Polítiques urbanes i innovació social Codi:  M0.958    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Les ciutats actuals plantegen una paradoxa: en elles es concentra la major part del capital financer i humà però també es donen els més apressants problemes socials. Alhora que hi ha persones que viuen intenses vulnerabilitats sota dinàmiques i factors d'exclusió; també l'espai urbà permet la trobada, la politització de les demandes, el teixit de xarxes i el protagonisme ciutadà del que neixen la majoria de les respostes més innovadores actualment. No es tracta de fer invisibles les dinàmiques generals darrere d'un localisme entusiasta, però tampoc de convertir les tendències globals en condemnes locals.

La consolidació de les regions i grans ciutats com a espais socioeconòmics significatius, exposats a les altes pressions i dinàmiques del capital global, converteix les ciutats en l'àmbit de les polítiques públiques integrades per excel·lència. És per això que sota l'objectiu de la cohesió social i el desenvolupament sostenible es fa necessari replantejar la qüestió de la ciutadania com a estatus d'igualtat pel que fa a drets i deures dels habitants d'un territori. En aquesta línia la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat signada a Sant-Denis l'any 2000 per unes 200 ciutats europees en el seu article IV es refereix al dret dels col·lectius vulnerables a gaudir de mesures específiques que els garanteixin el dret de ciutadania i la integració evitant els reagrupaments discriminatoris.

Parlar de polítiques urbanes des d'una perspectiva social és actual, pertinent i necessari si pretenem actuar en favor d'aquests drets ciutadans. Conèixer les dinàmiques en un nivell més global ens permet adequar els instruments i recursos propers per respondre i transformar les realitats properes amb propostes, criteris contrastats i enfocaments més precisos. L'objectiu del curs és oferir eines d'anàlisi i intervenció per al disseny de polítiques integrals que responguin a la complexitat creixent de les necessitats socials a les ciutats. D'aquesta manera es parteix d'un enfocament de les polítiques urbanes que va més enllà de l'àmbit local i institucional de la perspectiva tradicional i permet incorporar marcs conceptuals i instruments per a renovar les maneres de pensar i organitzar les intervencions a la ciutat

Amunt

L'assignatura Polítiques urbanes i innovació social (4 crèdits ECTS), forma part de la matèria Polítiques públiques i dret a la ciutat (16 ECTS), que podrà cursar individualment com una especialització de l'oferta pròpia de postgrau, o de caràcter optatiu en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.
 
Polítiques públiques i dret a la ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 16 setmanes:
 
Polítiques urbanes i innovació social (4 crèdits ECTS)
Drets culturals i mundialització (4 crèdits ECTS)
Habitatge i inclusió social (4 crèdits ECTS)
Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS)

Amunt

Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors:
  • Administració pública en l'àmbit la de ciutat i de l’urbanisme, tant del quadre tècnic com polític
  • Consultories privades, entitats o tercer sector que gestionen, atenen o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats
  • Recerca o docència que tenen com a focus les realitats urbanes

Amunt

Els coneixements bàsics que es requereixen per a cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent.

Amunt

Competències específiques
 
  1. Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris èticopolítics que orientin propostes d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.
  2. Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinar i de participació idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme,de manera lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
  3. Incorporar en positiu propostes d'altres agents i col·lectius que acten en la gestió i construcció de la ciutat per tal de promoure una millor participació i avançar en el procés de presa de decisions.
  4. Elaborar i gestionar amb èxit propostes o informes adreçats a la resolució de problemes, projectes, programes d'actuació, estratègies o polítiques urbanes, que responguin de manera integral a les necessitats emergents derivades dels canvis econòmics, socials i culturals del context urbà actual.
  5. Aprofitar de manera crítica les oportunitats que ofereix la revolució digital per a la elaboració de propostes dirigides a la construcció de ciutats obertes, col·laboratives i sostenibles.
 
Resultats d'aprenentatge de l'assignatura:
  1. Identificar i avaluar els reptes relacionats amb les polítiques urbanes tenint en compte les necessitats emergents derivades dels canvis globals ec
  2. onòmics, socials i culturals.
  3. Identificar i valorar instruments de intervenció a les ciutats que permeten afavorir processos d'inclusió social ajustats a realitats específiques dins de les ciutats.
  4. Articular el anàlisi crític de la realitat social amb l'acostament a experiències i/o enfocaments innovadors des del dret a la ciutat, així com a propostes integrals de millora de les problemàtiques sociourbanes.
 

Amunt

Mòdul 1: Ciutats, canvi i polítiques urbanes 
1. Ciutats i polítiques urbanes 
2. L'agenda urbana davant els canvis 

Mòdul 2: Sistemes de benestar, participació i avaluació de polítiques 
1. Les polítiques socials i els sistemes de benestar 
2. La participació i l'avaluació per al disseny de polítiques 

Mòdul 3: Cap a les ciutats inclusives 
1. Pobresa, exclusió i desigualtat en les ciutats 
2. El repte de la inclusió social des de la proximitat 

Mòdul 4: La innovació social des del dret a la ciutat 
1. Dret a la ciutat i protagonisme ciutadà 
2. Noves respostes ciutadanes a les necessitats socials

Amunt

H2PAC. ¿Cómo pueden ser más inclusivas las ciudades? PDF
SPSSSC Programari en línia

Amunt

Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt