Cap a un nou urbanisme Codi:  M0.954    Crèdits:  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura "Cap a un nou urbanisme" es dedica a l'estudi de l'urbanisme, és a dir a una aproximació a l'estudi de la ciutat i a les formes d'intervenció en ella. Es tracta per tant d'un tema bastant complex i actual -com l'és la ciutat mateixa-, dins del com s'abasten necessàriament aspectes teòrics i pràctics, com també alhora s'identifiquen diversos enfocaments, mètodes i instruments d'anàlisis i de propostes de transformació, regulació i gestió urbana.

No obstant això no pretenem fer un curs exhaustiu sobre el planejament a la ciutat, proposem en el seu lloc, una actualització i revisió sobre els conceptes bàsics, i alhora, volem motivar una reflexió sobre la ciutat actual i incitar a proposar accions. La crisi de la ciutat actual i del planejament, ens serveixen de marc per analitzar la realitat urbana, identificar temes urgents i proposar solucions.  

No es tracta de negar la importància de la ciutat com a llegat de la humanitat, ni tampoc de qüestionar l'existència de la disciplina urbanística, sinó de renovar l'urbanisme, per fer millors ciutats.

En el mòdul un ens aproximarem a determinar les problemàtiques de la ciutat actual; en el segon mòdul farem un repàs de com ha evolucionat el planejament en el temps; en el tercer observarem i exemplificarem de manera crítica els paradigmes i formes d'intervenció s'estan decantant en la situació actual; i finalment en el mòdul quart, pretenem llançar unes hipòtesis específiques sobre casos particulars proposats pels mateixos alumnes.

Per tant és una assignatura, que sense ser dirigida estrictament a especialistes de l'urbanisme, pretén que des de la transversalitat, la interescalaridad i la multiplicitat de visions i estratègies sobre l'urbà, es promogui la transformació de la ciutat en un territori, més just i equilibrat, social, econòmicament i ambientalment. És a dir tendir "cap a un nou urbanisme".

 



Amunt

L'assignatura Cap a un nou urbanisme (4 crèdits ECTS), de caràcter obligatori, forma part de la matèria Urbanisme per fer ciutat (16 ECTS), que podrà cursar-se individualment com una especialització de l'oferta pròpia de postgrau, o en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.
 
Urbanisme per fer ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 16 setmanes:
 
Cap a un nou urbanisme (4 crèdits ECTS)
Urbanismes globals (4 crèdits ECTS)
Instruments per fer ciutat (4 crèdits ECTS)
Espai públic i ciutadania (4 crèdits ECTS)

Amunt

 

Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors: 

  • Administració pública en l'àmbit la de ciutat i urbanisme, tant del quadre tècnic com a polític
  • Consultories privades, entitats o tercer sector que gestionen, atenen o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats
  • Recerca o docència que tenen com a focus les realitats urbana

 

 

Amunt

Els coneixements bàsics que es requereixen per cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent.

 
 

Amunt

Competències específiques
 
  1.  Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris ètic-polítics que orientin proposades d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.
  2. Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinar i de participació idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de forma lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
  3. Incorporar en positiu proposades d'altres agents i col·lectius que actuen en la gestió i construcció de la ciutat amb la finalitat de promoure una millor participació i avançar en el procés de presa de decisions.
  4. Elaborar i gestionar amb èxit proposades o informes dirigits a la resolució de problemes, projectes, programes d'actuació, estratègies o polítiques urbanes, que responguin de forma integral a les necessitats emergents derivades dels canvis econòmics, socials i culturals del context urbà actual.
  5. Aprofitar de forma crítica les oportunitats que ofereix la revolució digital per a l'elaboració de propostes dirigides a la construcció de ciutats obertes, col·laboratives i sostenibles.
 
Resultats d'aprenentatge
  1. Analitzar i valorar els desafiaments, les mediacions i les responsabilitats de l'urbanisme enfront de la ciutat actual, exemplificant amb experiències concretes.
  2. Explicar i valorar els canvis en l'evolució de la planificació urbanística en un determinat territori, i argumentar sobre la necessitat d'aplicar nous instruments.
  3. Detectar àmbits d'actuació urgent en una ciutat i analitzar, contrastar i proposar noves formes d'intervenció abordant la desigualtat i la sostenibilitat com a objectius estratègics prioritaris.
 

Amunt

M 1. L'urbanisme enfront de la ciutat actual

1. Introducció. Urbanisme i urbanística, crítica i renovació
2. L'urbanisme enfront de la ciutat actual: els seus desafius, les seves mediacions i
les seves responsabilitats
3. Les dinàmiques contradictòries a les ciutats metropolitanes. O la urbanització
sense ciutat i la ciutat sense igualtat ciutadana
4. Les tendències constructores de la ciutat i de la ciutadania
5. Conclusions

M 2. Planejament i crisi urbana, evolució i experiències

1. Antics models de ciutat i planejament
2. Els tipus de plans i figures del planejament
3. Problemes del planejament de la urbanització , banalització ni «urBANAlizació»
4. El no-pla i el advocacy planning
5. Liberalització de l'urbanisme
6. Últims plans ortodoxos
7. El projecte urbà
8. El planejament actual, agregació de diversos paradigmes i instruments

M3. Urbanisme i estratègies urbanístiques recents

1. Pot l'urbanisme renovar-se per fer ciutats més justes i eficients?
De nord a sud, ciutats a la recerca d'un urbanisme renovat. El cas
de Copenhague, Barcelona i Medellín

M4. Bases per a un nou urbanisme

1. Renovació de l'urbanisme i democratització de les ciutats
2. Ciutats sostenibles i més intel·ligents
3. Participació social i accions de col·lectius ciutadans
4. Smart cities i un urbanisme més intel·ligent
5. Urbanisme emergent i tecnologies de la informació i la comunicació
6. Temes urgents per a un nou planejament. Trobada preparatori
d'Habitat III a Barcelona
7. Reflexions per a la acció a propòsit dels debats al voltant de la Conferència Habitat III

Amunt

Material Suport
¿Cómo pueden ser más colaborativas las ciudades? PDF
Módulo 3. Urbanismo y estrategias urbanísticas recientes PDF
Módulo 2. Planeamiento y crisis urbana, evolución y experiencias PDF
Módulo 4. Bases para un nuevo urbanismo PDF
Módulo 1. El urbanismo frente a la ciudad actual PDF

Amunt

Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. 

Amunt

La metodologia utilitzada és l'aprenentatge indagativo o inquiry-based learning (IBL), que respon com a metodologia al model educatiu general de la UOC: aprendre-fent i l'aprenentatge autònom (aprendre a aprendre).

Per a això, en cadascuna de les assignatures es fa almenys un treball pràctic sobre les ciutats en les quals resideixen o treballen (o bé ciutats en les quals hagin residit o treballat) de les quals posseeixin un coneixement experiencial suficient, i del que tinguin un potencial accés a informació i documentació (digital o en qualsevol altre suport) referida a la ciutat.

A més de l'exposat s'oferirà:

  • Orientacions per afrontar l'estudi i cadascun dels mòduls didàctics, amb indicacions específiques sobre les activitats a desenvolupar.
  • Posada en comú dels dubtes en el fòrum de l'aula, sobretot quan puguin ser d'interès per al grup.
  • Observacions generals sobre les activitats i comentaris específics en els casos que sigui necessari.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

L'assignatura consta de quatre Proves d'Avaluació Contínua (PAC). Per superar el curs elestudiantado té lliurar totes les activitats i participar als debats, quan els hi hagi, dins del termini estipulat al calendari del curs.
Les proves d'avaluació contínua seran tutoritzades i avaluades qualitativament pel professorat. Les quatre avaluacions donaran lloc a una Qualificació d'avaluació contínua (AC) conforme segueix:

  • Qualificació molt bona (A),
  • Qualificació bona (B),
  • Qualificació suficient (C+),
  • Qualificació baixa (C-),
  • Qualificació molt baixa (D),
  • No s'emet qualificació (N)

(!) Els criteris d'avaluació específics de cada activitat ben com el pes relatiu d'aquesta en relació a l'AC estan disponibles a l'aula.

 Condicions:

  • La presentació de menys del 50% de les  PAC suposa l'obtenció d'una "N" de qualificació final d'AC. La presentació del 50% o més suposa la qualificació corresponent d'AC
  • Per superar el curs s'ha de lliurar totes les PAC.

