| Desigualtat i justícia social | Codi: 21.356 : 6 |
La desigualtat és una qüestió que ha rebut una atenció significativa en els últims anys, tant per part dels mitjans de comunicació, com dels líders mundials, així com entre la ciutadania. I segons diferents informes serà una de les tendències principals que ocuparan els experts econòmics en un futur, per davant de temes com la perspectiva d'un creixement sense ocupació o el debilitament de la democràcia representativa (temes també candents). Però, per què la desigualtat preocupa avui a tanta gent? Té alguna cosa a veure aquesta preocupació amb l'evolució recent de la desigualtat als països de l'OCDE? Té alguna cosa a veure amb les seves conseqüències?
Existeixen dues grans respostes a aquestes preguntes. La primera es mou en el terreny de la moral i pot resumir-se dient que la desigualtat importa perquè és injusta. La segona és una resposta que opera en una dimensió més aviat pragmàtica i podem resumir-la dient que la desigualtat importa perquè té impactes negatius -socials, polítics, econòmics- en el funcionament de les nostres societats. És a partir d'aquestes preguntes i aquestes possibles respostes que la present assignatura s'endinsarà en les causes, processos i conseqüències derivats d'aquesta desigualtat, així com en les possibles accions que poden proposar-se per mitigar-la.
Aquesta és una assignatura que forma part del bloc d'assignatures optatives del Grau d'Economia i que, per tant, es recomana cursar després d'haver realitzat les assignatures bàsiques i gran part de les obligatòries de les titulació. Dins de l'optativitat l'assignatura en concret es vincula al perfil de sostenibilitat i desigualtat d'aquesta titulació, que comprèn altres matèries com per exemple Economia ecològica, Alternatives econòmiques, Geografia econòmica, Temes actuals de política econòmica, Desenvolupament econòmic, Fiscalitat internacional i Fiscalitat avançada. Encara que amb totes elles guarda estretes relacions, és potser amb l'assignatura de Desenvolupament econòmic amb la qual més coincideix quant a plantejaments i objectius.
Les competències transversals que es treballen en aquesta assignatura són les següents:
CT1. Adoptar actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable.
CT9. Aprendre de manera autònoma a investigar i innovar.
En quant a les competències específiques l'assignatura treballa les següents:
CE5- Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics.
CE10 - Avaluar críticament les conseqüències de diferents alternatives d'acció i dissenyar mesures en relació a la selecció de les més adeqüades i en funció dels objectius
CE12- Avaluar l'evolució dels grans problemes d'una economia a través de el pensament econòmic.
CE13- Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències.
CE14- Enjudiciar críticament el marc social, polític, institucional i legal en què es desenvolupa l'activitat econòmica.
Aquestes competències es desenvolupen a través dels següents resultats d'aprenentatge (objectius):
| RA1 Comprendre la dimensió ètica que caracteritza a qualsevol ciència social |
| RA2 Conèixer i entendre les diferents aproximacions teòriques que sobre la justícia social s'han plantejat des de diferents escoles i corrents de pensament |
| RA3. Investigar de manera autònoma les tipologies i les dimensions de la desigualtat, obtenint informació a partir de la qual poder tenir criteri sobre aquest tema |
| RA4. Examinar per què l'evolució de la desigualtat és un fenomen clau per comprendre les nostres societats contemporànies |
| RA5. Distingir les tres dimensions en les quals opera la desigualtat: la social, la política i l'econòmica i examinar els efectes de la desigualtat en les esferes social, econòmica i política |
| RA6. Analitzar l'evidència empírica sobre els determinants i l'evolució de la distribució d'ingressos en diferents països |
| RA7. Examinar els efectes de la desigualtat en les esferes social, economica i política |
| RA8. Proposar mesures que esmorteeixin els efectes de la desigualtat en les esferes social, economica i política |
| RA9. Analitzar les diverses concepcions de la igualtat d'oportunitats i la justícia social |
| RA10. Examinar els límits als quals avui s'enfronta la noció de la justícia social com «créixer primer i distribuir després», amb especial atenció a la globalització |
| RA11. Proposar mesures que afavoreixin la igualtat d'oportunitats i la justícia social |
| RA12. Identificar els diferents models d'estat de benestar i avaluar els seus resultats, distingint entre els efectes d'aquestes en el creixement, la desigualtat i la pobresa |
| RA13. Entendre les raons i el paper i l'impacte dels moviments socials en la lluita per la justícia social |
| RA14. Proposar mesures que afavoreixin l'obtenció de resultats positius a partir de les accions de les administracions i/o dels moviments socials |
1. Una conceptualització de la dimensió ètica de las ciències socials
En aquest primer mòdul s'avaluen, a partir de les tres lectures proposades, les particularitats de les Ciències Socials; posant un especial èmfasi en les derivades ètiques vinculades a una branca de coneixement que fa de les societats el seu objecte d'estudi i que ha de facilitar el plantejament de propostes específiques i diferenciades d'organització política, social i econòmica.
2. La justícia com objecte del pensament filosòfic, sociològic i econòmic.
Al llarg d'aquest mòdul, s'analitzarà el concepte de justícia social a partir de les diferents aproximacions - i crítiques- plantejades per les principals corrents de pensament filosòfic, sociològic i econòmic,
La igualtat liberal i l'economia del benestar: Rawls, el contracte social, Dworkin, Sen
1. Llibertarisme libertari: Nozick
2. La crítica marxista
3. La crítica comunitària
4. Feminisme
3. Tipologia i dimensions de la desigualtat.
Al primer apartat d'aquest mòdul o capítol analitzarem què ha ocorregut amb la distribució dels ingressos en les tres últimes dècades als països de l'OCDE, fent especial atenció al cas d'Espanya. En el segon estudiarem dos tipus diferents de desigualtat: la desigualtat primària -o en els ingressos del mercat- i la desigualtat secundària -o en la renda disponible de les llars. Finalment, examinarem tres dimensions en les quals opera la desigualtat: la dimensió econòmica, la social i la política.
1. L'evolució recent de la distribució de la renda als països de l'OCDE
2. Desigualtat primària i secundària i nocions sobre justícia social
3. Dimensions de la desigualtat
3.1. La dimensió política de la desigualtat
3.2. La dimensió social de la desigualtat
3.3. La dimensió econòmica de la desigualtat
4. Revisió dels determinants i els efectes de la desigualtat.
Al primer apartat d'aquest mòdul analitzem els determinants de la desigualtat, distingint entre les causes dels canvis en la dispersió de les rendes (flux) abans i després d'impostos i transferències, i els canvis en la distribució de la riquesa. En el segon, estudiem els efectes de la desigualtat sobre tres fenòmens: la mobilitat social, la pobresa i la igualtat d'influència política.
1. Revisió dels determinants de la desigualtat
1.1. Determinants de la desigualtat d'ingrés
1.1.1. Determinants dels canvis en la dispersió de les rendes primàries
1.1.2. Determinants dels canvis en la dispersió de les rendes secundàries
1.2. Determinants de la desigualtat de riquesa
2. Revisió dels efectes de la desigualtat
2.1. L'impacte de la desigualtat sobre la mobilitat social
2.2. Els efectes econòmics de la desigualtat
2.3. Els efectes de la desigualtat sobre la igualtat política
5. La igualtat d'oportunitats i la justícia social en un món globalitzat.
El primer apartat d'aquest mòdul dissecciona analíticament les diverses concepcions de la justícia social com a igualtat d'oportunitats. El segon apartat estudia la que, de ben segur, constitueix la concepció més popular de la igualtat d'oportunitats per als economistes que s'han preocupat per les qüestions distributives: la idea de «créixer primer i (re)distribuir després». Aquí s'analitza la globalització com un dels límits d'aquesta noció de la igualtat d'oportunitats. L'últim apartat estudia algunes propostes per repensar la igualtat d'oportunitats en un món globalitzat.
1. Igualtat d'oportunitats: diverses nocions
1.1. La igualtat d'oportunitats formal: la noció típicament liberal
1.2. La igualtat d'oportunitats substantiva o material: la noció típicament socialdemòcrata
1.3. La igualtat com a igualtat d'oportunitats: la noció socialista
1.4. Igualar o crear oportunitats? Una visió pragmàtica de la igualtat d'oportunitats
2. La justícia social com «créixer primer i (re)distribuir després»
3. La justícia social en un món globalitzat
3.1. Impulsar l'eficiència: la predistribució liberal
3.2. Impulsar la igualtat: la predistribució socialdemòcrata
6. El paper de l'Estat i de la societat civil.
El mòdul s'inicia recuperant el debat teòric entorn al nivell de responsabilitat que l'Estat ha d'assumir en la solució dels problemes -de diversa índole- que afecten als ciutadans de les societats capitalistes modernes. Al segon apartat es planteja un recorregut històric pels orígens i posterior desenvolupament de l'estat de benestar. Al tercer apartat s'avaluen els possibles efectes de la despesa social, comparant els nivells de pobresa i desigualtat i la seva evolució per als diferents models d'estat de benestar. Per acabar, ens proposarem contrastar la recentment reconeguda afirmació que l'Estat del Benestar està en crisi, avaluant els arguments que la sustenten i analitzant els reptes i amenaces als quals s'enfronta la protecció social en l'actual context de globalització.
1. Fonaments teòrics de l'estat de benestarç
2. Orígens i evolució de l'estat de benestar
3. Estat de benestar. Objectius, polítiques i models
3.1. Els efectes de la despesa social
3.2. L'estat de benestar a Espanya i Catalunya
4. Crisi, sostenibilitat i perspectives futures
5. Els moviments socials i la lluita per la justícia social
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |