| El món clàssic | Codi: 21.801 : 6 |
- Comprendre i assimilar els elements de la cultura clàssica en àmbits bàsics de la societat europea contemporània (educació, dret, institucions, oci ...).
- Reconèixer i comprendre els principals elements del patrimoni mitològic dels grecs transmesos per la literatura clàssica, així com seguir la seva influència fins al món contemporani mitjançant l'anàlisi de casos concrets.
- Identificar les principals fases de l'evolució històrica del món grec i romà.
- Identificar i comprendre els elements fonamentals de l'evolució socioeconòmica, polític-ideològic i cultural de cada fase principal de l'evolució històrica en el món antic.
- Ser capaços d'identificar les bases del món clàssic (grec i romà) que sustenten l'imaginari col·lectiu dels pobles d'Occident.
- Posar en relació les produccions culturals (literàries, artístiques, ideològiques ...) del món clàssic amb el moment històric i cultural en què apareixen.
- Adquirir l'experiència en competències derivades del coneixement de conceptes clau sobre la Història de l'Art i la creació artística del món clàssic.
- Adquirir un coneixement bàsic dels fonaments de la cultura clàssica grecoromana.
- Competències:
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives.
- Conèixer la mateixa tradició cultural.
- Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
- Comprendre els grans processos socials, culturals i artístics en la història des d'una perspectiva actual.
- Identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.
- Grècia, bressol de les cultures mediterrànies del I mil·lenni aC. Bases socials, econòmiques, culturals i històriques.
- La Grècia clàssica (segles V-IV aC) té un període formatiu previ, l'etapa arcaica (segles VIII-VI aC) en la que es conformen les ciutats-estat, amb Atenes i Esparta al capdavant. La política, la societat i la cultura d'Atenes, en especial, es desenvolupa en aquest període i posa les primeres bases de la nostra manera actual de concebre la vida política i el pensament polític.
- La cultura etrusca i les cultures orientalitzants de la Mediterrània.
- Etruscos, grecs i cartaginesos influeixen en civilitzacions com la romana a Itàlia i els pobles ibers i celtíbers de la península Ibèrica en aspectes com la cultura material, la religió i la guerra.
- Roma, la monarquia i la República com a bases de l'Imperi romà.
- El règim republicà, establert segons la tradició l'any 509 aC, crea un model de governació basat en un equilibri de poders (Senat, magistratures i assamblees) que ha influit en models republicans moderns.
- L'Imperi Romà, estructures polítiques, econòmiques, socials, i culturals, i la seva extensió geogràfica.
- August estableix un règim monàrquic sota aparences republicanes, el Principat, en el canvi del segle I aC al segle I de la nostra era i en un període en el que Roma domina sobre tota la Mediterrània i grans extensions de territori a Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, imposant una frontera física i cultural que separa els "romans" dels "bàrbars". L'extensió del model cultural romà a les províncies és un dels fets cabdals dels primers segles de la nostra era.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|