• Descripció

La gestió de projectes s'ha convertit en una de les competències més demandades per les empreses i una de les disciplines troncals de les professions TIC. I és que pràcticament tots els professionals de les TIC estan implicats en projectes en les organitzacions per les quals treballen, tant si els desenvolupen ells mateixos com si són clients d'un servei o producte de TU subministrat per un proveïdor extern. 

Aquesta matèria aprofundeix, des de la perspectiva del Cap de Projectes, en els conceptes, mètodes i eines necessàries per a la gestió de projectes dins de l'àmbit de les TIC i cobreix tot el cicle de gestió del projecte i les diferents àrees de coneixement que el professional ha de conèixer per gestionar amb èxit un projecte.

També conté una introducció a la gestió de programes, és a dir, a com es gestiona i coordina una col·lecció estructurada de diferents projectes dirigits al mateix objectiu.

La gestió de projectes és un "cos de coneixement" codificat a partir de les "bones pràctiques" de gestió de projectes, recollides en la vida real dels professionals que "fan" projectes. Per aquest motiu, el desenvolupament de l'assignatura és eminentment pràctic i pren com referència casos pràctics reals. Els materials teòrics són només guies de treball i "caixes d'eines" que s'apliquen en la pràctica. Per a aquesta aproximació, usem especialment com a guia el cos metodològic contingut en el Project Management Body of Knowledge, el PMBOK, que s'està convertint en un estàndard de facto dins de la professió.   En aquest vídeo teniu una presentació d'aquesta descripció i de l'assignatura.

L'estudi i la recerca sobre la gestió de projectes és una disciplina científica de l'àmbit de les ciències socials, basada principalment en l'anàlisi de casos. Aquest coneixement teòric complementa l'aproximació empírica que adoptem en l'enfocament del curs.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura és comuna a diferents plans d'estudi. Recomanem als estudiants  consultar aquesta secció en el programa en el qual estigui matriculat, o consultar-ho amb el seu tutor.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura proporciona una comprensió i aplicació avançada de les funcions pràctiques del rol de cap, gerent o director de projecte en un projecte de TIC de qualsevol tipus, i per tant té un objectiu professionalitzador. No obstant això, per a aconseguir el domini del rol de cap de projecte, cal complementar aquesta formació amb una pràctica professional de complexitat progressiva i sota supervisió. Tingueu en compte que, en alguns casos, les empreses poden requerir una certificació externa addicional de la pràctica professional.

• Coneixements previs

Veure apartat "Informació prèvia a la matrícula"

• Informació prèvia a la matrícula

Als estudiants que optin per aquesta assignatura cal recordar que és una de les que es consideren una part essencial i obligatòria del programa i que caldria cursar en el primer semestre del Màster. També es recomana cursar aquest curs abans del curs sobre Direcció  Estratègica de Sistemes i Tecnologies de la Informació (o assignatura equivalent) en els programes en què aquest hi estigui inclòs.

Per participar en el curs, és recomanable tenir formació prèvia equivalent a 5-6 crèdits en les competències bàsiques de gestió de projectes, el cicle complert de gestió i les àrees de coneixement, amb l'enfocament proposat pel PMBOK, o un d'equivalent, i amb una sèrie de treballs pràctics per a facilitar l'adquisició de les habilitats esmentades.

Més específicament, s'exigeix:

• Comprendre els conceptes bàsics de la gestió de projectes, de la gestió del cicle de vida del projecte i de les àrees de coneixement que ha de desplegar una gestió professional del projecte.
• Comprendre les fonts metodològiques més importants en relació amb la disciplina i els seus continguts, específicament el PMBOK o un d'equivalent
• Comprendre els processos bàsics de la gestió del cicle de vida i els principals resultats de cada procés, en particular:
• • Acta de constitució del projecte.
  • Pla integrat de projecte.
  • Informe de progrés o seguiment del projecte.
  • Informe de tancament.
  • Organigrama i matriu RACI.
  • Mapa de les parts interessades.
• Entendre el "costat humà" de la gestió de projectes i el conjunt de processos, habilitats i destreses implicades.

Cal recordar que part dels materials d'estudi (normalment no més de 20%) i dels  materials de referència poden ser en anglès, de manera que l'estudiant ha de disposar de coneixements suficients d'Anglès a nivell de lectura i comprensió.

• Objectius i competències

Objectius

La missió d'aquest curs és que l'alumne adquireixi, des del rol de Cap de Projectes, un domini dels mètodes generals de gestió de qualsevol projecte TIC, que s'ha de completar en cada cas amb les metodologies específiques de producció  (és a dir, d'execució) de qualsevol tipus de productes o serveis de TIC que s'hagin de dissenyar, construir, instal·lar i desplegar i, si s'escau, de la formació adequada en els aspectes legals que són propis en algunes de les professions TIC (per exemple, a Telecomunicacions).

Els objectius més específics són:

• Consolidar els coneixements bàsics de la gestió de projectes adquirits en la formació acadèmica prèvia i en la pràctica professional, als quals ja hem fet esment  anteriorment, a la secció "Informació prèvia a la matrícula."
• Ser capaç de produir els diferents resultats que són propis de l'àrea de coneixement "Integració", i que són específics de la funció del cap del projecte.
• Comprendre l'alineació i la relació permanent dels objectius del projecte amb els objectius de negoci que el client vol aconseguir i dur a terme el projecte per tal d'assolir aquests objectius.
• Entendre i ser capaç d'aplicar les principals tècniques d'anàlisi i avaluació de projectes de TIC abans i després de la realització del projecte, incloent-hi la possibilitat de preparar una anàlisi de viabilitat i estimar el retorn de la inversió.
• Conèixer i ser capaç d'implementar estratègies actives per a gestionar els diferents actors o parts interessades a través del cicle de gestió del projecte.
• Conèixer i ser capaç de planificar i gestionar els riscos del projecte.
• Conèixer i ser capaç de planificar i controlar la qualitat de la gestió del projecte, així com les normes comunes de qualitat utilitzades en els productes i serveis TIC.
• Comprendre en profunditat i ser capaç d'implementar els processos d'execució del projecte, incloent-hi la reunió inicial, els canvis i els informes de problemes oberts i diferents tipus d'informes de seguiment i control.
• Conèixer i ser capaç d'implementar proactivament els processos de seguiment i control del projecte, fer prediccions i formular propostes sobre el futur desenvolupament del projecte.
• Conèixer i ser capaç d'implementar els processos i eines per a assegurar el tancament efectiu del projecte en les condicions acordades, inclosa la verificació de les condicions d'acceptació.
• Conèixer i ser capaç de desplegar en un nivell bàsic els processos  i eines per a la gestió dels contractes i les relacions jurídiques i econòmiques amb clients i contractistes.
• Comprendre en profunditat i aplicar les habilitats i competències personals per a la gestió de projectes, incloent-hi la comunicació, la motivació, la gestió de personal, la presa de decisions, negociació i resolució de conflictes.
• Comprendre els continguts bàsics de la gestió del canvi (és a dir, aquelles coses que han d'ocórrer en el client perquè el projecte sigui un èxit, especialment aquells aspectes relacionats amb l'adopció efectiva de la tecnologia per part de l'organització usuària).
• Conèixer i aplicar les propostes de millora contínua en les pràctiques de la seva organització, o "lliçons apreses" que permetran consolidar el coneixement de l'organització.
• Conèixer a un nivell bàsic els aspectes i continguts clau de la gestió de programes (program management), és a dir, col·leccions estructurades de projectes que es gestionen al mateix temps o de manera relacionada, per assolir uns objectius globals de l'empresa i reduir els costos de coordinació.
• Conèixer a un nivell bàsic les metodologies adaptatives de gestió de projectes (en particular, les basades en els conceptes d'"àgil" o agile), els seus usos més freqüents i les diferències i complementarietats amb les metodologies predictives o prescriptives tradicionals.

Nota important pels estudiants que han cursat les assignatures del Grau d'Enginyeria Informàtica o d'altres de la UOC. Aparentment, els objectius i continguts del programa coincideixen en part amb els del programa de grau. Les diferències més rellevants són dues:

1) El balanç dels continguts i el major o menor èmfasi o profunditat en alguns temes.

2) El punt de vista. A les assignatures de Grau, el punt de vista és el de participant o membre d'un equip de projecte. En el Màster, el punt de vista és el de cap o director de projecte.

Resultats d’aprenentatge (Pla MUEI 2024): coneixements (K), habilitats (S) i competències (C):

K3. Dominar críticament la legislació, normatives i deontologia professional aplicables a l'exercici de la professió de l'Enginyeria Informàtica.

S1. Dissenyar productes, serveis, processos i/o instal·lacions en els diferents àmbits de l'Enginyeria informàtica, complint les normatives vigents, assegurant la qualitat del servei, i baix principis de sostenibilitat i ètics.

S2. Dirigir, gestionar o coordinar projectes en tots els àmbits de l'enginyeria informàtica sota principis de qualitat, sostenibilitat i ètics.

S4. Aplicar els principis de l'economia i de la gestió de recursos humans i projectes, així com la legislació, regulació i normalització de la informàtica, sota principis de comportament ètic.

S5. Comunicar (de manera oral i escrita) les conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

S7. Desenvolupar els processos de direcció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació, en empreses i centres tecnològics, amb garantia de la seguretat per a les persones i béns, la qualitat final dels productes i la seva homologació.

C1. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat i la perspectiva de gènere, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a millorar aquestes pràctiques.

C2. Integrar tecnologies, aplicacions, serveis i sistemes propis de l'Enginyeria Informàtica, amb caràcter generalista, i en contextos més amplis i multidisciplinaris.

C3. Posar en pràctica un aprenentatge continuat, autodirigit i autònom.

C5. Idear i proposar solucions originals, a partir dels coneixements, en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

C6. Resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i multidisciplinaris, sent capaços d'integrar coneixements.

C7. Dirigir, planificar i supervisar equips multidisciplinaris sota principis de comportament ètic.

Competències generals, transversals i específiques (Pla MUEI 2015)

Des del punt de vista de les competències, aquesta assignatura té un paper central en l'adquisició d'habilitats de lideratge i de gestió comuns a qualsevol tipus de professió pròpia de l'Enginyeria Informàtica i moltes de les competències  generals o transversals del pla d'estudis. Més en concret, al llarg del curs es desenvoluparan les següents habilitats (de les indicades a la memòria del màster):

Competències generals

• CG1. Capacitat per a planificar, calcular i dissenyar productes, processos i instal·lacions en tots els àmbits de l'enginyeria informàtica.

• CG3. Capacitat per a dirigir, planificar i supervisar equips multidisciplinaris.

• CG5. Capacitat per al desenvolupament, la planificació estratègica, la direcció, coordinació tècnica i de gestió financera dels projectes en tots els àmbits de l'Enginyeria Informàtica, seguint criteris de qualitat i mediambientals.

• CG6. Capacitat per a la direcció general, direcció tècnica i gestió de projectes de recerca, desenvolupament i innovació en empreses i centres tecnològics en el camp de l'Enginyeria Informàtica.

• CT1. Capacitat d'aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i multidisciplinaris, sent capaços d'integrar aquests coneixements.

• CT9. Capacitat per comprendre i aplicar la responsabilitat ètica,  la legislació i la deontologia  professional de l'activitat de la professió d'Enginyer en Informàtica. Compromís ètic i global. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.

• CT10. Capacitat d'aplicar els principis de l'economia i la gestió dels recursos humans i projectes, així com la legislació, regulació i normalització de les tecnologies de la informació.

• CT11. Capacitat d'aprendre a comunicar (oral i escrit) les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a especialistes i públic no especialitzat d'una manera clara i sense ambigüitats.

• CT12. Posseir habilitats per a l'aprenentatge continuat, autodirigit i autònom.

Habilitats en Lideratge i Gestió

• CT13. Capacitat per a la integració de tecnologies, aplicacions, serveis i sistemes d'enginyeria informàtica, amb caràcter generalista  i contextos multidisciplinaris.

• CT14. Capacitat per a planificar l'estratègia, desenvolupament, gestió, coordinació i gestió tècnica i econòmica en les àrees de Ciències de la Computació relacionats amb, entre d'altres:  sistemes, aplicacions, serveis, xarxes, infraestructures o instal·lacions informàtiques i centre o factories de desenvolupament de programari, respectant la correcta aplicació dels criteris de qualitat  i mediambiental i en entorns de treball multidisciplinaris.

• CT15. Capacitat per a la gestió de projectes de recerca, desenvolupament i innovació en empreses i centres tecnològics, amb garantia de seguretat per a les persones i els béns, la qualitat dels productes i la seva homologació.

• Continguts

Les unitats d'aprenentatge són les següents:

• M1. Gestió de projectes. Conceptes bàsics
• M2. Els components de la gestió de projectes: les àrees de coneixement
• M3. Iniciació del projecte i els treballs previs
• M4. Planificació del projecte
• M5. Execució del projecte
• M6. Seguiment i control del projecte
• M7. Tancament del projecte
• M8. El "costat humà" de la gestió de projectes
• M9. Gestió de programes

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Aquesta assignatura té una clara component empírica basada, principalment, en l'estudi de les bones pràctiques de gestió de projectes. Es dóna especial èmfasi en la transposició dels conceptes exposats a la realitat dels projectes. El codi de referència és principalment, però no en exclusiva, el Project Management Bodi of Knowledge.

Entre els recursos del curs, es recomana a l'alumne l'estudi i anàlisi de l'estudi de cas de referència ("Servei de Manteniment Integrat en la FEIGAE"), en paral·lel a l'estudi del material teòric.

En el cas i els materials, l'alumne disposa de la majoria de les plantilles que s'apliquen en els projectes de la vida real, al llarg del cicle de gestió del projecte.

Per passar les diferents pràctiques propostes en el curs, és possible que l'estudiant hagi d'utilitzar algun programari de gestió de projectes al que tingui accés. Tant Microsoft Project Professional, com ProjectLibre (programari lliure), o Gantter (recurs web independent de la plataforma) són eines suficients.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació