|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
El dissenyador de nivells és l'encarregat de posar tots els elements necessaris i on calen perquè el nivell sigui: • completament jugable • divertit, cosa que és molt més versàtil. Cada dissenyador de nivells busca fer que no calgui explicar res al jugador, que va descobrint els elements de gameplay del joc pujant el seu nivell sense adonar-se'n, adquirint experiència al llarg del joc, perquè al final del nivell, el jugador hagi superat uns reptes, havent gaudit una bona dosi de diversió. Intentarem fer el mateix en aquesta assignatura, perquè els alumnes es converteixin en level designer, coneixent trucs perquè els seus jocs tinguin el balanç ideal entre desafiament i jugabilitat. |
||||||
Aquesta assignatura ve després de les assignatures obligatòries del màster on l'estudiant aprèn la base del desenvolupament d'un vídeo joc: • B2.499 Game Design • M7.456 Programació en Unity 2D • M7.458 Programació en Unity 3D • M7.459 Intel·ligència artificial • B2.503 Jocs multijugador L'assignatura Modding i creació de nivells participa a l'itinerari 2 del màster, dedicat a la creació d'experiències de joc i té lloc alhora que les assignatures següents: • M7.450 Experiència d'usuari i interfícies • B2.510 Mitjana per a Videojocs |
||||||
Aquesta assignatura és d'especial interès per a aquelles persones que es vulguin dedicar, ja sigui professionalment o per afició, al desenvolupament de videojocs. Concretament, aquesta àrea englobada en el disseny de videojocs o game design se centra en el perfil de level designer. |
||||||
Tot i això, no es tracta d'una assignatura de desenvolupament en si, però la programació juga un paper clau. |
||||||
Encara que s'utilitzés Unity, l'objectiu no és aprendre a desenvolupar amb Unity, això es considera adquirit. |
||||||
Primera part • Funcions d'un dissenyador de nivells o Conèixer el perfil ideal que ha de tenir un dissenyador de nivells per poder treballar com a tal en una empresa de videojocs. o Saber les funcions principals que exerceix i ha de tenir en compte un dissenyador de nivells en un videojoc. • Mecàniques del joc o Aprendre els coneixements bàsics que ha de tenir en compte un dissenyador de nivells abans de posar-se a dissenyar un nivell per evitar possibles errors. • Concepció des d'un esbós o Saber que abans de posar-nos a dissenyar el nivell amb algun programari d'ordinador, la millor opció és agafar paper i llapis i dissenyar el nostre nivell a mà. • Primer esborrany del nivell amb caixes o Crear un escenari amb elements ràpids de crear com a caixes, per veure com es comporta el nostre personatge a nivell de jugabilitat i interactua amb els elements de l'escenari. • Guiar el jugador o Aprendre les diferents formes que hem de tenir en compte per guiar l'usuari a través del nivell. • Progressió o Aprendre que tant la dificultat com els elements de gameplay del joc han d'anar progressant amb el jugador. • Desafiament vs frustració o Saber que un nivell sempre ha de presentar sempre un desafiament, però cal anar amb compte que aquest desafiament no es converteixi en frustració en ser una cosa massa difícil per al jugador. • Ritme o Mantenir un equilibri entre les zones de desafiaments i descansos durant un nivell per no acabar avorrint el jugador. o Variar les situacions que es pot trobar el jugador per no caure en la monotonia. Segona part • Introducció • Configuració del projecte o Programari utilitzat o Important 'Survival Shooter' • Disseny de Nivell o The UOC Gauntlet o Creant la nostra escena de treball (whitebox) o Modificant la càmera o Col·locació d'Enemics o Enemics més variats • Triggers i esdeveniments de scripting o Portes interactives o Creant claus o Powerups de salut o Emboscades enemigues o Càrrega de nivells • Conclusions |
||||||
|
||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||
|