Drets culturals i mundialització Codi:  M0.959    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Les polítiques urbanes tenen avui una clara dimensió cultural, explícita o implícita. Resulta impossible articular un projecte de ciutat sense tenir en compte consideracions d'ordre cultural.

La mundialització té un potent motor econòmic i un parell de motors "auxiliars", ja consolidats en els aspectes socials i ambientals del desenvolupament. La societat civil percep que aquest "triangle" del desenvolupament sostenible (creixement econòmic, inclusió social i equilibri ambiental) resulta insuficient per als reptes que tenen plantejades les nostres societats. La cultura emergeix com a quart pilar del desenvolupament sostenible per la seva capacitat per plantejar qüestions tan necessàries com la creativitat, la diversitat, la memòria, la ritualitat o el coneixement crític.

Així, la mundialització té també un fort component cultural: hi ha països amb una gran capacitat exportadora de béns i serveis culturals (que hem de reequilibrar), hi ha els estralls de la colonització (que hem de curar) i hi ha una bellíssima diversitat cultural al món (que hem d'utilitzar de manera positiva).

En els últims trenta anys, les migracions i la mobilitat situen la diversitat cultural a cada ciutat i traslladen les tensions i els reptes de la mundialització a l'escala urbana. Si l'aleteig d'una papallona al Pacífic pot deslligar una tempesta al Carib, unes caricatures publicades a Dinamarca poden causar grans manifestacions a Jordània.

Les ciutats prenen cartes en aquesta mundialització cultural, intentant activar sistemes culturals dinàmics i oberts al món, basats en els drets humans, participatius i relacionals. Les polítiques culturals de les ciutats estan deixant de ser polítiques "artístiques", basades en els mecanismes de conservació patrimonial, la gestió de drets i la programació virtuosa. Actualment, les polítiques culturals de les ciutats desborden l'àmbit patrimonial i artístic per assolir qüestions que afecten els espais públics, a la participació ciutadana, a la creació d'empreses o la immigració, entre d'altres.

Amunt

L'assignatura Drets culturals i innovació (4 crèdits ECTS), forma part de la matèria Polítiques públiques i dret a la ciutat (16 ECTS), de caràcter optatiu en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.  

Polítiques públiques i dret a la ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela de dues en dues i tenen un període de docència de 16 setmanes:  

Inici a octubre: 

  • Polítiques urbanes i innovació social (4 crèdits ECTS)
  • Habitatge i inclusió social (4 crèdits ECTS)

Inici a març:

  • Drets culturals i mundialització (4 crèdits ECTS) 
  • Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS)  

Amunt

Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors:
  • Administració pública en l'àmbit la de ciutat i urbanisme, tant del quadre tècnic com polític
  • Consultories privades, entitats o tercer sector que gestionen, atenen o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats
  • Recerca o docència que tenen com a focus les realitats urbanes

Amunt

Els coneixements bàsics que es requereixen per a cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent.

Amunt

Competències

CB6: Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

CB8: Que els/les estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis;

CB9: Que els/les estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats;

CG1: Pensar i raonar de manera analítica i crítica

CG3: Treballar de manera col·laborativa en un entorn pluridisciplinari, aprenent de i amb les altres persones, per al desenvolupament de nou coneixement.

CT1: Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

CT2: Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional

CE1: Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris ètic-polítics que orientin proposades d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.

CE2: Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinari i de participació idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de manera lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.

CE4: Elaborar i gestionar amb èxit proposades o informes dirigits a la resolució de problemes, projectes, programes d'actuació, estratègies o polítiques urbanes, que responguin de manera integral a les necessitats emergents derivades dels canvis econòmics, socials i culturals del context urbà actual.

Resultats d'aprenentatge

Utilitzar eines digitals per a la representació dels diferents elements que conformen els processos culturals a l'escala global i local

Sintetitzar i relacionar conceptes sobre els relats i els actors que marquen els processos culturals a escala global i local, amb èmfasi en la definició dels drets culturals.

Relacionar i analitzar de manera àgil i creativa els relats i actors sobre la cultura en la mundialització.

Expressar-se per escrit de manera sintètica, amb correcció i eficàcia fent un ús ètic de la informació i respectant l'aspecte normatiu del sistema de referències triat.

Identificar i valorar els drets culturals com una dimensió dels drets humans i com a pilar del desenvolupament sostenible a la ciutat contemporània, i per tant, com a objecte de les polítiques públiques.

Exposar de manera clara i precisa idees pròpies i sostenir una posició recolzada per un raonament analític i crític.

Reflexionar de manera crítica sobre els processos culturals de la globalització.

Col·laborar activament amb companys/es d'altres disciplines, acceptant i incorporant les idees que aportin.

Analitzar, sintetitzar i argumentar sobre les tensions i reptes que es manifesten a l'escala urbana davant els processos culturals de la globalització.

Avaluar de manera crítica els actors i relats que intervenen en l'àmbit de les polítiques urbanes culturals en un cas en particular, interrelacionant amb els continguts tractats en l'assignatura.

Proposar possibles solucions que responguin de manera integral als problemes relacionats amb els processos culturals en un territori en particular

Amunt

M1. Relats i actors sobre la cultura a la mundialització
M2. Els drets culturals
M3. Ciutat i cultura
M4. Polítiques i programes culturals

Amunt

Amunt

Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt