| Teoria de jocs | Codi: 21.355 : 6 |
Per cursar aquesta assignatura no calen coneixements previs, encara que sí que és recomanable cursar-la en els darrers semestres quan s'han treballat assignatures de Teoria Econòmica, especialment de l'àmbit de la microeconomia.
- Analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.
- Aprendre de manera autònoma a investigar i innovar.
- Aplicar les principals tècniques instrumentals pròpies de l'anàlisi econòmica.
- Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències.
- Enjudiciar críticament el marc social, polític, institucional i legal en què es desenvolupa l'activitat econòmica.
- Reconèixer una situació estratègica com un joc no cooperatiu i modelitzar-la com a tal.
- Analitzar les dominacions entre estratègies i determinar els equilibris de Nash d'un joc.
- Interpretar i analitzar models econòmics coneguts (jocs de mercat, de localització) com a jocs no cooperatius.
- Copsar la complexitat d'una estratègia en un joc dinàmic i distingir els equilibris que només es justifiquen a partir d'amenaces no creïbles d'aquells que parteixen de la racionalitat dels agents en cada etapa del joc (o perfecte en subjocs).
- Utilitzar la lògica de la inducció cap enrere per donar una solució a un joc seqüencial.
- Analitzar models simples d'informació incompleta, en particular les subhastes simplificades.
- Reconèixer situacions de cooperació i saber valorar possibles repartiments del guany en relació al poder de les coalicions d'agents.
- Calcular el valor de Shapley i interpretar-lo en diferents models de cooperació.
Unitat didàctica 1: Jocs simultanis (I)
En aquesta unitat analitzarem situacions en què els agents trien simultàniament una estratègia d'entre un nombre finit. No és l'elecció "al mateix temps" allò que fa que el joc sigui simultani, sinó que cada agent desconegui l'estratègia que han triat els altres. Les característiques comunes d'aquest tema seran la simultaneïtat en la presa de decisions i un nombre finit d'estratègies. La situació amb un nombre infinit d'estratègies s'analitzarà al mòdul següent.
- Jocs bipersonals: la bimatriu del joc
- Noció d'equilibri de Nash
- Dominància estricta i dèbil d'estratègies
- Extensió mixta d'un joc bimatricial
- Jocs amb n agents
- Jocs de suma nul·la o constant
- Aplicacions
Unitat didàctica 2: Jocs simultanis (II)
En aquesta unitat analitzarem, per una banda, el cas d'un gran nombre d'agents, en què cada agent només disposa de poques estratègies i, per altra banda, el cas de dos o tres agents amb moltes estratègies (potser infinites). En qualsevol dels dos casos, mantindrem la hipòtesi de simultaneïtat en la presa de decisions per part dels agents.
- Quan hi ha molts agents
- Jocs amb moltes o un continu d'estratègies
- Alguns models econòmics
Unitat didàctica 3: Jocs seqüencials
En aquesta unitat estudiarem les situacions en què els jugadors segueixen una sèrie de regles que els indiquen l'ordre en què juguen i quina és la informació de què disposen quan els toca decidir.
- Representació d'un joc en forma extensiva
- Representació estratègica
- Inducció cap enrere i equilibri perfecte en subjocs
- Jocs de mercat seqüencials
- Algunes aplicacions
- Introducció als jocs repetits
Unitat didàctica 4: Jocs amb informació incompleta
En les unitats anteriors, en estudiar el comportament estratègic dels jugadors, hem suposat que cadascun coneix amb certesa no només els pagaments en cada combinació estratègica, sinó també els pagaments dels altres agents. De vegades, però, aquesta hipòtesi no és realista. Els jocs d'informació incompleta poden ser estàtics (jocs simultanis) o dinàmics (jocs seqüencials). En aquest mòdul ens ocuparem únicament dels primers.
- Representació d'un joc d'informació incompleta
- L'equilibri bayesià de Nash
- Aplicacions
Unitat didàctica 5: Jocs cooperatius
En aquesta darrera unitat s'estudien les situacions en què els agents o jugadors poden cooperar.
- La funció característica
- El core d'un joc cooperatiu
- El valor de Shapley
| Teoria de jocs |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer un examen (EX). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|