| Memòria i patrimoni | Codi: 21.809 : 6 |
Aquesta assignatura planteja una aproximació als conceptes de memòria i patrimoni des d'una visió crítica i renovada en la qual, lluny dels convencionalismes, es qüestiona com i per què memoritzem i patrimonialitzem el passat des del present.
En aquest sentit, el curs tracta de presentar casos i exemples no acomodaticis, sinó que reflecteixin les problemàtiques i posicionaments que es generen en cada moment de la història (singularment en els segles XIX, XX i XXI), i com política, economia, cultura, religió i pensament tenen un paper definitiu en els debats i processos que adopta cada societat per evocar, gestionar i interpretar el seus llegats material i immaterial.
No cal disposar de cap coneixement previ
El seu objectiu principal és que l'estudiant prengui consciència del paper del passat i el seu llegat en el present i com els processos de memòria impacten directament sobre els esdeveniments socials , culturals i polítics que ens envolten.
COMPETÈNCIES
Competències generals:
CG1.- Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives.
competències específiques:
CE2 - Capacitat de reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural en el món global
CE3 - Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària
CE4 - Comprendre les interrelacions entre cultura, societat, ciència i tecnologia
CE6 - Comprendre els grans processos socials, culturals i artístics en la història des d'una perspectiva actual
CE8 - Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
L'assignatura es divideix en tres unitats:
Unitat 1. L'evocació del passat i el desafiament de la seva interpretació
El concepte de patrimoni i memòria no és immutable, i de fet ha anat evolucionant i adaptant-se als usos i creences de cada època. En aquesta unitat, el repte d'aprenentatge és investigar com ha evolucionat el concepte de patrimoni, i el de memòria, al llarg dels segles XIX, XX i XXI i reflexionar, de manera crítica, quin és l'estat de la qüestió en l'actualitat en un món globalitzat i multicultural.
Unitat 2. Qui construeix la memòria d'una societat?
La UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) és la principal institució, a nivell mundial, que vetlla pel patrimoni, la seva conservació i difusió. A nivell nacional i regional, els corresponents òrgans administratius estableixen les lleis i procediments d'actuació que, entre altres coses, defineixen què s'entén per "patrimoni" o "béns patrimonials", com es protegeixen jurídicament, com s'intervenen i com es presenten a la societat a través de museus, centres d'interpretació, plans culturals i polítiques de memòria. Però, què fa que la UNESCO determini que l'Alhambra de Granada és un bé Patrimoni de la Humanitat i l'església del teu poble no? Quins criteris científics, socials i culturals s'apliquen i per què? I que passa als diferents països i regions del món? Qui i per què patrimonialitza el passat?
En aquesta unitat, el repte d'aprenentatge consisteix en reflexionar sobre els processos no científics que afecten el patrimoni, la memòria i, fins i tot, la narrativa històrica. Política, economia i les cosmovisions de les societats de cada lloc i cada temps són variables que poden determinar el valor, importància i simbolisme del patrimoni i, fins i tot, la visió del propi passat.
Unitat 3. Els usos del passat en el present
La memòria és el relat del passat que es modifica amb el pas del temps, que adquireix nous significats, i d'un passat que no passa, sinó que ressona en el present. La dimensió social i política de la memòria històrica és tal que podem parlar de "batalles per la memòria".
El repte d'aprenentatge d'aquesta unitat es basa en la comprensió i discussió dels complexos processos que, com en el cas del Mur de Berlín, involucren canvis de significació; de valoració cultural, social i econòmica, i fins i tot de politització de la memòria, el patrimoni i el passat en general amb finalitats que només es poden entendre en base als profunds canvis i dinàmiques del segle XXI.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|