• Descripció

El periodisme d'investigació s'ha ocupat històricament d'explicar allò que normalment no s'explica a l'opinió pública. El gran repte d'aquest tipus de periodisme rau avui dia en fer possible la combinació del domini instrumental de les eines digitals que fan possible una nova narració periodística amb el treball reposat, tenaç i de llarg recorregut que requereix l'elaboració d'un reportatge d'investigació.

Partim de la idea que per ser una bona o un bon periodista d'investigació fa falta saber que les bones històries no depenen només de la manera d'explicar-les ni de la forma de visualitzar de les dades, sinó en la rigorositat amb què s'ha emprès la investigació que ha permès que aquestes dades puguin ser verificades i, per tant, lliurades a la opinió pública amb plenes garanties d'informació de qualitat. Per saber com fer-ho, calen molts reportatges llegits, visionats, escoltats. Aquesta base de coneixement ens ha de servir per reconèixer que el fet de comunicar i d'informar en un entorn digital no pot allunyar-se de la idea de servei públic que ha servit de guia ètica per a l'exercici de la professió periodística des dels seus inicis.

Aquesta assignatura parteix de la premissa que una bona història periodística no s'improvisa ni es prepara d'un dia per l'altre, sinó que requereix d'una cuina lenta i d'un saber especialitzat. Per això, l'objectiu no és acabar el semestre havent elaborat una peça de periodisme d'investigació sinó, simplement, havent entès les bases de la seva preparació i disposant del coneixement que requereix la seva aplicació en un futur.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

"Periodisme d'investigació" és una assignatura obligatòria de cinc crèdits orientada a plantejar les bases de l'elaboració d'un projecte periodístic que busqui fer públics aquells temes silenciats per l'agenda mediàtica. En cap cas aquesta assignatura s'ha de confondre amb la de "Periodisme de dades", també ofertada en el Màster. Periodisme d'investigació inclou el periodisme de dades, però no és només això. Totes dues assignatures, doncs, estan relacionades i són complementàries. Es recomana cursar primer Periodisme d'Investigació, ja que això permetrà entendre i situar qualsevol matèria més centrada en un tipus concret de tècnica d'obtenció i processament de la informació.

En relació al conjunt de la titulació, l'assignatura pretén oferir eines per a entendre els fonaments de la pràctica del periodisme d'investigació en base a una consciència crítica dels reptes i les limitacions del seu exercici en els actuals entorns digitals. Periodisme d'investigació s'ha ideat per a introduir l'estudiant en els processos de producció d'informació d'acord amb els valors de rigorositat i ètica periodísitica. Un dels seus objectius és el de preparar l'alumnat per l'exercici d'un periodisme de processos lents i planificació acurada. L'assignatura es concep, doncs, com a pas previ necessari i fonamental, de cara a dissenyar (amb el temps necessari) l'elaboració d'un reportatge en profunditat, l'execució del qual pot ser finalment presentat en assignatures com ara el Treball Final de Màster o el Pràcticum.

• Camps professionals en què es projecta

Periodisme

• Coneixements previs

Es recomana haver cursat assignatures de grau o postgrau amb les què s'hagin obtingut coneixements avançats sobre economia, política, sociologia, dret, estadística o qualsevol altre àmbit disciplinar des d'on abordar la investigació acurada i rigorosa d'un tema d'interès públic. En relació a la resta d'assignatures del Màster, resulta imprescindible haver cursat "Introducció al Periodisme". Es recomana també la matriculació prèvia en assignatures que proposin una reflexió sobre els actuals reptes del periodisme, com ara "Cultura Digital i Societat". Com a requisit obligat, es demana un alt nivell de comprensió de l'anglès.

• Objectius i competències

L'assignatura Periodisme d'Investigació s'orienta a la consecució dels següents objectius:

• Conèixer què és el periodisme d'investigació i les habilitats necessàries per a practicar-lo.
• Identificar les característiques que defineixen els reportatges de periodisme d'investigació, independentment de la forma narrativa amb què es publiquin.
• Utilitzar la lectura crítica i atenta com a mètode d'obtenció i actualització de coneixements.
• Distingir els tipus de fonts de les investigacions periodístiques.
• Conèixer les bases del treball amb les fonts i de la relació amb elles.
• Identificar estratègies de treball en funció de cada tipus de font.
• Conèixer  i utilitzar recursos oberts online de cerca d'informació.
• Desenvolupar la capacitat argumentativa en un debat.
  
  

Per aconseguir-ho, es treballaran les següents competències:

• Desenvolupar l'esperit d'investigació i la capacitat d'analitzar problemes nous amb els instruments propis del periodisme, raonant de manera rigorosa i sistemàtica
• Comprendre i analitzar críticament els canvis socials, polítics, econòmics i com repercuteixen en la comunicació
• Comunicar de manera eficaç, integrant idees complexes i argumentant-les de manera persuasiva
• Conèixer diferents tècniques narratives adaptades a diferents tipus de contingut
• Identificar i avaluar de forma precisa la rellevància i significació de la informació, identificant les implicacions i conseqüències d'un argument, discurs o raonament
• Aplicar tècniques avançades per a l'explotació, interpretació, visualització i representació de les dades periodístiques
• Dominar i aplicar les TIC a l'àmbit acadèmic i professional
• Obtenir un coneixement crític i en profunditat de les fonts informatives: evolució, funcions i formes d'explotació.
• Desenvolupar habilitats narratives adaptades a diferents tipus de contingut i canals de distribució especialitzats.
• Dominar l'ús i aprofitament de les tecnologies i plataformes de comunicació per a la producció i difusió de continguts periodístics.

• Continguts

Aquesta assignatura compta amb recursos d'aprenentatge especialment pensats per a la realització de cada prova d'avaluació continuada. A l'aula es disposa, a més, d'un seguit de materials complementaris per aprofundir en els temes tractats.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació