Game Design Codi:  B2.499    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura Game Design pretén conciliar les bases teòriques i conceptuals que configuren els estudis acadèmics del videojoc (el camp de coneixement conegut com Game Studies) amb la pràctica del disseny lúdic.

En aquest sentit, l'emergència del joc com a objecte cultural central en l'oci contemporani encara no ha aconseguit formalitzar-se com un veritable ensenyament dels processos i procediments orientats a la creació d'experiències lúdiques. Per això, en aquesta assignatura pretenem orientar a l'alumne/a en el disseny i tècnica de jocs i videojocs des d'una perspectiva polièdrica que prengui en consideració la complexitat d'aquest producte interactiu.

D'aquesta manera, l'assignatura busca dotar l'alumne/a d'un coneixement transversal sobre el fet lúdic que abasta des del disseny d'experiències segons el sistema de regles de joc, l'evocació de mons de ficció interactius i, finalment, la superació del marc lúdic que suposen els serious games, newsgames i la gamificació.

Mitjançant apunts, lectures, visionats i múltiples exemples, l'assignatura busca formar futurs professionals en el camp tant de l'anàlisi humanístic i científic del joc com en el sector del disseny de productes interactius. Per tant, la relació entre coneixement teòric i l'aplicació pràctica constitueix el nucli central del curs.

Amunt

En el marc del Màster de disseny i desenvolupament de videojocs, la present assignatura una estreta relació amb l'assignatura "jocs multijugador", el Treball final de màster i, en particular, amb els diversos continguts previstos en el l'itinerari 1: Creació d'experiències de joc ".

Amunt

La tipologia de continguts de l'assignatura s'orienta, principalment, cap a dos camps professionals específics. En primer lloc, la recerca d'alt nivell vinculada al disseny lúdic i al seu impacte formal, material i de recepció. En segon lloc, a la creació empresarial i creativa de nous continguts i experiències lúdiques.

Amunt

  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
  • Analitzar i sintetitzar l'estructura d'un sistema
  • Comprendre el context i els principis del disseny intern d'un videojoc amb la finalitat de satisfer les necessitats de l'usuari final
  • Analitzar, interpretar i construir de manera efectiva la documentació tècnica associada al procés de disseny i programació d'un videojoc
  • Analitzar i emprar els criteris d'experiència d'usuari més adequats per garantir la interacció persona ordinador de manera efectiva
  • Analitzar, interpretar i construir de manera efectiva la documentació tècnica associada al procés de disseny i programació d'un videojoc
  • Analitzar i emprar els criteris d'experiència d'usuari més adequats per garantir la interacció persona ordinador de manera efectiva

Amunt

Disseny de jocs orientat al sistema lúdic

  • Entendre la conformació de l'espai lúdic des del punt de vista de les regles.
  • Establir els diferents nivells d'anàlisi i disseny d'un producte interactiu en relació al seu sistema normatiu.
  • Exposar i valorar diferents models i paradigmes complementaris.

Disseny de jocs orientat al món ludoficcional

  • Proporcionar el marc global que configura el debat entre la narració i el sistema de regles en un joc.
  • Segmentar el món de ficció d'un joc en diferents nivells autosuficients i interrelacionats.
  • Relacionar els mitjans afins (principalment, el cinema) amb l'exposició narratològica dels jocs.

Més enllà d'allò lúdic

  • Conceptualitzar els serious games i el seu impacte en la societat contemporània.
  • Analitzar els components i usos dels newsgame.
  • Aprofundir en l'impacte i els processos que configuren el disseny de productes i / o serveis des de la gamificació.

Amunt

Game Design Web

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt