• Descripció

Aquesta assignatura vol dotar a l'estudiant d'una visió biofísica de l'economia. L'economia ecològica és un camp d'estudi transdisciplinari que emergeix a finals dels 1980s amb l'objectiu de contribuir a una millor comprensió de la relació entre economia humana i ecologia. Parteix de la premissa que l'economia és un subsistema que forma part d'un sistema social més ampli que a la vegada es troba confinat en els límits de la biosfera. L'economia ecològica entén l'economia com un sistema obert i amb pluralitat de valors.

En aquesta assignatura es mostren quins han estat els debats, autors i disciplines que han marcat el sorgiment de l'economia ecològica i quina és la seva relació amb l'economia ambiental o dels recursos naturals (mòdul 1).  De fet s'aborden de manera crítica enfocaments que assumeixen la possibilitat de valorar monetàriament elements del medi ambient, així com els instruments analítics i de política ambiental vinculats a ells (mòdul 2).  Un cop vistos el mètodes monetaris l'assignatura tracta amb profunditat una sèrie d'enfocaments i indicadors biofísics de sostenibilitat així como mètodes que informen i donen suport la presa de decisions en situacions de pluralitat de valors atribuïts al medi ambient (mòdul 3). Finalment l'assignatura incideix en la interpretació que l'economia ecològica fa dels conflictes ecològic-distributius associats a projectes extractius, de transport o de disposició de residus (mòdul 4).

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura és una assignatura optativa (6 crèdits) del Grau d'Economia. Concretament forma part de la menció: Equitat i sostenibilitat.

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura està destinada a dona una visió teòrica i un seguit d'eines metodològiques per aproximar-se a la qüestió ambiental des de l'economia. En aquest sentit l'assignatura es projecta en tots els camps professionals de l'economia (tant a nivell d'administració pública, empresa privada o tercer sector) on el medi ambient sigui una variable rellevant.

• Coneixements previs

Per cursar aquesta assignatura es recomana haver cursat les assignatures següents: Teoria Econòmica i Societat, Introducció a la Macroeconomia, i Introducció a la Microeconomia.

• Objectius i competències

Competències

Competències bàsiques, generals i transversals

• CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caràcter social, científic o ètic.
• CG1-Contribuir a una assignació de recursos eficient i equitativa, tant en l'àmbit particular como col·lectiu.
• CT1-Adoptar actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable.
• CT4-Analitzar de manera crítica i sintètica.

Competències específiques

• CE5-Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics
• CE9-Formular polítiques que millorin l'eficiència i l'equitat de l'economia
• CE12- Avaluar l'evolució dels grans problemes d'una economia a través del pensament econòmic. 
• CE13-Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències
• CE14-Avaluar críticament el marc social, polític, institucional i legal en el qual es desenvolupa l'activitat econòmica.

Resultats d'aprenentatge

El resultat d'aprenentatge principal i general de l'assignatura es centra en "Compendre la relación entre teoria econòmica i medi ambient". Aquest resultat d'aprenentatge general es concreta a través dels següents resultats d'aprenentatge específics: 

• Entendre l'evolució de les problemàtiques ambientals i de l'ambientalisme modern i de la seva relació amb l'economia.
• Desenvolupar la capacitat de definir i analitzar críticament els problemes ambientals, articular els criteris rellevants des del punt de vista de l'anàlisi de polítiques econòmiques ambientals en la presa de decisions, i avaluar les diferents solucions.
• Conèixer i entendre els enfocaments heterodoxos sobre la relació entre teoria econòmica i medi ambient que fonamenten l'economia ecològica.
• Conèixer les teories i anàlisis alternatius (la seva formació, evolució i resultats) que, al llarg de les darreres dècades, han formulat els principal economistes ecològics al voltant dels problemes ambientals que afronta la societat contemporània.
• Conèixer els instruments, tant teòrics com pràctics de l'economia ecològica, tant de valoració no monetària del medi ambient, com de presa de decisions i deliberació.
• Conèixer els instruments de valoració monetària del medi ambient i d'internalització de les externalitats més comuns, entendre el seu funcionament, saber mesurar-los, i identificar els trade-offs més habitual que es presenten
• Entendre la relació entre economia ecològica i economia ambiental.
• Desenvolupar la capacitat de definir i analitzar críticament els orígens econòmics dels conflictes socio-ambientals.

• Continguts

L'assignatura s'estructura en quatre parts:

1. El sorgiment de l'Economia Ecològica: Descriu el context en que neix l'ambientalisme modern i les obres acadèmiques més rellevants. S'introdueixen les disciplines acadèmiques que nodriran el sorgiment de l'economia ecològica als anys 1980s. Resumeix els principis fundacionals de l'economia ecològica, els autors clau i presenta la relació entre economia ecològica i economia ambiental. 

1.1. El sorgiment de l'ambientalisme modern (1960-1980)

1.2. La llavor de l'economia ecològica: disciplines influents i autors clau

1.3. El naixement de l'economia ecològica: principis fundacionals i autors clau

1.4. Alguns debats que obre l'economia ecològica

2. Visions monetàries i basades en instruments de mercat, i les seves crítiques: Té sentit un enfocament de valoració monetària del medi ambient? S'expliquen que són les externalitats ambientals i es descriuen els mecanismes d'internalització de les externalitats. S'exposen les controvèrsies i crítiques a la valoració monetària del medi ambient.

2.1. Els problemes ambientals una fallada del mercat?

2.2. La solució: La internalització de les externalitats (sostenibilitat dèbil)

2.3. Com es poden internalitzar les externalitats?

3. Visions no monetàries que reconeixen l'economia com a sistema obert i amb pluralitat de valors: Descriu els principis de l'economia ecològica (l'economia com a subsistema de la biosfera, pluralitat de valors). Presenta la noció de metabolisme social i introdueix una sèrie d'indicadors biofísics de l'economia. Descriu l'anàlisi multicriteri social així com diferents enfocaments deliberatius de valoració no monetària del medi ambient. 

3.1. Fonaments de l'economia ecològica

3.2. Indicadors de flux d'energia i materials a l'economia (metabolisme social)

3.3. La pluralitat del valor, de l'anàlisi a la deliberació

4. Economia ecològica i conflictes ambientals: Descriu què són els passius ambientals i en mostra alguns exemples emblemàtics a nivell internacional. S'introdueix el concepte d'intercanvi ecològicament desigual, de deute ecològic i de conflicte ecològic-distributius, tot mostrant-ne diversos exemples. 

4.1. Passius ambientals

4.2. Comerç i intercanvi ecològicament desigual

4.3. Conflictes ecològic-distributius

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

En aquesta assignatura es treballa principalment amb recursos d'aprenentatge especialment elaborats per a l'assignatura per experts en el camp de l'Economia Ecològica. Actualment es treballa amb 4 mòduls docents, coordinats pel Dr. Hug March, professor responsable de l'assignatura, i elaborats en 2018 per part de la Dra. Beatriz Rodríguez-Labajos (mòduls 2,3 i 4) i el Dr. Hug March (mòdul 1). A continuació, es detallen els títols d'aquests materials que cobreixen de manera extensa tots els continguts de l'assignatura:

• Mòdul 1. El sorgiment de l'economia ecològica
• Mòdul 2. Visions monetàries basades en instruments de mercat i les seves crítiques
• Mòdul 3. Visions no monetàries que reconeixen l'economia com a sistema obert i amb pluralitat de valors
• Mòdul 4. Economia ecològica i conflictes ecològic-distributius

D'altra banda, s'utilitzen altres recursos d'aprenentatge, de caràcter més complementari o pensats per al desenvolupament de les activitats d'avaluació, com poden ser articles elaborats per figures clau dins de l'economia ecològica o bases de dades sobre conflictes ambientals o sobre mètriques de sostenibilitat.

Donat el caràcter de l'assignatura, les eines metodològiques amb les quals es treballa són el tauler, l'espai de debats i el fòrum.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació