• Descripció

Aquesta assignatura vol donar eines crítiques a nivell conceptual (ecologia política urbana) als estudiants per qüestionar els models de sostenibilitat urbana al segle XXI. L'ecologia urbana dóna una visió de fluxos ambientals urbans limitada ja que no té en compte les configuracions de poder sobre aquests fluxos. L'assignatura contribueix al fet que l'estudiantat tingui una visió crítica sobre el que significa la sostenibilitat urbana, i de manera més genèrica que no accepti acríticament qualsevol paradigma urbà pel sol fet que parla de millorar la sostenibilitat urbana.

D'una banda, s'analitzarà de manera crítica el concepte de Smart City subratllant els problemes que pot tenir si es desplega de manera geogràficament descontextualitzada i sense una reflexió prèvia dels problemes socioambientals existents. D'altra banda vol entrar en els debats sobre Autosuficiència de recursos hídrics a nivell local, producció local d'aliments així com fabricació digital a escala local.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

• Objectius i competències

Competències

CB6: Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

CB8: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

CG1: Pensar i raonar de manera analítica i crítica.

CG3: Treballar de forma col·laborativa en un entorn pluridisciplinar, aprenent dels altres i amb els altres, per al desenvolupament de nou coneixement.

CT2: Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.

CE1: Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris ètic-polítics que orientin proposades d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.

CE2: Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinar i de participació idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de forma lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.

CE5: Aprofitar de forma crítica les oportunitats que ofereix la revolució digital per a l'elaboració de propostes dirigides a la construcció de ciutats obertes, col·laboratives i sostenibles.

Resultats d'aprenentatge de l'assignatura:

• Analitzar i avaluar amb criteris ètic-polítics els diferents paradigmes soci-ambientals que proposen ciutats més sostenibles, verdes i autosuficients.
• Seleccionar i sistematitzar informació sobre la implementació dels nous paradigmes soci-ambientales en en realitats concretes.
• Analitzar i avaluar els problemes que pot tenir l'aplicació dels diferents paradigmes socio-ambientals de manera geogràficamente descontextualizada i sense una reflexió prèvia del context en què s'insereixen.
• Comprendre els debats polític-econòmics sobre la gestió i les tecnologies de subministraments, interelacionando amb els conceptes tractats en l'ecologia politica
• Expressar-se per escrit de forma sintètica, amb correcció i eficàcia fent un ús ètic de la informació i respectant l'aspectenormatiu del sistema de referències triat.
• Seleccionar i sistematitzar informació sobre la gestió dels subministraments.
• Analitzar i avaluar les potencialitats de les tecnologies alternatives de subministrament així com les seves limitacions de forma a orientar el disseny de plans o propostes d'actuació.
• Avaluar iniciatives per a l'auto-suficiència de les ciutats, interelacionando amb conceptes de la disciplina
• Seleccionar i sistematitzar informació sobre iniciatives d'auto-suficiència urbana.
• Proposar alternatives d'auto-suficiència urbana en una realitat concreta amb la finalitat de promoure ciutats obertes, col·laboratives i sostenibles.
• Exposar de forma clara i precisa idees pròpies i sostenir una posició recolzada per un raonament analític i crític.
• Reflexionar de forma crítica i transdisciplinar sobre la revolució digital a nivell urbà.
• Col·laborar activament amb companys d'altres disciplines, acceptant i incorporant les idees que aportin.
• Contrastar i argumentar des d'una òptica crítica, integral i informada sobre les potencialitats i límits de la revolució digital a nivell urbà.

• Continguts

M1. Nous paradigmes i discursos socioambientals urbans en el segle XXI. Una visió crítica

1. De les ciutats sostenibles a les smart cities i a les ciutats resilients

2. Les smart cities com a síntesi de les noves visions de sostenibilitat urbana

3. Una crítica a la Smart City: determinisme tecnològic, privatització de la gestió urbana i impactes ambientals no previstos

4. Visions alternatives entorn de la noció de smart city i el paper de la ciutadania: les smart cities de segona generació

5. Ciutats resilients i resiliència urbana

M2. La governança de l'aigua urbana. Exemple de la reconfiguració de la gestió socioambiental urbana

1. Una mirada a la gestió de l'aigua desde l'ecologia política: l' "aigua" com a socio-natura

2. Els models de gestió urbana de l'aigua des del segle XIX fins l'actualitat

3. Tecnologies de gestió de l'aigua: de les grans infraestructures a les fonts alternatives locals

M3. Els horts urbans com a espai verd a les ciutats del segle XXI. Una interpretació més enllà de l'autosuficiència urbana d'aliments

1. Els horts urbans durant el segle XX a Europa, Estats Units i Espanya

2. El fenomen de l'agricultura urbana a les ciutats del segle XXI

3. Els beneficis i les motivacions darrere dels horts urbans del segle XXI

4. Barcelona com a exemple de les diferents motivacions i iniciatives d'agricultura urbana

M4. Cap a la sobirania tecnològica? La fabricació digital de codi obert i possibilitats emancipadores de les TIC a nivell urbà

1. La fabricació digital de codi obert

2. Reflexió final

Mòdul complementari. Una introducció a l'ecologia política urbana

1. Ecologia política urbana: un prisma crítica per entendre la naturalesa urbana i els paradigmes ambientals dominants.

2. Problematitzants la dicotomia natura-societat: el medi ambient com socio-natura.

3. El metabolisme socioambiental vist des de l'ecologia política urbana. 

4. Reflexió final: la sostenibilitat urbana des de l'ecologia política urbana.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació