• Descripció

L'assignatura pretén aproximar l'estudiant als principals corrents estètics i literaris catalans en relació als europeus des del Romanticisme fins a l’actualitat. És així que es treballaran les figures catalanes més destacades i les obres més rellevants, les teories traductològiques vigents en cada etapa, les traduccions i traductors principals al català en els segles XIX i XX i llur recepció en la cultura catalana.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Objectius:

• Conèixer els principals moviments estètics europeus i catalans contemporanis.
• Conèixer les obres literàries més representatives del període.
• Conèixer les principals teories de la traducció del període.
• Conèixer les traduccions més representatives del període.
• Aproximar-se al context històric i cultural dels autors i les obres programades.
• Saber interpretar, analitzar i comentar textos.

Competències:

• Gestionar, analitzar, interpretar i sintetitzar informació de fonts diferents per desenvolupar la professió.
• Desenvolupar i mantenir actualitzades les pròpies competències, destreses i coneixements segons els estàndards de la professió.
• Dominar la llengua A en un nivell avançat superior i tenir capacitat de comunicar-se amb excel·lència, oralment i per escrit, en l’esmentada llengua.
• Identificar les bases de la història, la cultura i la literatura universals per conèixer els referents culturals i aplicar-los al camp de la traducció i la interpretació.
• Tenir capacitat per analitzar, editar i revisar textos orals i escrits.
• Tenir destreses per documentar-se, buscar, seleccionar i gestionar la informació.

• Continguts

DE L’ÈPOCA ROMÀNTICA AL NATURALISME 

1. Introducció: De l’època romàntica al Naturalisme. Les dificultats d’incorporar els corrents europeus

2. Del lent accés del català a la traducció: Dels anys 30 als 50

3. L’arrancada: els anys 60 i 70

3.1 Les traduccions d’autors provençals

3.2 Les traduccions de clàssics grecollatins

3.3 Les traduccions de romàntics estrangers

3.4 Les traduccions d’autors d’altres literatures hispàniques

3.5 Les traduccions en el Diari Català (1879-1881)

4. Els anys 80 i 90

4.1 Narcís Oller, traductor

4.2 Les autores catalanes vuitcentistes i la traducció

EL MODERNISME

1. El Modernisme: caracterització general

1.1 Introducció

1.2 Els corrents ideològics i estètics

1.3 Les tensions modernistes: Modernisme i societat

1.4 Modernisme i nacionalisme

1.5 Modernisme i llengua

2. Cronologia

2.1 Etapa inicial (1890-1900)

2.2 Etapa de consolidació (1900-1911)

DEL NOUCENTISME A LA REPÚBLICA

1. El Noucentisme: caracterització general

1.1 El mot «Noucentisme»

1.2 Noucentisme i Modernisme

1.3 Ideari estètic del Noucentisme

1.4 Activitat institucional noucentista

1.5 El Noucentisme i la literatura

2. De la Mancomunitat a la República: Context històric i cultural

3. Les avantguardes

4. Traductors i traductores en el Noucentisme

5. El paper de la traducció en el període de la Dictadura primoriverista

6. Traductors i traductores a l’època republicana

L’ÈPOCA FRANQUISTA. ELS INICIS DE LA DEMOCRÀCIA

1. Del final de la guerra civil a l’inici de la Democràcia: panorama general

1.1 La literatura catalana en aquesta època

A. La poesia

B. La narrativa

C. El teatre

D. L’assaig i la literatura del jo

LA LITERATURA I LA TRADUCCIÓ EN EL TOMBANT DE SEGLE

1. La literatura catalana en els inicis del segle XXI

2. Visió general de la traducció a Catalunya des de la Transició fins avui

3. Sobre poesia

4. Sobre la narrativa

5. Sobre el teatre

6. Les traduccions del català a altres llengües

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L’assignatura està organitzada amb cinc mòduls didàctics teòrics, cada un amb la seva bibliografia perquè els estudiants puguin ampliar els seus coneixements sobre l’època tractada tant des del punt de vista literari com traductològic.

A cada un d’aquests mòduls correspondrà una PAC que consisteix en dos comentaris de text, un de literari i un de traductològic, els enunciats dels quals es trobaran al moodle de l’assignatura. També es recomanaran complementàriament alguns enllaços sobre aspectes culturals, que es posaran a disposició dels estudiants.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació