Espai públic i ciutadania Codi:  M0.957    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La asignatura de Espacio público y ciudadanía parte de reconocer el valor de las políticas públicas en la producción del espacio público urbano, pero también su alcance y limitaciones. Distingue y evalúa la dimensión física y la técnico-normativa, a las que añade las dimensiones política, cívica y nuevos enfoques para abordar la complejidad del mismo.

La intención es que se reconozca e interprete el papel de la ciudadanía en la producción de la ciudad, así como los desafíos e implicaciones que conlleva. La detección, descripción y valoración de nuevas prácticas ciudadanas, sirve de referencia para promover y potenciar el papel de la ciudadanía, diseñando y proponiendo en un equipo multidisciplinar estrategias para la reactivación de. espacio público urbano

Amunt

L'assignatura Espai públic i ciutadania (4 crèdits ECTS), de caràcter obligatori, forma part de la matèria Urbanisme per fer ciutat (16 ECTS), que podrà cursar-se individualment com una especialització de l'oferta pròpia de postgrau, o en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.
 
Urbanisme per fer ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 15 setmanes:
 
Cap a un nou urbanisme (4 crèdits ECTS)
Urbanismes globals (4 crèdits ECTS)
Instruments per fer ciutat (4 crèdits ECTS)
Espai públic i ciutadania (4 crèdits ECTS)

Amunt

Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors: 

  • Administració pública en l'àmbit la de ciutat i urbanisme, tant del quadre tècnic com a polític
  • Consultories privades, entitats o tercer sector que gestionen, atenen o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats
  • Recerca o docència que tenen com a focus les realitats urbana

 

 

Amunt

Els coneixements bàsics que es requereixen per cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent.

Amunt

Competències
  • CB9: Que els/les estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • CB10: Que els/les estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran part autodirigida o autònoma.
    CG1: Pensar i raonar de manera analítica i crítica
  • CG2: Generar i proposar noves idees que responguin satisfactòriament a les necessitats i demandes de realitats concretes.
  • CG3: Treballar de manera col·laborativa en un entorn pluridisciplinari, aprenent de i amb les altres persones, per al desenvolupament de nou coneixement.
  • CG4: Compreender el llenguatge i propostes d'altres especialitats.
  • CT1: Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
  • CT2: Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.
  • CT3: Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
  • CE1: Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris ètic-polítics que orientin propostes d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.
  • CE2: Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinari i de participació idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de manera lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
  • CE3: Incorporar en positiu propostes d'agents i col·lectius que actuen en la gestió i construcció de la ciutat amb la finalitat de promoure una millor participació i avançar en el procés de presa de decisions.
  • CE5: Aprofitar de manera crítica les oportunitats que ofereix la revolució digital per a l'elaboració de propostes dirigides a la construcció de ciutats obertes, col·laboratives i sostenibles.
Resultats d'aprenentatge
  • Exposar de manera clara i precisa idees pròpies relacionant de manera àgil els conceptes tractats en els recursos d'aprenentatge de l'assignatura.
  • Reflexionar sobre la producció de l'espai públic des de l'administració pública.
  • Col·laborar activament amb companys/es d'altres disciplines, acceptant i incorporant les idees que aportin.
    Identificar i argumentar sobre l'abast i les limitacions de l'actuació pública sobre l'espai públic urbà des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
  • Identificar fonts, i seleccionar i sistematitzar informació sobre un espai públic en particular.
  • Expressar-se per escrit de manera sintètica, amb correcció i eficàcia fent un ús ètic de la informació i respectant l'aspecte normatiu del sistema de referències triat.
  • Incorporar a la pràctica professional i acadèmica l'anàlisi de la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere
  • Distingir i avaluar les dimensions i complexitats que conformen l'espai públic, interrelacionant amb els conceptes i teories tractats en la disciplina.
  • Analitzar les causes i efectes de les desigualtats presents en l'espai públic per raó de sexe i gènere
  • Reconèixer i interpretar el paper de la ciutadania en la producció de l'espai públic urbà, els seus desafiaments i implicacions.
  • Detectar i descriure noves pràctiques ciutadanes en la producció de l'espai públic urbà prenent com a referència pràctiques recents.
  • Aplicar els conceptes de la disciplina de manera creativa i original en el desenvolupament de propostes que contrarestin les desigualdes per raó de sexe i gènere en l'espai públic.
    Utilitzar eines col·laboratives en línia per a la realització de projectes o propostes d'actuació per a una espai públic en particular.
  • Comprendre i contrargumentar les aportacions de companys/es d'altres especialitats
    Col·laborar en un equip multidisciplinari acceptant i incorporant en positiu idees dels/ de les altres, de forma a promoure la participació dels agents involucrats i avançar en la presa de decisions.
  • Dissenyar i proposar estratègies per a la reactivació d'un espai públic determinat, que promogui i potenciï noves pràctiques ciutadanes i la construcció de ciutats obertes, col·laboratives i sostenibles.

Amunt

M1. Espai públic contemporani

Espai públic contemporani
La visió normativa del PE
Amenaces de l'espai públic contemporani
Crisi de la vista institucional / normativa del PE
Canvi de paradigma en l'espai públic

Una nova visió per a l'espai públic
Situar a les persones al centre
Constituir espais públics en vermell
Recuperar els espais públics accidentals
Apostar per el domini col·lectiu
Fer de l'espai públic una estratègia de regeneració urbana
Definir el caràcter de cada espai públic
Avançar en la dimensió ambiental de l'espai públic
El espai públic com a dispositiu obert
El PE com a fruit del disseny col·laboratiu


M2. Espai públic urbà, dimensions i complexitat
Espai públic, la visió hegemònica
Definició mínima i pràctiques predominants
L'ideal europeu i la diversitat simplificada
¿I les persones?

Espai públic, el polític
L'ágora i la opinió pública
Urbs versus polis
Potentia civitas

Espai públic, el cívic
La escuela performativa
Lo relacional, les pràctiques
La multiplicitat situada

Espai públic, nous enfocaments
La ciutat oberta
La calle como plataforma
Ensamblajes urbans


M3. Noves pràctiques ciutadanes. Cap a la co-ciutat
Introducció
Casos d'estudi

M4. Estudi de cas: Dreamhamar. 
Reimaginant col·lectivament l'espai públic de Stortorget, Hamar

Amunt

¿Cómo pueden ser más colaborativas las ciudades? PDF
Gobernanza metropolitana XML
Recomanacions sobre el treball en equip en xarxa Audiovisual
Recomendaciones sobre el trabajo en equipo en red Audiovisual

Amunt

Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt