Llengua A II (català) Codi:  21.508    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Llengua A II (Català) pretén proporcionar a l'estudiant els coneixements avançats sobre la llengua i la normativa catalanes necessaris per poder produir, revisar i traduir textos en català amb èxit, com a continuació de Llengua A I (Català). La matèria tracta, de manera teòrica i pràctica, dels aspectes relatius als signes de puntuació, a les convencions lingüístiques i tipogràfiques que afecten la redacció, i als recursos especialitzats de la llengua catalana, i posa especial èmfasi en l'estudi de les qüestions lingüístiques que generen més errors i inadequacions en l'activitat traductora, tenint en compte les novetats introduïdes per l'Institut d'Estudis Catalans.

Amunt

Llengua A II (Català) forma part del bloc d'assignatures de formació bàsica del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC - UVic-UCC). Aquesta matèria és la segona del conjunt de quatre assignatures sobre llengua catalana que s'ofereix en el pla d'estudis del dit grau. L'aprovació del conjunt de les quatre assignatures permet adquirir tots els coneixements avançats que es necessiten per poder desenvolupar amb èxit l'activitat traductora cap al català.

Amunt

Dominar la normativa catalana és un requisit bàsic per poder traduir cap al català. Per tant, aquesta assignatura prepara l'estudiant per al seu futur professional com a traductor, tot i que els coneixements i les destreses adquirits en la matèria poden aplicar-se a un conjunt ampli de camps professionals, com l'assessorament lingüístic, la docència, la recerca, etc. Per tant, aquesta assignatura es projecta en tots els camps del coneixement que requereixin una activitat professional de traducció, correcció i assessorament lingüístic en què la llengua catalana sigui una de les llengües de treball. Els camps professionals poden comprendre sectors jurídics, científics i tecnològics, entre altres.

Amunt

Cal que la llengua catalana sigui la llengua materna de l'estudiant o bé que aquest posseeixi, almenys, el nivell C1 de català o equivalent.

Amunt

Es recomana haver cursat i superat l'assignatura Llengua A I (Català).

Amunt

En aquesta assignatura l'estudiant treballarà els objectius següents, que seran objecte d'avaluació per mitjà de les activitats proposades:

  • Dominar aspectes estilístics avançats de llengua catalana.
  • Dominar els aspectes lingüístics més conflictius de la traducció cap al català.
  • Conèixer i usar adequadament recursos lingüístics: diccionaris especialitzats, enciclopèdies, corpus, llibres d'estil, etc.
  • Produir amb eficàcia textos en llengua catalana.
  • Consolidar la competència lingüística necessària per fer front a la traducció de textos.

 

Aquests objectius responen a la voluntat que l'estudiant treballi un conjunt d'aprenentatges que es tradueixen en l'adquisició de les competències bàsiques (B), generals (G), transversals (T) i específiques (E) següents:

B1: Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

B3: Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que inclouen una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic.

G1: Gestionar, analitzar, interpretar i sintetitzar informació de fonts diferents per desenvolupar la professió.

G2: Desenvolupar i mantenir actualitzades les pròpies competències, les destreses i els coneixements segons els estàndards de la professió.

G3: Posseir habilitats per a la crítica i l'autocrítica, i demostrar preocupació per la qualitat i pel respecte als codis deontològics de la professió.

T1: Actuar amb esperit i reflexió crítics davant el coneixement, en totes les seves dimensions mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i amb compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional.

T3: Interactuar en contextos globals i internacionals, identificant necessitats i noves realitats que permetin transferir el coneixement cap a àmbits de desenvolupament professional actuals o emergents, amb capacitat d'adaptació i autodirecció en els processos tant professionals com de recerca.

E1: Dominar la llengua A en un nivell avançat superior i tenir capacitat de comunicar-se amb excel·lència, oralment i per escrit, en la llengua esmentada.

E6: Analitzar i aplicar reflexivament els coneixements de teoria lingüística i de teoria de la traducció.

E12: Tenir capacitat per analitzar, editar i revisar textos orals i escrits.

E14: Tenir destreses per documentar-se, buscar, seleccionar i gestionar la informació.

Amunt

Aquesta assignatura està formada per cinc unitats, en què es treballen els continguts següents:


Unitat 1. Recursos lingüístics

- Introducció a la lexicografia

- Tipus de recursos lingüístics: classificació i visió crítica

- Ús avançat dels recursos lingüístics en línia, en especial, del DIEC2

- Les novetats de l'IEC: la gramàtica  (GIEC) i l'ortografia (OIEC) normatives


 Unitat 2. Inadequacions morfosintàctiques i lèxiques

-Inadequacions morfosintàctiques i canvis introduïts per la GIEC

* Coordinació de verbs amb règims diferents i zeugmes
* Usos incorrectes de locucions prepositives
* Règims verbals

- Inadequacions lèxiques

* Falsos amics per interferència castellà/català
* Confusions semàntiques
* Neologismes i estrangerismes
* Formes dobles


Unitat 3. Aspectes controvertits de normativa

- Ús de per i per a

* Estat de la qüestió: modificacions introduïdes per la GIEC (perspectiva actual)
* Situació anterior a la publicació de la GIEC i causes: aportacions de Fabra i d' autors posteriors (perspectiva diacrònica)

-Canvi i caiguda de preposició

* Problemàtica i casos
* Límits del canvi i la caiguda de preposicions
* Matisos introduïts per la GIEC


-Concordança del verb haver-hi

* Estat de la qüestió
* Tractament en les diferents obres


Unitat 4. Convencions

- Criteris d'ús de majúscules i minúscules

- Formació i criteris d'ús de les abreviacions: abreviatures, sigles i acrònims, i símbols

- Escriptura de nombres

- Recursos tipogràfics i marques d'èmfasi: usos de la cursiva, la rodona, la negreta i les cometes

- Aprofundiment en els usos dels signes de puntuació, en especial, la coma


Unitat 5. Llengua, gènere i sexe

- Reflexió crítica al voltant del llenguatge no sexista

 

Continguts transversals que s'aborden en les diferents unitats

- Ús lúdic i creatiu de la llengua

- Introducció a la traducció castellà-català

- Criteris de traducció castellà-català de topònims i antropònims

- Traducció castellà-català de llenguatge figurat i metàfores

Amunt

Lexicografia PDF
La traducció entre el castellà i el català XML

Amunt

  • Cervià, C.; Casals i Martoerell, D. (1999). "Aproximació al fenomen de la concordança del verb 'haver-hi'". Llengua i ús, 15, 11-21.
  • Espinal, M. T. (2006). Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona/València: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions/Publicacions de la Universitat de València/Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Disponible en línia a http://ddd.uab.cat/pub/llibres/2006/89642/Diccionari_sinonims_Espinal_a2006.pdf.
  • Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • Institut d'Estudis Catalans (2016). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Disponible en línia a http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf.
  • Macià i Guilà, J. (2007). "La tasca era enorme (els falsos amics)". Llengua nacional 58: 19-27.
  • Mestres, J. M.; Costa, J.; Olivé, M.; Fité, R. (2007). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. Barcelona: Eumo Editorial/Associació de Mestres Rosa Sensat/Universitat de Barcelona/Universitat Pompeu Fabra.

Aquest material es complementarà amb altres referències que s'indicaran convenientment.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt