| El món modern | Codi: 21.807 : 6 |
L'assignatura "Món modern", obligatòria en el Grau d'Humanitats, està pensada tant per a futurs historiadors com per a tots aquells estudiants que vulguin conèixer i aprofundir en els principals fenòmens històrics, artístics, literaris, socials i culturals que van tenir lloc durant el període que historiogràficament s'ha convingut en denominar "modern".
Aquesta assignatura pretén explicar els orígens del món modern a través de diferents eixos: el polític (l'aparició dels Estats centralitzats), el social i econòmic (el sorgiment del capitalisme comercial en el context urbà i les pervivències del món rural), el global (l'expansió dels imperis a l'Atlàntic i l'Orient) i el cultural (l'emergència del protestantisme i l'evolució de la cultura i les arts). Aquests quatre blocs temàtics plantegen un recorregut transversal i no cronològic, amb l'objectiu d'ajudar a l'estudiant a endinsar-se s en els continguts de l'assignatura gaudint de l'aprenentatge i amb una mirada crítica cap als desenvolupaments històrics de la modernitat. L'assignatura se centra en els processos, canvis i marcs generals ocorreguts durant el període modern per bé que també permetrà a l'estudiant acostar-se de manera analítica a l'estudi de fets concrets i figures individuals. Optem també per l'anàlisi historiogràfica (el debat entre escoles i ideologies), que ens dóna un bagatge conceptual sobre la forma en què s'ha anat construint el coneixement històric al llarg del temps. L'anàlisi historiogràfica ens permet acostar-nos a l'estudi de la Història essent conscients del caràcter contingent, i per tant canviant, de les interpretacions que les diferents escoles historiogràfiques han anat proposant en les darreres dècades.
El món modern permet un primer acostament a l'organització de la societat i del territori de l'Europa
occidental des de finals de l'època medieval fins a finals del segle XVIII. És una assignatura que va precedida de tres assignatures prèvies que són "El món antic", "El món clàssic" i el "El món medieval", que són obligatòries i bàsiques del grau d'Humanitats. D'acord amb la filosofia d'aquestes assignatures, s'incorporen aspectes diversos d'història, d'art i de cultura. Té continuïtat en "El món contemporani" i "El món actual".
- Docència
- Escriptura
- Comunicació cultural
- Gestió cultural
- Turisme
- Arxius, museus i biblioteques
- Investigació
- L'assignatura compta amb recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua.
S'aconsella haver cursat prèviament les tres assignatures de món antic, clàssic i medieval.
OBJECTIUS
-
Prendre consciència de les continuïtats existents entre el món medieval i modern, així com els canvis en les esferes de l'economia, política i pensament al llarg dels segles XVI - XVIII
-
Relacionar i comprendre la revolució urbana, l'emergència de l'capitalisme comercial a partir de la crisi de l'feudalisme
-
Comprendre les causes i l'abast de l'expansió europea en època moderna i comparar-la amb les altres expansions imperials coetànies
-
Conèixer l'evolució cultural europea des de l'humanisme fins a la Reforma i la primera Il·lustració
-
Comprendre l'evolució política, des de les institucions polítiques medievals fins a la construcció de l'Estat modern
COMPETÈNCIES
| CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi | |||||||||
| CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. | |||||||||
| CG1.- Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives. | |||||||||
| CE2 - Capacitat de reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural en el món global | |||||||||
| CE3 - Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària | |||||||||
| CE4 - Comprendre les interrelacions entre cultura, societat, ciència i tecnologia | |||||||||
| CE6 - Comprendre els grans processos socials, culturals i artístics en la història des d'una perspectiva actual | |||||||||
| CE8 - Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica | |||||||||
| CE9 - Identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials |
1.- La transició cap un nou món: del sorgiment del món urbà a la segona servitud
- L'aparició del capitalisme comercial en el context de les ciutats baixmedievals
- L'economia del camp i la pervivència del món feudal
- Les relacions entre el món urbà i el món rural
- La població i la societat estamental
2.- L'expansió pel món: els inicis de la globalització
- L'expansió dels imperis ibèrics: Espanya i Portugal
- L'Imperi otomà i l'alternativa al model europeu
- Els imperis asiaticotributaris i l'excepció nipona
- Descolonitzant el "descobriment" d'Amèrica: perspectives crítiques sobre la colonització europea
3.- La religió més enllà de la religió: Renaixement, Reforma i Contrareforma
- Reforma i Contrareforma
- La cacera de bruixes i el paper de les dones en el món modern
- El Renaixement i la cultura burgesa
- Del Barroc a la Il·lustració: ombres i llums de la cultura europea
4.- El pas a l'estat modern: el límits i conflictes de l'estat "absolutista"
- L'estat modern: absolutisme i constitucionalisme
- Una Europa de monarquies compostes
- Les revoltes de la terra (segle XVII)
- Els nous absolutismes: la França de Lluís XIV
- Els contrastos polítics i institucionals a l'inici del segle XVII
| Web complentària. Història II | Web |
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
| Història política | Audiovisual |
Cadascuna de les activitats o reptes de l'assignatura té associada diversos materials bibliogràfics. Així mateix, durant el curs, el consultor anirà facilitant, si s'escau, més referències bibliogràfiques específiques. Cal tenir en compte que alguns dels materials es poden usar en més d'una activitat (en aquest cas, es marcaran les pàgines que l'estudiant haurà de llegir).
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|