Lliuraments:

  • El lliurament es realitza en la respectiva casella de l'aplicació del Registre d'Avaluació Contínua (RAC) pestanya Avaluació de l'aula.  

  • El document es lliura en format pdf, lliure de bloquejos que impedeixin la còpia del text i la seva impressió. El nom de l'arxiu pdf  seguirà el criteri que s'indica sota, on X és el nom de la PAC corresponent: 

    cognoms_nom_assignatura_PACX.pdf

  • Les tipografies admeses seran Arial i Helvètica amb 11 pt per al cos del text.

  • En la portada del treball solament s'inclourà la següent informació:
    • Títol de la PAC.
    • Nom i cognoms
    • Nom de l'assignatura any-semestre
    • Ciutat i urbanisme, UOC
    • Data i lloc
    • Nombre de paraules
  • Les referències bibliogràfiques completes es presentaran sempre al final del document i hauran de tenir format APA.
  • No s'acceptaran arxius comprimits en format .zip o similar. Quan el lliurament tingui més d'un arxiu, aquests hauran de ser pujats individualment al RAC.

Regles de flexibilitat en els lliuraments:

  • Lliurament en data: fins al tercer diumenge de cada PAC;
  • 2º trucada: lliurament en la setmana lliure sense penalització;
  • última trucada: lliurament fins al  diumenge següent a setmana lliure, amb penalització, nota màx. C+;
  • Lliurament posterior: No presentat

PACs especials:

  • PAC4: retards de màxim una setmana amb penalització, nota màx. C+;
  • Debat: les intervencions al debat no es poden posposar a la setmana lliure;
  • Treball en grup: es posposa solament sota petició unànime de tots els integrants del grup amb penalització, nota màx. C+.

Situacions excepcionals: 

  • Lliurament en última trucada sense penalització quan s'acrediti l'excepcionalitat. L'estudiantado en aquesta situació ha de contactar amb tutoria abans de la finalització de la PAC.

(!) Tota la informació en la Guia de l'estudiantado: lliuraments i avaluació disponible a l'aula. 

Amunt

Aquesta assignatura se supera a partir de l'avaluació contínua. La qualificació final d'avaluació contínua es converteix en la qualificació final de l'assignatura, a partir del pes que cada actvidad té en l'AC.

La qualificació final (CF) podrà ser:


Excel·lent (A)
Notable (B)
Aprovat (C+)
Suspens (C- o D)
No presentant (N)

Les notes finals es complementen amb una nota equivalent numèrica d'acord amb les següents correspondències: 

A : 9-10

B : 7-8

C+: 5-6

C-: 3-4

D: 0-2

Revisió de l'avaluació

Una vegada publicades les notes finals l'estudiantado que no estigui conforme amb la qualificació final de les assignatures podrà sol·licitar la seva revisió. Per a això haurà d'enviar un correu al professorat col·laborador i al professorat responsable de les assignatures en qüestió, els qui procediran amb la revisió de totes les PACs. El termini per a la sol·licitud és d'una setmana a partir de la data de publicació de les notes finals indicada al calendari de l'aula.

Matrícula d'Honor

Al Programa de Ciutat i urbanisme, la Matrícula d'Honor en una assignatura es concedirà exclusivament per l'estudiantado que tingui A en totes les PACs i qualificació final igual a  A 10.  El nombre de matrícules d'honor es limita a 5% de l'estudiantado.

Amunt

L'estudiantado podrà disposar del suport continuat per part del professorat col·laborador per a la consulta personalitzada de dubtes respecte els continguts del curs o les activitats plantejades.

Es prioritzaran les comunicacions en els fòrums i aquelles eines que pugui revisar tot el grup, de manera que es promogui la dinamització de l'aula i es comparteixi el coneixement. 

Després de cada PAC es publicarà un comentari global en el tauló de la classe o mitjançant algun altre sistema de comunicació grupal compartint aquells aspectes en els quals s'ha destacat o en els quals s'haurien de millorar.

Després de cada PAC, si fos necessari, es farà una comunicació individualitzada a cada estudiant en el qual se li oferiria un comentari com a orientació sobre els punts en els quals ha destacat o en els quals hauria de millorar.

 

Amunt