• Descripció

Aquesta assignatura es centra en treballar la salut mental i la semiologia psiquiàtrica present en els principals trastorns neurològics. Es treballaran les principals alteracions associades als trastorns psicopatològics més freqüents, els efectes del tractament farmacològic en l'avaluació neuropsicològica, la semiologia psiquiàtrica més freqüent en trastorns neurològics i en la rehabilitació neuropsicològica dirigida a pacients amb trastorns psiquiàtrics.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Psicopatologia per a neuropsicòlegs és una assignatura obligatòria, de 5 crèdits, programada per a cursar-se a l'inici del programa.

• Camps professionals en què es projecta

Els continguts d'aquesta assignatura són especialment importants per la relació amb la pràctica clínica de la neuropsicologia. La interrelació entre neuropsicologia i altres camps de la salut mental es constant en la pràctica clínica i, els aspectes que es treballaran en aquesta matèria cal considerar-los bàsics.

• Coneixements previs

Per tal d'assolir els resultats d'aprenentatge d'aquesta assignatura es recomana tenir coneixements previs de fonaments de psicobiologia, psicofarmacologia i psicopatologia.

Finalment, i trascendint l'àmbit de l'assignatura, es recomana als estudiants coneixements d'anglès per poder estar al dia dels avenços més rellevants en aquest camp.

• Informació prèvia a la matrícula

A través del servei de tutoria l'estudiantat disposarà de l'assessorament necessari per configurar l'elecció de les assignatures de la seva matrícula de la manera més òptima possible. D'aquesta manera es fomentarà un aprenentatge progressiu i coherent al llarg del Màster de Neuropsicologia.

• Objectius i competències

Competència general

CG1: Capacitat per analitzar i sintetitzar la informació generada en els diferents camps d'actuació i formular judicis a través del conjunt de dades processades amb responsabilitat social i ètica.

Competència bàsica

CB2: Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

Competències transversals

CT1: Capacitat per gestionar informació interpretant textos, documentació, informes i articles escrits en la llengua pròpia i en llengua estrangera.

CT7: Capacitat per expressar per escrit el coneixement i el pensament amb un estil propi, seguretat i fluïdesa.

Competències específiques

CE2: Capacitat per identificar i justificar els diferents perfils possibles d'afectació neuropsicológica, així com de normalitat.

CE3: Capacitat per determinar un pla específic d'exploració neuropsicológica per aconseguir fer un correcte diagnòstic basat en l'evidència.

Resultats d'aprenentatge 

• Analitzar críticament les dades de el cas clínic i relacionar-los amb els coneixements teòrics
• Reconèixer els dèficits cognitius dels trastorns mentlas
• Relacionar els dèficits cognitius amb un cas clínic de trastorns mentals Identificar el perfil cognitiu-conductual dels trastorns mentals
• Justificar el perfil cognitiu-conductual amb els símptomes i signes
• Entendre documentació de contingut tècnic i científic en la llengua pròpia i estrangera
• Analitzar i relacionar els coneixements derivats de diferents disciplines a l'hora d'analitzar casos clínics
• Utilitzar la informació de diferents camps d'actuació per planificar programes d'intervenció neuropsicològica
• Conèixer i saber aplicar el codi deontològic de la Psicologia a l'hora d'aplicar programes de rehabilitació neuropsicològica
• Redactar un text complex utilitzant un vocabulari tècnic i un registre formal
• Identificar les proves específiques per a explorar els dèficits neuropsicològics dels trastorns psicòtics i de la personalitat
• Detectar la presència de dèficit a través dels resultats de les proves
• Redactar un informe detallat amb la descripció dels dèficits i habilitats preservades

• Continguts

• Bases conceptuals i sistemes de classificació dels trastorns mentals
• L'entrevista i l'exploració psiquiàtriques
• Avaluació neuropsicològica en els trastorns mentals
• Neuropsicologia dels trastorns mentals
• Intervenció neuropsicològica en els trastorns mentals
• Trastorns de l'afectivitat
• Trastorns d'ansietat i obsessiu-compulsiu
• Trastorns psicòtics
• Trastorns de la personalitat

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Activitat PAC 1 - El retrat de la psicopatologia

Calabria, M. (2020). Psicopatologia i art [vídeo en línia] Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00277016/

Escartín Martín, G., i Navarro Main, B. (2020). Neuropsicologia dels trastorns mentals. Barcelona: Editorial UOC.

• Capítol 3: Neuropsicologia dels trastorns afectius
• Capítol 4: Neuropsicologia dels trastorns d'ansietat

Muiños Martínez, R., i Requena Varón, E.  (2016). Psicopatologia clínica. En: Muiños Martínez, Rubén, i Requena Varón, Elena, Psicopatologia d'adults. Barcelona: Editorial UOC.

• Capítol 2. Trastorns de l'afectivitat
• Capítol 3. Trastorns de l'ansietat i obsessivo-compulsius

Muiños Martínez, R., Requena Varón, E., i Sáez Codina, R.  (2016). Semiologia. En: Muiños Martínez, Rubén, i Requena Varón, Elena, Psicopatologia d'adults. Barcelona: Editorial UOC.

Requena Varón, E.  (2016). Bases conceptuals i sistemes de classificació de la psicopatologia. En: Muiños Martínez, Rubén, i Requena Varón, Elena, Psicopatologia d'adults. Barcelona: Editorial UOC.

Rubio Valladolid, G. (2014). La entrevista y la exploración psiquiátricas. En: Rubio Valladolid, Gabriel, (dir.). Fundamentos de psiquiatría: bases científicas para el manejo clínico, p. 51-59. Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Fernández de Bobadilla, R., i Horta Barba, A. (2019). Avaluació conductual. Barcelona: Editorial UOC.

Activitat PAC 2 - Viure al límit

Escartín Martín, G., i Navarro Main, B. (2020). Neuropsicologia dels trastorns mentals. Barcelona: Editorial UOC.

• Capítol 1: Neuropsicologia de l'esquizofrènia
• Capítol 5: Neuropsicologia dels trastorns de personalitat

Muiños Martínez, R., i Requena Varón, E.  (2016). Psicopatologia clínica. En: Muiños Martínez, Rubén, i Requen Varón, Elena, Psicopatologia d'adults. Barcelona: Editorial UOC.

• Capítol 1. Trastorns psicòtics
• Capítol 5. Trastorns de la personalitat

Hurtado Lara, M. M. , Prieto Cuéllar, M., i Bembibre Serrano, J.  (2013). Trastorno límite de la personalidad. En: Arnedo Montoro, Marisa; Bembibre Serrano, Judit; Triviño Mosquera, Mónica. Neuropsicología: A través de casos clínicos, pp. 323-332. Madrid: Médica Panamericana.

Muñoz, E. (2020). Aspectes bàsics de la rehabilitació neuropsicològica. Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00277962/

Muñoz, E., i  González Rodríguez, B. (2020). Repositori de tasques d'estimulació i rehabilitació cognitiva. Recuperat de https://tasques-neuropsicologia.aula.uoc.edu/

Anees Bahji. ¿Qué es la esquizofrenia? TED, 2020 [vídeo en línia]. Recuperat de https://www.ted.com/talks/anees_bahji_what_is_schizophrenia?language=es

Eleanor Longden. Las voces en mi cabeza. TED, 2014 [vídeo en línia]. Recuperat de https://www.ted.com/talks/eleanor_longden_the_voices_in_my_head?language=es

Ministerio de Sanidad y Consumo (2009). Guía de práctica clínica sobre la esquizofrenia y el trastorno psicótico incipiente. Recuperat de https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/1791?locale-attribute=es

Recursos neuropsicologia

 de Noreña Martínez, D., González Rodríguez, B., i Muñoz Marrón, E. (2019). Guía práctica para la elaboración de informes neuropsicológicos. Barcelona: Editorial UOC.

Lubrini, G., i Campabadal Delgado, A. (2021). Transformació i interpretació de les puntuacions [Pàgina web] Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/continguts/PID_00283924/index.html 

Quintana, M., i Calabria, M. (2021). Test neuropsicològics de les funcions cognitives [video en línia]. Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00283925/ 

Olga Bruna  et al. (2011). Rehabilitación neuropsicológica: intervención y práctica clínica. Barcelona: Elsevier Masson.

Deutsch Lezak, M. (1995)Neuropsychological Assessment. Oxford University Press, Incorporated.

Donders, Jacobus (2016). Neuropsychological report writing. New York: The Guilford Press.

Ríos, M. Què és la neuropsicologia? [vídeo en linía]. Recuperat de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00255425/ 

Stephen C. Bowden (2017). Neuropsychological Assessment in the Age of Evidence-Based Practice: Diagnostic and Treatment Evaluations USA: Oxford University Press.

Psicopatologia i cognició

Roca, M., Vives, M., López-Navarro, E., García-Campayo, J., i Gili, M. (2019). Alteraciones cognitivas y depresión: una revisión crítica. Actas Esp Psiquiatr., 43(5), 187-193.

Langarita-Llorente, R., i Gracia-García, P. (2019). Neuropsicología del trastorno de ansiedad generalizada: revisión sistemática. Revista de Neurología, 69(2), 59-67. 

Green, M. F., Horan, W. P., i Lee, J. (2019). Cognición no social y social en esquizofrenia: evidencia actual y orientaciones futuras. World Psychiatry, 17 (2), 146-163. 

Martínez González, A. E., i Piqueras Rodríguez, J. A. (2018). Actualización neuropsicológica del trastorno obsesivo-compulsivo. Revista de Neurología, 46 (10), 618-625.

Sánchez Cubillo, I., Tirapu Ustárroz, J., i Adrover Roig, D. (2012). Neuropsicología de la cognición social y la autoconciencia. En: Tirapu-Ustárroz, J., García Molina, A., Ríos-Lago, M., y Ardila, A. Neuropsicología de la corteza prefrontal y las funciones ejecutivas, pp. 353-390. Barcelona: Viguera. 

Carmona Perera, M., i Pérez García, M. (2012). Emociones y funciones ejecutivas. En: Tirapu-Ustárroz, J., García Molina, A., Ríos-Lago, M., y Ardila, A. Neuropsicología de la corteza prefrontal y las funciones ejecutivas, pp. 393-415.. Barcelona: Viguera.

Recursos neuroanatomia

Primal Pictures [Software neuroanatomia]

Functional Neuroanatomy [Web neuroanatomia] University of British Columbia

3D Brain [Web neuroanatomia] Society for Neuroscience

The Brain: an introduction to functional neuroanatomy [Manual] Watson, C., Kirkcaldie, M. i  Paxinos, C. (2010). Academic Press.  

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació