• Descripció

L'assignatura apropa l'alumnat a l'estudi del passat cobrint un arc cronològic ampli que s'estén des del canvi Neolític i el sorgiment dels primers estats fins a les grans civilitzacions mediterrànies del món antic. Però lluny d'aproximacions eurocèntriques, planteja un enfocament obert tot reconeixent diverses àrees culturals que van més enllà del món Mediterrani. Això, alhora, es fa abordant les diferents dimensions en què s'articula l'estudi de la història: el coneixement pròpiament històric, l'epistemologia i metodologia de la història, i la contextualització cronologicocultural de tots els altres coneixements.
A través de l'estudi del món antic, de la seva història i les seves diferents produccions culturals, artístiques i textuals, podem apropar-nos als fonaments dels pobles i de les grans àrees culturals -Europa, Pròxim Orient antic, Àsia Oriental, Àfrica negra, Amèrica pre-colombina. Com s'entén, per exemple, Occident sense el passat clàssic, germànic, jueu i àrab? O sense les seves interaccions amb el món persa i les seves connexions amb Àsia? Tenint en compte aquestes i moltes altres qüestions, per a entendre en el seu sentit més essencial el nostre món actual i les relacions entre àrees culturals diferents, és necessari conèixer el passat més antic. Aquest és, doncs, un objectiu fonamental d'aquesta assignatura. Objectiu molt ambiciós, certament, però important i prou engrescador per a articular l'assignatura i la seva aproximació al món antic. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Coneixements previs

Per a cursar El món antic a la UOC, no es requereixen, en principi, coneixements previs específics. Tanmateix, s'entén que hom posseeix la formació bàsica d'un alumnat preuniversitari i compta amb les eines d'estudi i les nocions prèvies pròpies d'aquest nivell acadèmic.

• Objectius i competències

Objectius

• Saber situar en el temps i en l'espai l'origen i desenvolupament de les primeres civilitzacions, des del naixement de les ciutats pròxim-orientals fins a l'Egipte grecoromà així com els orígens dels estats a Europa, Àsia i Amèrica.
• Conèixer els processos de formació de la societats complexes, analitzant elements clau com l'origen de l'urbanisme, l'aparició de l'escriptura i la formació dels primers estats.
• Obtenir una visió crítica del món antic com a mosaic de cultures: les seves singularitats, interaccions, assimilacions, diferències i llegats.
• Comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de les cultures de l'antiguitat.
• Relacionar la producció artística amb el seu context històric, geogràfic, econòmic i polític.

Resultats d'aprenentatge

• Descriure aquells aspectes més destacats que defineixen la pròpia tradició historico-cultural. 
• Comprendre els diferents factors que causen el canvi a les societats humanes que generen l'inici o la fi dels processos històrics. 
• Aplicar una perspectiva interdisciplinària en l'anàlisi dels temes, els debats i els fenòmens abordats. 
• Produir textos orals i escrits clars, precisos, estructurats, correctes i adequats en els diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l'especialitat. 
• Ser capaç d'actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat i la perspectiva de gènere, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.

• Continguts

Els continguts específics de l'assignatura s'han adaptat a la realitat temporal de la UOC (un semestre, de fet quatre mesos lectius) i, sobretot, a la realitat acadèmica dels estudis on està ubicada: Humanitats. Això ens ha portat a tractar la matèria d'una manera no convencional i a plantejar l'assignatura en termes bàsicament reflexius. És a dir, no es tracta tant de memoritzar fets i dates com de reflexionar sobre les cultures estudiades. El temari resultant s'estructura, doncs, en funció d'uns principis bàsics de contingut i d'enfocament que resumin a continuació:

• Els temes tractats estan particularment adreçats a la formació d'humanistes.
• Es planteja una visió "oberta" i no eurocèntrica de les èpoques estudiades.
• Es prioritza la reflexió sobre la retenció mecànica de dades.
• Es planteja la reflexió des dels estudis de gènere.

Pel que fa pròpiament al contingut, el temari es divideix en cinc grans seccions, dedicades, respectivament, a:

• Introducció a l'estudi del món antic: fonts i perspectives d'estudi
• Els processos de neolitització
• La vall del Nil. La civilització faraònica
• El Creixent Fèrtil. Les civilitzacions del Pròxim Orient antic
• Els orígens dels estats a Europa, Àsia i Amèrica: l'Egeu, la Vall de l'Indus, la Xina i l'Amèrica precolombina.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Tot el material docent d'aquesta assignatura es troba penjat i disponible a l'aula virtual.

Per abordar cada repte els i les estudiants rebran un missatge del professor o de la professora (espai d'Anuncis de l'aula) recordant les instruccions de treball, on s'especificarà com es recomana procedir amb el material d'estudi. 

 Per resoldre cada Repte es comptarà amb materials diversos que inclouen:

1. Mòduls docents.
2. Lectures: selecció d'articles i de capítols de llibre.
3. Material audiovisual: entrevistes, documentals i tertúlies amb persones expertes.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació