt

L'assignatura és útil per qualsevol dels camps professionals en que es projecta el grau d'Economia, però especialment per aquells volen desenvolupar les seves taques als serveis d'estudis i de planificació, als professionals d'òrgans de l'Administració pública de desenvolupament empresarial, als agents en organismes internacionals o en el sector exterior així com també en aquells interessats en l'àmbit de la docència i la recerca.

Amunt

Al tractar-se d'una assignatura optativa, s'espera que l'estudiant tingui els coneixements adquirits amb la realització de les assignatures bàsiques del Grau, així com també hagi cursat part de les assignatures obligatories de l'àmbit de la política i estructura econòmica.

Amunt

Aquesta és una assignatura que forma part del bloc d'assignatures optatives del Grau d'Economia i que, per tant, es recomanable cursar desprès d'haver realitzat les assignatures bàsiques i gran part de les obligatòries de les titulació.

Amunt

Les competències que es treballen en aquesta assignatura són les següents:

Competències transversals

CT1. Analitzar de manera crítica i sintètica

CT2.  Treballar en equip i en xarxa en entorns multidisciplinaris

Competències específiques

CE7- Analizar y revisar los conceptos relativos a los objetivos y los instrumentos de política económica.

CE11- Elaborar informes económicos que contribuyan al proceso de toma de decisiones tanto en el ámbito público como privado.

CE14- Enjuiciar críticamente el marco social, político, institucional y legal en el que se desarrolla la actividad económica.

Aquestes competències es treballen mitjançant els següents resultats d'aprenentatge:

RA1. Comprendre quina ha estat la conceptualització del desenvolupament per part del pensament econòmic, quines propostes de mesura existeixen i quines són les principals institucions i agents encarregats d'aquests aspectes
RA2. Analitzar les diferents teories i paradigmes entorn al concepte de desenvolupament, per tal de poder adquirir i presentar una opinió pròpia i crítica al respecte
RA3. Conèixer els principals condicionants, determinants i restriccions lligats al concepte de desenvolupament, per tal de poder opinar i actuar al respecte
RA4. Fer propostes econòmiques a partir del coneixement adquirit en el conjunt de teories i paradigmes que s'han formulat sobre la problemàtica del desenvolupament

Amunt

1. Concepte, mesura i agenda de desenvolupament. En aquest primer mòdul o capítol de l'assignatura es presentarà el concepte de desenvolupament i quina ha estat la interpretació del pensament econòmic al respecte, mentre que també s'observarà com s'ha mesurat i quines són les possibilitats de mesura més enllà de les més tradicionals (PIB). De la mateixa manera s'analitzaran quins han estat els principals actors que han donat empenta a aquest paradigma a nivell mundial, des de les institucions internacionals a les ONGs i el seu paper la cooperació pel desenvolupament. En aquest mateix sentit es presentaran les principals estratègies de desenvolupament de les darreres dècades amb especial rellevància dels ODS i l'agenda pel desenvolupament pels propers anys. 

1.1. El concepte del desenvolupament
1.2. Mesura: variables, indicadors i comparabilitat internacional
1.3. Context històric i dinàmiques de desenvolupament / subdesenvolupament
1.4. Marc institucional i principals agents
1.5. Estratègia internacional per al desenvolupament: dels ODM als ODS

2. Teories i paradigmes del desenvolupament. En aquest segon mòdul o capítol es fa un repàs teòric de les principals aproximacions al desenvolupament, tant des del punt de vista més ortodox com també dels pensaments heterodoxes, es a dir des del pensament més lligat a les visions liberals i neoclàssiques a les estructuralistes, neo-marxistes i les més recents, especialment en relació a les propostes de decreixement. Es tracta doncs d'un apartat que permet disposar d'una visió àmplia del concepte i que busca que l'estudiant pugui construir la seva pròpia impressió i proposta al respecte d'aquest important aspecte. 

2.1. Les teories ortodoxes
2.1.1. La teoria de la Modernització i els Pioners del Desenvolupament
2.1.2. El paradigma neoclàssic
2.1.3. Teories del creixement
2.2. Els enfocaments vinculats a les Nacions Unides: de les necessitats bàsiques al desenvolupament humà sostenible
2.3. Les teories heterodoxes
2.3.1. Estructuralisme llatinoamericà
2.3.2. Enfocament neo-marxista i teoria de la dependència
2.3.3. Post-desenvolupament i nous enfocaments
2.3.3.1. La teoria del decreixement
2.3.3.2. La teoria del "Buen Vivir" o "Sumak Kawsay"

3. Condicionants, determinants i restriccions. Aquest tercer mòdul o capítol té una visió molt més pràctica, analitzant els elements que han propulsat o frenat (o que ho poden fer ara o en un futur) les estratègies de desenvolupament, ja siguin els elements institucionals, demogràfics, nutricionals o sanitaris. També es prestarà especial atenció a altres elements com la interdependència econòmica en un món cada vegada més globalitzat (amb tots els elements positius i negatius que se'n deriven) així com a la estreta relació del desenvolupament amb les condicions i restriccions mediambientals (cada vegada més rellevants i manifestant-se sobretot amb el canvi climàtic).

3.1. El paper de les institucions
3.2. Els aspectes demogràfics
3.3. Alimentació, nutrició i salut
3.4. Interdependència econòmica. Producció, comerç i finances globals
3.5. Condicionants mediambientals, territori y recursos naturals

Amunt

L'assignatura es treballarà a partir d'un conjunt de recursos externs que estaran disponibles a l'aula i entre els quals el professorat triarà els més convenients cada semestre. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt