|
||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||
El Trabajo final de máster (TFM) profesionalizador es una asignatura obligatoria con un valor académico de 6 créditos ECTS. Consiste en la elaboración individual de un trabajo relacionado con el ámbito profesional sobre una temática específica en el campo del uso educativo de la tecnología digital (e-learning). La asignatura está concebida como una oportunidad para que el estudiante ponga en práctica los conocimientos adquiridos a lo largo del máster, así como mostrar las competencias profesionales básicas, específicas y transversales propias del ámbito de la educación mediada por TIC y con relación a la especialización cursada en el máster:
Es conveniente que la elección del tema se justifique sobre la base de algún problema o necesidad concreta real, ya sea de un contexto específico cercano y conocido, o bien del ámbito socioeducativo en general. El enfoque del estudio o proyecto propuesto también debe corresponderse con la especialización cursada en el máster. Se trata de un trabajo orientado al campo profesional y por lo tanto no consiste en llevar a cabo una investigación, sino en profundizar sobre un tema dentro del campo del uso educativo de la tecnología digital, mediante la documentación, la indagación y el análisis, que pueda servir para fundamentar una intervención o bien para sistematizar y reflexionar sobre una línea de trabajo/estudio. Así, el proyecto desarrollado deberá tener, en cualquier caso, un enfoque de indagación y profundización en una temática, pero podrá concretarse en un trabajo con una orientación teórica o aplicada, según la modalidad de TFM por la que se opte:
Los ámbitos temáticos que se proponen desde la asignatura para la realización del TFM pueden distribuirse en tres grandes bloques o áreas Áreas(T) Tendencias tecnológicas e innovación educativa: Este bloque parte de una serie de tecnologías digitales emergentes, con gran potencial de aplicación en el ámbito educativo, pero que no se encuentran todavía consolidadas o generalizadas, por lo que pueden tener un papel catalizador de innovación educativa en múltiples ámbitos y niveles formativos. T1. Inteligencia Artificial, tutores virtuales y chatbots. T2. Realidad aumentada / Geolocalización. T3. Realidad virtual / Mundos virtuales / Aprendizaje inmersivo. T4. El uso de las redes y los medios sociales en educación / Micro-learning. T5. Robótica y programación / La cultura maker en educación. T6. El uso de dispositivos móviles en educación (m-learning). T7. Aulas y entornos inteligentes de aprendizaje (smart classrooms / smart learning environments) T8. Modalidades y plataformas de enseñanza y aprendizaje con TIC: e-learning, b-learning, h-learning. (M) Modelos pedagógicos y tecnologías digitales: Este bloque aborda la transformación de los modelos pedagógicos tradicionales y las formas de entender el aprendizaje y la enseñanza, así como el rol de los agentes implicados, a partir de la incorporación de tecnologías digitales, con el objetivo de proponer experiencias de aprendizaje más ricas, significativas y motivadoras. M1. Aprendizaje colaborativo / Aprendizaje basado en proyectos / Aprendizaje interdisciplinar. M2. Aprendizaje abierto / Ecologías de aprendizaje / Aprendizaje en red / MOOCs. M3. Aula invertida (flipped classroom / flipped learning). M4. Personalización del aprendizaje y TIC / PLEs o Entornos Personales de Aprendizaje. M5. Aprendizaje basado en juegos / Gamificación / Narrativa transmedia. M6. Aproximación STEAM / Didácticas específicas y TIC. M7. Educación inclusiva y TIC / Participación e inclusión digital / Brecha digital / Formación colectivos específicos y TIC. (D) Alfabetización digital y desarrollo profesional docente: Este bloque se centra por una parte en la necesaria alfabetización y desarrollo competencial para un uso óptimo de las tecnologías digitales en la sociedad actual, así como en el aprovechamiento de las posibilidades que ofrece la red como entorno de desarrollo profesional docente en comunidad. D1. Competencias digitales / Competencia digital docente / Alfabetización digital y mediática. D2. Identidad digital y desarrollo profesional docente. D3. Enseñanza y aprendizaje basado en evidencias y/o datos / Learning analytics / Data literacy. (G) Gestión de la calidad, liderazgo y desarrollo organizativo del e-learning Este bloque trata cuestiones relacionadas con la dimensión organizacional o institucional de la formación con apoyo de tecnología o del e-learning, tanto desde una perspectiva estratégica como operativa. Incluye temáticas que tienen que ver con la gestión y la evaluación de la calidad, el liderazgo y la competencia directiva, así como con el desarrollo organizacional y la gestión de equipos y del conocimiento. En este caso se considera al bloque como un ámbito temático en sí y no se especifican temáticas para dar más flexibilidad al planteamiento de propuestas. * La idea es que cualquiera de los ámbitos temáticos pueda trabajarse desde ambas modalidades de TFM, (A) Reflexión teórica o (B) Aplicada, y también desde cualquiera de las especialidades, -Docencia en línea; Diseño tecnopedagógico y Dirección y gestión del e-learning-. No obstante, apuntamos que desde la especialidad de Dirección será necesario abarcar la temática mediante el área "G", esto es desde una perspectiva de gestión del e-learning: proyecto o plan de mejora o de innovación tecnopedagógica con una perspectiva y alcance institucional, ya sea en un sentido estratégico u operativo. |
||||||||||
Aquesta assignatura té un paper integrador al programa, amb l'objectiu de contextualitzar els aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en els diferents mòduls i assignatures i així projectar-los en l'entorn professional. Per tant, no aporta competències específiques noves als estudiants, sinó que més aviat permet demostrar i consolidar les competències que s'han treballat en les assignatures anteriors. Una altra particularitat és la importància que adquireixen les competències transversals. Així doncs, els estudiants han de posar en joc les seves habilitats comunicatives i de treball autònom, la iniciativa i la creativitat a l'hora de resoldre problemes reals, la redacció de documentació en diferents registres, inclòs l'acadèmic i a través de diferents llenguatges i canals, etc. Competències transversals
Competències específiques
|
||||||||||
|
||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||
|