| Trad. de textos científics i tècnics B-A I (anglès-català) | Codi: 21.558 : 6 |
La traducció científica constitueix una excel·lent introducció al món de l'especialització per diverses raons: d'una banda exigeix un aprenentatge específic, tant de les tècniques de documentació de la matèria com dels problemes de descodificació, transcodificació i redacció final; de l'altra, permet una pràctica traductora i una familiarització progressiva amb la matèria gràcies a la diversitat de formats textuals, els quals van, en aquest cas, des dels simples fullets, prospectes farmacèutics, anuncis o fullets informatius fins als articles d'alta especialitat mèdica, passant per revistes, manuals de divulgació, literatura mèdica dirigida al gran públic o bé a professionals de nivells diferents (auxiliars clínics, terapeutes...). Aquest ampli marc permet iniciar-se de forma progressiva en la casuística de la traducció científica aprofundint en els seus diferents gèneres. No és casualitat que parem especial atenció, en els exemples anteriors, als textos mèdics. La literatura científica ofereix una gamma de possibilitats pràcticament inesgotables, i en la majoria d'àmbits temàtics també trobaríem aquestes característiques, però hem optat, en aquest curs, per centrar-nos principalment en tres temes que constitueixen la base fonamental dels textos que treballarem: addiccions, psiquiatria i farmàcia. Són temes interrelacionats, el que pot suscitar polèmica, debats fervorosos i discussions en el fòrum, i que, sobretot, es poden tractar des de diferents punts de vista: social, antropològic, històric, clínic, biològic, econòmic, bioquímic, polític, sanitari i, fins i tot, literari. Tot això contribueix a convertir aquest curs en una introducció excel·lent, tant amena com instructiva, a la pràctica traductora de textos científics.
Finalment, has de recordar que la traducció cientificotècnica requereix un rigor fins i tot superior que cal aplicar, per principis, a qualsevol pràctica de traducció. El llenguatge científic, com ja veuràs en aquest curs, es caracteritza principalment per la precisió i l'objectivitat.
Es tracta d'una assignatura obligatòria de 6 crèdits del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades, i que forma part de la matèria de Traducció.
Aquesta assignatura es projecta dins del camp professional de la traducció especialitzada de tipus científic i tècnic.
No es requereixen coneixements previs.
Es recomana haver cursat prèviament les següents assignatures del grau:
- Llengua A IV (català)
- Llengua B III (anglès)
- Terminologia (català)
- Introducció a la Lingüística Aplicada i a la Traducció B-A (anglès-català)
- Traducció de Textos Divulgatius B-A (anglès-català)
En aquesta assignatura es treballen les següents competències:
Competències bàsiques
B2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
B5: Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Competències generals
G1: Gestionar, analitzar, interpretar i sintetitzar informació de fonts diferents per desenvolupar la professió.
G2: Desenvolupar i mantenir actualitzades les pròpies competències, destreses i coneixements segons els estàndards de la professió.
G3: Posseir habilitats per a la crítica i l'autocrítica, i demostrar preocupació per la qualitat i pel respecte als codis deontològics de la professió.
Competències específiques
E6: Analitzar i aplicar reflexivament els coneixements de teoria lingüística i de teoria de la traducció.
E9: Traduir textos especialitzats.
E12: Tenir capacitat per analitzar, editar i revisar textos orals i escrits.
E13: Dominar les eines informàtiques aplicades a les llengües, traducció, interpretació i documentació, i identificar les potencialitats dels entorns virtuals de comunicació.
E14: Tenir destreses per documentar-se, cercar, seleccionar i gestionar la informació.
Competències transversals
T1: Actuar amb esperit i reflexió crítica davant el coneixement, en totes les seves dimensions, mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i amb compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional.
T6: Utilitzar diferents formes de comunicació tant orals com escrites o audiovisuals, tant en la llengua pròpia com en l'estrangera, amb correcció en l'ús, la forma i el contingut.
Tenint en compte les competències, en aquesta assignatura es té com a principals objectius:
- Entendre l'especificitat del llenguatge científic i els seus gèneres (lectura de textos científics en català, prospectes, fulletons i articles de divulgació o de semiespecialitat fins a textos d'alta especialitat).
- Estudiar la metodologia de la traducció científica, les normes d'estil, problemes de terminologia i de redacció.
- Adquirir habilitat en l'ús de recursos de documentació en el camp de la ciència.
- Distingir entre comprensió d'un text concret i el coneixement profund d'una especialitat (reservat en principi als experts).
- Practicar la traducció científica aplicant l'experiència adquirida.
1 Iniciació a la traducció cientificotècnica
1.1 Característiques del llenguatge científic
1.1.1 El discurs científic i els seus subgèneres
1.2 Dificultats generals i específiques
1.2.1 Aspectes metodològics
Descodificació
Transcodificació
Fase de redacció
1.3 Fiabilitat de les fonts
2. Traducció de textos sobre addiccions
2.1 Textos sobre addiccions
2.2 Textos sobre alcoholisme i tabaquisme
2.3 Textos sobre la cafeïna i la cocaïna
2.4 Conclusions
3 Traducció de textos sobre psiquiatria
3.1 La depressió i la malenconia
3.2 Textos sobre la depressió i la malenconia
3.3 Al·lucinògens i psicòtrops
3.4 Conclusions
4 Traducció de textos sobre farmàcia
4.1 Textos sobre farmàcia
4.2 Informe clínic de cefotaxima
4.3 Procés de fabricació de sertralina
4.4 Conclusions
| Traducció de Textos Científics i Tècnics I |
Aquesta assignatura compta amb una sèrie de mòduls teòrics elaborats per diferents experts en traducció cientificotècnica, així com amb enllaços a articles divulgatius i especialitzats d'interès per a l'estudiant. També inclou enllaços a recursos lingüístics com diccionaris, glossaris o portals de llengua, a part d'enllaços a textos paral·lels que puguin resultar útils per als treballs de cerca terminològica i traducció que es proposen al llarg de l'assignatura.
Tots els mòduls teòrics ofereixen un apartat de bibliografia recomanada.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |