• Descripció

L'assignatura Comunicació estratègica i creativa en les organitzacions aporta els coneixements i les competències perquè l'estudiantat sigui capaç d'entendre què és la planificació estratègica des de diferents models teòrics, assumir els conceptes propis de la nova gestió creativa i estratègica de les organitzacions i saber escollir els criteris d'avaluació d'un pla, des de les mètriques apropiades fins a la seva periodització i tipologies. 

L'estudiant haurà de conèixer i entendre aquest procés clau de la comunicació per tal de poder dissenyar, desenvolupar i valorar estratègies de comunicació adequades per a cada entitat.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura forma part del conjunt d'assignatures de matèria obligatòria del Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments.  

• Camps professionals en què es projecta

L'estudiant ha d'adquirir les competències necessàries per ser capaç d'exercir funcions professionals com les següents: Responsable de comunicació corporativa en empreses o institucions; Responsable de coordinar la comunicació corporativa i institucional; Director de relacions públiques, encarregat d'establir i mantenir relacions entre una empresa o institució i els seus públics i grups d'interès; Assessor de comunicació; Executiu o director de comptes en agència de comunicació.  

• Coneixements previs

És recomanable haver realitzat algun dels estudis que es detallen a continuació:

- Titulacions de l'àmbit de les ciències socials, en àrees de coneixement com la comunicació, el periodisme, la comunicació audiovisual, la publicitat i les relacions públiques, el màrqueting, el turisme, l'administració i direcció d'empreses o altres titulacions afins.

- Qualsevol persona que tingui un títol superior, que estigui interessada en la comunicació i en les relacions públiques i que desenvolupi la seva activitat professional en els àmbits esmentats.

No obstant això, aquest programa està dissenyat perquè estudiants provinents d'àmbits diferents puguin seguir-lo amb èxit.  

• Objectius i competències

 Objectius

- Entendre què és la planificació estratègica des de diferents models teòrics.

- Aprendre la terminologia bàsica de la planificació estratègica, així com les fases bàsiques de la mateixa.

- Entendre l'evolució del model de comunicació en el seu context actual.

- Assumir els conceptes propis de la nova gestió creativa i estratègica de les organitzacions, així com el valor de les accions de comunicació persuasiva.

- Incorporar els coneixements necessaris per al desenvolupament de la fase 1 del pla estratègic (investigació) i de la fase 2 (estratègia).

- Incidir en la relació entre estratègia i creativitat.

- Treballar el concepte creatiu o idea força, la seva projecció en campanya i els seus elements.

- Entendre i saber diferenciar les tàctiques de comunicació interpersonal, les dels mitjans de l'organització, dels mitjans de comunicació i les publicitàries.

- Saber redactar el programa de relacions públiques, amb l'agrupació d'accions i el seu calendari.

- Saber escollir els criteris d'avaluació del pla, des de les mètriques apropiades fins a la seva periodització i tipologies. 

Competències bàsiques

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. 

Competències generals

CG2 - Generació de noves idees (creativitat, iniciativa i innovació).

CG5 - Lideratge i presa de decisions.
 

Competències transversals

CT2 - Comunicació eficaç, integrant idees complexes i argumentant-de manera persuasiva. 
 

Competències específiques

CE1 - Conèixer i aplicar les capacitats directives que permetin planificar, liderar, implementar i avaluar plans de comunicació corporativa.

CE6 - Dominar la metodologia d'investigació rigorosa de la manera en què es produeixen les relacions amb els stakeholders en l'entorn digital, per aplicar noves tendències de comunicació en social media i dissenyar propostes innovadores.

CE8 - Adquirir la capacitat per a prendre decisions des d'un enfocament estratègic a partir dels resultats d'una investigació rigorosa.

CE12 - Saber aplicar de forma creativa tècniques específiques de relacions públiques en funció del problema i/o oportunitat comunicativa a resoldre en el context d'una organització.

Resultats d'aprentatge

- Analitzar el valor estratègic de la comunicació corporativa com element essencial per establir relacions amb els diferents públics d'una organització, tot demostrant una àmplia comprensió, detallada i fonamentada dels seus aspectes teòrics i pràctics. 

- Dominar els instruments de comunicació com a vehicle de transmissió d'imatge i valors al servei de la missió de les empreses i les institucions.

- Dissenyar estratègies de relacions públiques capaces d'identificar possibles riscos reputacionals i de resoldre els problemes a nivell comunicatiu d'una organització, controlant l'evolució de situacions complexes.

- Elaborar projectes i plans de comunicació corporativa originals i creatius que s'ajustin als objectius de l'organització, basats en una rigurosa anàlisi de les seves necessitats, i que incloguin el seu disseny i/o execució, així com els seus canals de difusió. 

- Demostrar domini de les habilitats comunicatives, mitjançant presentació oral, per defesnar un projecte de comunicació corporativa.

• Continguts

- Planificació estratègica de la comunicació en les organitzacions.

- Creativitat estratègica.

- El pla de comunicació (anàlisi de la situació de partida, mapa de públics, diagnosi, redacció d'objectius, estratègia de missatge, estratègia de canals, tàctiques, avaluació, etc.). 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Bowman, S. Et al. (2018). Public Relations and the Power of Creativity: Strategic Opportunities, Innovation and Critical Challenges. Bingley: Emerald Publishing Limited.

Capriotti, Paul (2021). DircomMAP. Dirección estratégica de comunicación. Barcelona: Bidireccional.

Cuenca, Joan (2017). Cómo hacer un plan estratégico de comunicación. vol. II: la investigación estratégica preliminar. Barcelona: UOC.

Cuesta, Ubaldo (2012). Planificación estratégica y creatividad. Pozuelo de Alarcón (Madrid): ESIC.

Johnston, Jane; Glenny, Leanne (2021). Strategic communication: public relations at work. London: Routledge. 

Marca, Guillem (2017). Cómo hacer un plan estratégico de comunicación. vol. II: la investigación estratégica de evaluación. Barcelona: UOC.

Matilla, Kathy (2017). Cómo hacer un plan estratégico de comunicación. vol. I: un modelo de planificación estratégica, paso a paso. Barcelona: UOC. 

Oliveira, Andréa (2017). Cómo hacer un plan estratégico de comunicación. vol. II: públicos y stakeholders. Barcelona: UOC. 

Santa, Eva (2021). El plan de comunicación paso a paso. Barcelona: Hoaki Books. 

Smith, Ronald D. (2013). Strategic planning for public relations. New York, N.Y. : Routledge.

Smith, Ronald (2020). Becoming a public relations writer: strategic writer for emerging and established media. New York: Routledge. 

Wilcox, Dennis .L.; Cameron, G.T.; Xifra, Jordi. (2012). Relaciones Públicas: Estrategias y tácticas. 10ª ed. Madrid: Pearson. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació