| Xarxes de nova generació | Codi: M1.502 : 5 |
Les xarxes de telecomunicacions han patit al llarg dels anys una evolució marcada per la influència de diversos actors del mercat, com les operadores, els propis usuaris o fins i tot les organitzacions d'estandardització. Des del telègraf a la fi del segle XIX fins la telefonia mòbil del segle XX la tecnologia en les telecomunicacions ha anat evolucionant ampliant cada vegada més el ventall de serveis, adaptant-se a les necessitats dels usuaris.
Tanmateix, fins a l'aparició d'Internet, els serveis de telecomunicacions oferts als usuaris estaven molt lligats a la tecnologia de la xarxa (un servei una xarxa), el que limitava l'evolució i creació de nous serveis a causa del fort cost tecnològic requerit.
Amb la introducció massiva d'Internet a les llars i el boom experimentat per la telefonia mòbil de banda ampla (amb connexió de dades IP), els serveis han patit una expansió radical anant molt més enllà de les comunicacions de veu i l'intercanvi de correus electrònics. Aplicacions com la missatgeria instantània, les xarxes socials i jocs on-line són alguns exemples d'aquests nous serveis que estan ja totalment assimilats per la societat.
Les operadores de telecomunicacions són conscients d'aquesta evolució del mercat i que aquesta comporta, any rere any, un increment molt important de demanda d'ample de banda. Això implica realitzar fortes inversions en el desplegament i l'operació de les xarxes. Però el mercat no només demanda capacitat sinó que també garanties de qualitat de servei o QoS. Gràcies a la tecnologia IP es poden crear nous serveis en el futur els requeriments de QoS són desconeguts actualment.
Tots aquests factors han portat a les organitzacions d'estandardització del sector a definir un nou marc en el qual basar l'evolució de les xarxes de telecomunicacions i els serveis que s'ofereixen. D'aquesta iniciativa van sorgir les anomenades xarxes de nova generació o xarxes NGN en les quals es desvinculen totalment els serveis de la tecnologia subjacent en les xarxes de telecomunicacions, fent que cada un avanci de manera independent i possibilitant la convergència de xarxes.
Dins les NGN trobem el subsistema multimèdia IP (IP Multimedia Subsystem - IMS), originalment dissenyat com a part de l'estandardització 3GPP, i actualment acceptat com el pla de control de servei en les NGN. L'IMS orquestra la qualitat de servei (QoS) en les diverses capes de l'arquitectura NGN, centralitza l'autenticació, l'autorització i la comptabilització dels usuaris, i estableix les bases per la gestió de les subscripcions.
Però el futur apunta a una major heterogeneïtat i exigència en termes de QoS en els serveis que es faran servir on nous actors (no humans) faran un us molt intensiu d'aquestes xarxes de telecomunicacions: parlem d'aplicacions M2M com les smart cities o el cotxe connectat. Aquí és on les xarxes 5G volen proporcionar un servei de transmissió de paquets amb garantia de QoS que pugui encabir tots aquests serveis. La flexibilitat d'adaptació a usuaris i serveis cada vegada més diversos es un punt clau que les xarxes 5G hauran d'encarar i per a això es recolzaran en tècniques de virtualització de xarxes com Software Defined Networks (SDN) i Network Function Virtualization (NFV).
La present és una assignatura obligatòria del Màster que forma part de les matèries de Telemàtica.
La present assignatura es projecta sobre diferents camps professionals, entre els quals podem destacar els següents:
- analista/consultor d'integració de xarxes d'accés (convergència de xarxes heterogènies)
- dissenyador d'aplicacions mòbils multimedia
- cap de projectes en xarxes 4G i 5G
- dissenyador de xarxes virtualitzades
El coneixements previs recomanats per aquesta assignatura són:
- xarxes IP
- xarxes d'accés
- xarxes troncals
- serveis multimèdia basats en IP
Per a realitzar les Pràctiques és necessari disposar d'un ordinador PC amb Windows 10 o MacOS Catalina amb més de 3 GB de disc dur lliure i connexió a Internet que pugui executar el programari VirtualBox. L'equip docent no pot garantir assistència per a altres sistemes operatius o altres versions, tot i que és possible que els programes usats en les Pràctiques funcionin correctament.
Competències generals
- CG8- Capacitat per a l'aplicació dels coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i mulitidisciplinaris, sent capaços d'integrar coneixements.
Competències transversals
- CT1- Capacitat per a saber comunicar (de forma oral i escrita) les conclusions- i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
- CT2- Posseir habilitats per a l'aprenentatge continuat, autodirigit i autònom.
Competències específiques
- CE6 - Capacitat per a modelar, dissenyar, implantar, gestionar, operar, administrar i mantenir xarxes, serveis i continguts.
- CE7 - Capacitat per a realitzar la planificació, presa de decisions i empaquetatge de xarxes, serveis i aplicacions considerant la qualitat de servei, els costos directes i d'operació, el pla d'implantació, supervisió, els procediments de seguretat, l'escalat i el manteniment, així com gestionar i assegurar la qualitat en el procés de desenvolupament.
- CE8 - Capacidad de comprender y saber aplicar el funcionamiento y organización de Internet, las tecnologías y protocolos de Internet de nueva generación, los modelos de componentes, software intermediario y servicios.
- CE9 - Capacitat de comprendre i saber aplicar el funcionament i organització d'Internet, les tecnologies i protocols d'Internet de nova generació, els models de components, programari intermediari i serveis.
A més, aquesta assignatura conté els materials didàctics necessaris perquè l'estudiant assoleixi els objectius següents:
- Conèixer el context tecnològic en el que ens trobem i que ha empès l'evolució de les xarxes.
- Capacitat per comprendre el concepte de xarxes de nova generació (NGN) i entendre l'arquitectura de referència d'alt nivell.
- Capacitat per identificar els diversos elements que constitueixen les NGN, així com la seva funcionalitat i la seva interrelació entre sí i amb la xarxa telefònica commutada (XTC).
- Conèixer els reptes i els beneficis que poden aportar les NGN.
- Comprendre els aspectes relacionats amb els protocols de senyalització i control
- Conèixer els models de referència que descriuen el sistema IMS (IP Multimedia Subsystem)
- Conèixer els principals protocols empleats en NGN/IMS per l'establiment de sessions multimèdia, i el control i l'admissió de recursos: protocols SIP i DIAMETER
- Conèixer els principis d'orquestració de serveis en l'entorn de les NGN
- Conèixer els reptes i els beneficis que poden aportar les xarxes 5G
- Conèixer els principis bàsics de les tecnologies relacionades amb les SDN i NFV
- Conèixer els principis d'orquestració de serveis en l'entorn de les NFV
- Conèixer els principals protocols empleats en entorns de xarxes virtualitzades tant en el costat Southbound, com OpenFlow o NETCONF, com en el costat Northbound com HTTP REST.
Mòdul 1. Context actual i evolució cap a les xarxes de nova generació
- Evolució de les aplicacions i usos de les xarxes
- Context actual en les aplicacions i usos de les xarxes
- Tipus de xarxes de telecomunicacions segons la seva tecnologia
- L'evolució dels models de comunicacions i l'ús de les xarxes
Mòdul 2. NGN i el camí cap al 5G
- Què són les xarxes de nova generació?
- L'arquitectura de referència en les xarxes NGN i l'evolució de les xarxes celulars a 5G
- Organismes que impulsen l'estandarització de les xarxes NGN i 5G
Mòdul 3. NGN/IMS a fons
- Arquitectura funcional de NGN/IMS
- Capa de transport
- Capa de servei
- Capa d'aplicació
Mòdul 4. La virtualizació de les xarxes
- Software Defined Networks
- Network Function Virtualization
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Model pendent assignació |