• Descripció

Els processos de construcció de la ciutat -entesa com a transformació de ciutat existent en "nova" ciutat- són mecanismes complexos en els quals les diferents aspiracions, interessos, voluntats, desitjos i visions, d'un conjunt ampli d'agents es materialitzen. Dur a terme aquests processos requereixen d'un conjunt de procediments heterogenis, alguns formals i estandarditzats, com l'execució del planeamineto urbanístic, i uns altres discrecionals i difusos, com són els models de gestió de grans projectes urbans la gestió dels quals s'adapta al llarg del temps.

En aquesta assignatura es revisaran diferents aspectes de la gestió efectiva de la transformació urbana, aquells instruments que la societat s'ha vingut dotant per "fer ciutat". D'una banda s'analitzessin les estratègies de transformació així com els instruments formals -els diferents tipus de plans i projectes- que s'han desenvolupat per impulsar el canvi en l'entorn urbà. En segon lloc es plantejarà una reflexió sobre quins instruments efectivament estan a la disposició dels agents (públics, privats i cívics) per executar específicament les accions necessàries perquè la transformació urbana sigui efectiva. Finalment es revisaran dues tipologies d'instruments d'intervenció: els projectes integrals i els plans directors de paisatge urbà.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Cap a un nou urbanisme (4 crèdits ECTS)
• Urbanismes globals (4 crèdits ECTS)
• Instruments per fer ciutat (4 crèdits ECTS)
• Espai públic i ciutadania (4 crèdits ECTS)

• Camps professionals en què es projecta

 Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors: 

• Administració pública en l'àmbit la de ciutat i urbanisme, tant del quadre tècnic com a polític
• Consultories privades, entitats o tercer sector que gestionen, atenen o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats
• Recerca o docència que tenen com a focus les realitats urbana

• Coneixements previs

Els coneixements bàsics que es requereixen per cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent.

• Objectius i competències

CB9: Que els/les estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats;
CB10: Que els/les estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
CG1: Pensar i raonar de manera analítica i crítica
CG2: Generar i proposar noves idees que responguin satisfactòriament a les necessitats i demandes de realitats concretes.
CG3: Treballar de manera col·laborativa en un entorn pluridisciplinari, aprenent de i amb les altres persones, per al desenvolupament de nou coneixement.
CT2: Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional
CT3: Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE1: Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris ètic-polítics que orientin propostes d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.
CE2: Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinari i de participació idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de manera lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
CE4: Elaborar i gestionar amb èxit proposades o informes dirigits a la resolució de problemes, projectes, programes d'actuació, estratègies o polítiques urbanes, que responguin de manera integral a les necessitats emergents derivades dels canvis econòmics, socials i culturals del context urbà actual.

Identificar fonts, i seleccionar i sistematitzar informació sobre intervencions urbanes.

Expressar-se per escrit de manera sintètica, amb correcció i eficàcia fent un ús ètic de la informació i respectant l'aspecte normatiu del sistema de referències triat.

Analitzar una intervenció urbana en particular i valorar les accions per a la seva concreció, interelacionando amb els diferents elements que conformen les realitats urbanes.

Exposar de manera clara i precisa idees pròpies relacionant de manera àgil els conceptes tractats en l'assignatura.

Reflexionar de manera crítica sobre una interveción urbana .

Col·laborar activament amb companys/es d'altres disciplines, acceptant i incorporant les idees que aportin.

Argumentar sobre el rol dels diferents actors i les formes operatives de gestió d'una intervenció urbana des d'una perspectiva transversal i integral.

Analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere, així com formular accions per a contrarestar-les.

Identificar i diagnosticar un barri o àrea que manifesti signes de regressió urbana.

Dissenyar programes i instruments d'intervenció urbana des d'una aproximació integral que responguin a les necessitats detectades en un determinat territori.

Aplicar els coneixements i conceptes relacionats amb la gestió del paisatge urbà en el desenvolupament de propostes originals que promoguin la seva millora.

Incorporar a la pràctica professional i acadèmica l'anàlisi de la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere

Identificar les febleses i fortaleses d'un paisatge urbà determinat i els actors que poden col·laborar per a la seva millora.

Dissenyar instruments de gestió del paisatge urbà que promoguin l'equitat en l'accés al medi ambient urbà de qualitat des d'una perspectiva integral, inclusiva i sostenible.

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació