• Descripció

Les innovacions tecnològiques aplicades al territori han exercit un paper catalitzador en el desenvolupament social i econòmic de les nostres ciutats. Les infraestructures de transport han permès reduir temps i costos de desplaçament, facilitant la integració de mercats. Les xarxes d'aigua potable i sanejament han estat responsables de millores en la higiene i la salut pública. També les xarxes de comunicació han permès trencar la fricció espacial, podent transmetre horitzontalment la informació per tot el planeta. De la seva entesa i correcta implantació, per tant, depèn bona part del potencial de cada ciutat.

No obstant això, el desenvolupament d'aquestes xarxes no ha estat exempt de polèmiques. Grans impactes a la ciutat i al territori, polítiques de desenvolupament mal enfocades o situacions monopolístiques en la gestió de les mateixes, són només alguns exemples que evidencien la importància d'entendre aquesta complexa terna.

Per això, el curs pretén introduir l'alumnat en les diferents infraestructures de serveis urbans i fer-li entendre la seva importància territorial i urbana.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Territori, infraestructures i serveis urbans (4 crèdits ECTS), forma part del conjunt Ciutats i territoris sostenibles (16 ECTS), de caràcter optatiu en el marc del màster universitari de Ciutat i Urbanisme.

Ciutats i territoris sostenibles es composa de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 16 setmanes: 

• Medi ambient i metabolisme urbà (4 crèdits ECTS)
• Nous paradigmes de sostenibilitat urbana (4 crèdits ECTS)
• Territori, infraestructures i serveis urbans (4 crèdits ECTS)
• Transport i mobilitat sostenible (4 crèdits ECTS).

• Camps professionals en què es projecta

Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors:

• Administració pública en l'àmbit de la ciutat i de l'urbanisme, tant del quadre tècnic com polític;

• Consultories privades, organitzacions o entitats del tercer sector que gestionen, atenen, o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats;

• Recerca o docència centrada en les realitats urbanes.

• Coneixements previs

Els coneixements bàsics que es requereixen per a cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent.

• Objectius i competències

Competències treballades en aquesta assignatura:

Competències bàsiques i generals

• Que els estudiants sàpiguin comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats de forma clara i sense ambigüitats.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi;
• Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant de forma continua i en gran mesura autodirigida o autònoma.
• Generar i proposar noves idees que responguin satisfactòriament a les necessitats i demandes de realitats concretes.
• Comprendre el llenguatge i les propostes d'altres especialitats.
• Pensar i raonar de forma analítica i crítica.
• Treballar de forma col·laborativa en un entorn pluridisciplinar, aprenent amb altres i dels altres, per al desenvolupament de nou coneixement.

Competències específiques i transversals

• Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris ètico-polítics que orientin propostes d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisions.
• Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinar i de participació les idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de forma lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
• Elaborar i gestionar amb èxit propostes o informes dirigits a la resolució de problemes, projectes, programes d'actuació, estratègies o polítiques urbanes, que responguin de manera integral a les necessitats emergents derivades dels canvis econòmics, socials i culturals del context urbà actual.
• Incorporar en positiu propostes d'altres agents i col·lectius que actuen en la gestió i construcció de la ciutat per tal de promoure una millor participació i avançar en el procés de presa de decisions.
• Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.
• Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

• Continguts

Mòdul 1: La planificació infraestructural del territori 

1. El paper de les infraestructures en l'organització del territori
2. Cap a un nova visió retística del territori
3. Evolució dels instruments de planificació en relació amb el territori de les xarxes
4. El poder d'atracció de les xarxes: constatació empírica

Mòdul 2: Evolució de la ciutat des de l'òptica de les xarxes de serveis

1. Tipificació de períodes de desenvolupament de la ciutat moderna des de la perspectiva de la construcció de les seves xarxes d'infraestructures 
2. Els tipus d'infraestructures i les seves funcions. Variables significatives i interrelacions 
3. Construcció de xarxes d'infraestructures: els conceptes de gradualitat, complementarietat i acumulació

Mòdul 3: Disseny i gestió de les infraestructures  

1. Detecció d'oportunitats, justificació, disseny i concepció de noves infraestructures 
2. Instruments de valoració d'alternatives i decisió participativa 
3. Instruments de viabilitat econòmica de projectes 
4. Promoció infraestructural i sistemes de gestió 

Mòdul 4: Innovació en pro de la sostenibilitat

1. Impactes de les infraestructures sobre el territori
2. Cap a una nova urbanitat: Infraestructures, sostenibilitat i tecnologia 
3. Innovacions tecnològiques i requeriments infraestructurals associats 
4. Desafiaments a la penetració i oportunitats de canvi

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació