Models de negoci i emprenedoria en comunicació digital Codi:  M1.458    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La revolució digital ha permès que l’empresa periodística es diversifiqués com mai. Enfront la crisi econòmica de la primera dècada de segle hem presenciat també l’aparició de mitjans que han desenvolupat altres maneres de fer i que han generat espais on noves generacions de periodistes han pogut fer-hi arrelar valors com la llibertat d’expressió, la independència i la vocació de servei públic, sobretot en el sector privat de la comunicació. La tecnologia ha permès crear mitjans amb molts menys recursos que abans, amb formes de funcionar molt menys dependents de les rutines instaurades en les redaccions clàssiques. En el context actual han sorgit mitjans digitals de diversa índole que conceben la informació com un dret de la ciutadania i no com una simple mercaderia i que han explorat nous models de gestió empresarial des de l’economia social. 

Si bé els mitjans de comunicació de base cooperativa no són una novetat com a model empresarial són poques les vegades que els trobem presents en els temaris de les assignatures d’emprenedoria i periodisme. En aquesta assignatura volem centrar-nos en aquest tipus de mitjans, així com en les iniciatives de comunicació que puguin sorgir des del tercer sector. Aprofundir en aquest altre model d’empresa permetrà formar professionals que, sens dubte, contribuiran a la millora i sostenibilitat d’aquest tipus de projectes periodístics. L’objectiu d’aquesta assignatura és presentar les possibilitats i els reptes que ofereix la unió dels valors del periodisme de vocació pública amb els valors de l’economia social en l’entorn de la comunicació digital. Entenem que aquests dos aspectes són les dues columnes vertebradores de tot projecte de periodisme d’economia social que es vulgui consolidar amb una base sòlida. Concretament, s’oferiran els coneixements teòrics i pràctics per a desenvolupar un pla d’empresa periodística coherent amb aquests valors i amb voluntat de transferir una mirada crítica i transformadora sobre el sector.


Amunt

L'assignatura Models de negoci i emprenedoria en comunicació digital és una assignatura optativa que té per objectiu expandir i complementar els coneixements adquirits a l'assignatura obligatòria Direcció de projectes de comunicació digital. L’assignatura connecta també amb els continguts de l’assignatura Comunicació Digital i Societat.


Amunt

Periodisme, gabinets de premsa en empreses del tercer sector

Amunt

Es recomana cursar aquesta assignatura una vegada adquirits coneixements bàsics sobre l'estructura econòmica i empresarial de el sector periodístic, així com sobre el periodisme i els seus codis deontològics. Seran d'utilitat també aquells coneixements específics adquirits en relació a l'elaboració de plans d'empresa. Es recomana també posseir coneixement de la llengua anglesa escrita, així com la seva comprensió oral.

Amunt

Assignatura Optativa. Aquesta assignatura canvia el seu contingut i orientació respecte a l'assignatura homònima oferta en el semestre 2020-2

Amunt

OBJECTIUS:

Aprofundir en els valors de l’exercici del periodisme com a bé públic.  

Entendre la naturalesa i les característiques dels productes comunicatius, dels béns i serveis creats i difosos pels mitjans de comunicació seguint el model de l’economia social.

Obtenir coneixement, informació, eines i recursos per al desenvolupament de projectes periodístics d’economia social

Identificar els principals factors que defineixen l’encaix i les limitacions del periodisme cooperatiu en el sector de la comunicació avui dia (factors tecnològics, econòmics i socials).

Conèixer diferents iniciatives d’economia social aplicades al periodisme 

Conèixer i comprendre l'evolució del cooperativisme en comunicació

Identificar les diferents modalitats d'estructura i organització de les empreses de comunicació d’economia social

Aprendre a elaborar un pla d’empresa periodística d’economia social



COMPETÈNCIES:

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.

CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi;

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis;

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats;

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

CG1- Capacitat de fixar metes i prioritats a l'hora de realitzar una tasca, desenvolupar una àrea o un projecte convenint l'acció, els terminis i els recursos que s'han d'utilitzar.

CG2- Capacitat de lideratge i presa de decisions en un entorn periodístic.

CG3- Proposar, formular i realitzar tasques amb llibertat i autonomia, triant entre diferents vies per a la realització de projectes, la recerca, la selecció i el processament de la informació.

CT1- Dominar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

CT2-Comunicar de manera eficaç, integrant idees complexes i argumentant de manera persuasiva.

CE2- Desenvolupar l’esperit de recerca i la capacitat d’analitzar problemes nous amb els instruments propis del periodisme, raonant de manera rigorosa i sistemàtica.

CE4- Identificar les diferents modalitats d'estructura i organització de l'empresa de comunicació.

CE7- Dominar els processos per al disseny, la implementació i avaluació de projectes periodístics

CE10- Dominar l'ús i aprofitament de les tecnologies i plataformes de comunicació per a la producció i difusió de continguts periodístics.


RESULTATS D'APRENENTATGE:

 

  1. Identificar i comprendre les característiques i els valors essencials de l'Economia Social i Solidària (ESS) aplicada al sector de la comunicació
  2. Comprendre què és un pla d'empresa en el marc de l'ESS i identificar-ne els trets distintius.
  3. Comprendre i estar en condicinos d'aplicar al sector de la comunicació qualsevol de les fases d'un pla d'empresa ESS 
  4. Conèixer com s'organitza el mercat, així com els actors del sector de la comunicació digital i el lloc en aquest mercat de les iniciatives de l'ESS
  5. Entendre les característiques específiques de la gestió, estructura i organització de l'empresa de comunicació en el marc de l'economia social i solidària

 

 

Amunt

 

Mòdul docent Marc de referència i valors del periodisme cooperatiu

 

1. L’economia social i solidària (ESS)

1.1. El marc de l’economia social i solidària

1.2. El cooperativisme, família principal de l’ESS

1.3. El mercat social

2. Models d’empresa periodística en el marc de l’ESS. Una altra

comunicació és possible

2.1. Mitjans de comunicació del tercer sector

2.1.1. Orígens i desenvolupament

2.1.2. Un estudi en moviment

2.1.3. Algunes definicions, aproximacions i plantejaments

2.1.4. Característiques i valors

2.1.5. El periodisme cooperatiu dins del TSC

2.2. La crisi dels mitjans de comunicació convencionals

2.2.1. Irrupció d’Internet i nous hàbits per informar-se

2.2.2. La mutació del mercat publicitari

2.2.3. Concentració de mitjans i dependència dels grans poders econòmics

2.2.4. Manca de credibilitat

2. 3. Drets humans, ètica periodística i transformació social

2.3.1. Dret a la informació i a la comunicació

2.3.2. Ètica periodística

2.3.3. Llicències lliures i copyleft

2.3.4. La importància i la necessitat d’altres models comunicatius

2. 4. Principis i valors cooperatius aplicats als mitjans

2.4.1. Autonomia i independència

2.4.2. Educació, formació i informació

2.4.3. Interès per a la comunitat

 

 

Mòdul docent  Nous mitjans cooperatius en clau d'economia solidària

 

1. Els mitjans cooperatius com a alternativa

1.1. Característiques i estructura

1.2. Model de finançament

1.3. Publicitat i codis ètics

2. Les cooperatives, un model d’emprenedoria col·lectiva

2.1. Una altra manera de fer empresa

2.1.1. Cooperatives sense afany de lucre

2.2. La dimensió societària i la dimensió laboral

2.3. El règim econòmic de la cooperativa

2.3.1. Passos per posar en marxa una cooperativa

2.4. L’ecosistema d’economia social i solidària

2.5. Exemples de processos de cooperativització            

2.5.1. Crític: una aposta pel periodisme reposat

2.5.2. La Directa, periodisme per la transformació social

2.5.3. La Marea, alternativa al tancament de Público

2.5.4. El Salto, de fanzine a mitjà multiplataforma

2.5.5. L’experiència efímera de Jornada

3. La construcció d’una agenda informativa pròpia,

alternativa i independent

3.1. Criteris en la configuració de l’agenda temàtica

3.2. Enfocaments, temàtiques abordades i inclusió d’altres veus

3.3. Situar i visibilitzar els silencis mediàtics

4. La transversalitat de la perspectiva de gènere

4.1. Presència de les dones als mitjans

4.2. Tractament de temàtiques i l’ús del llenguatge inclusiu

4.3. Recomanacions i recursos

4.4. Economia feminista i cooperatives

5. Readaptació de velles fórmules per afrontar els nous temps

5.1. Periodisme lent, slow journalism

5.2. Periodisme de dades o data journalism

6. Potencialitats, limitacions, contradiccions i reptes dels mitjans cooperatius

6.1. Quadre-resum: reptes dels mitjans cooperatius

7. Directori d’experiències inspiradores

 

 

Vídeo: De Visita al diari cooperatiu El Crític

Vídeo: De Visita a la Fundació de comunicació Catalunya Plural

Amunt

Parlem de premsa al servei de la societat - Joan Vila Triadú Audiovisual
Parlem de premsa al servei de la societat - Josep Carles Rius Audiovisual
Models de negoci i emprenedoria en comunicació digital Audiovisual
Toolkit de gènere Web

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt