Sistemes de comunicació òptics Codi:  M1.505    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La fibra òptica ha esdevingut un dels medis de comunicació de referència en la societat de la informació, atès que permet transmetre grans volums d'informació i/o comunicar punts molt llunyans.

L'assignatura Sistemes de comunicació òptics té com a principal objectiu el presentar els fonaments de disseny de xarxes de comunicacions òptiques. Per a això s'ha estructurat en diferents mòduls, enfocats a assolir els objectius del curs, tot cobrint les diverses parts de què es compon un sistema de comunicacions òptiques.

Amunt

Sistemes de Comunicació Òptics és el següent pas a l'assignatura de Xarxes de Fibra òptica treballada en el Grau de Tecnologies de Telecomunicació.

 

Amunt

Aquesta assignatura resulta útil per al desenvolupament de totes aquelles activitats relacionades amb el disseny i verificació de les xarxes de fibra òptiques. La tipologia d'empreses a les quals es projecten els coneixements adquirits en aquesta assignatura serien les Enginyeries de xarxa i les operadores de telecomunicacions.

Amunt

Coneixements previs

Assignatures on s'adquireixen

Fonaments de comunicacions òptiques

Xarxes de Fibra òptica

Amunt

Sistemes de Comunicació òptics és una assignatura que té els següents prerrequisits:

  • Fonaments de comunicacions òptiques

 Aquesta assignatura té, a més, el requisit d'haver cursat les següents assignatures:

  • Xarxes de Fibra òptica.

Amunt

Competències bàsiques i generals

 

1. Capacitat per projectar, calcular i dissenyar productes, processos i instal·lacions en tots els àmbits de la enginyeria de telecomunicacions.

8. Capacitat per a l'aplicació dels coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i mulitidisciplinaris, sent capaços d'integrar coneixements

 

Competències transversals

 

[CT2] Posseir habilitats per a l'aprenentatge continuat, autodirigit i autònom

 

Competències específiques del Màster que apliquen a l'assignatura de Sistemes de comunicació òptics

 

[27] Capacitat per aplicar coneixements avançats de fotònica i optoelectrònica, així com  electrònica d'alta freqüència.

[26] Capacitat per dissenyar components de comunicacions com per exemple encaminadors, commutadors, concentradors, emissors i receptors en diferents bandes.

 


Els objectius de l'assignatura de Sistemes de comunicació òptics són els següents:

  1. Analitzar com es propaga la llum per la fibra òptica i conèixer els principals tipus de fibra òptica.
  2. Presentar les causes, els efectes i les conseqüències de l'atenuació, de la dispersió i dels efectes no lineals i dissenyar sistemes òptics tenint en compte aquests efectes.
  3. Conèixer els diferents sistemes de mesura i verificació de xarxes òptiques. Saber interpretar una mesura reflectomètrica.
  4. Conèixer els diferents mecanismes de monitoratge de prestacions dels senyals òptics.
  5. Saber caracteritzar i disenyar un enllaç amb els sistemes de modulació d'intensitat i detecció directa.
  6. Saber caracteritzar i disenyar un enllaç amb els sistemes coherents.
  7. Dissenyar xarxes amb topologies en bus i en estel.
  8. Ser capaç de realitzar un disseny d'una xarxa de comunicacions òptiques en anell i amb capacitat per l'enrutamient de longitud d'ona.
  9. Conèixer els diferents mecanismes de recuperació de l'enllaç en cas de fallada.
  10. Presentar els diferents tipus de matrius de commutació i conèixer les principals característiques d'ells. Realitzar el disseny de nodes òptics amb i sense capacitat de conversió de longitud d'ona.
  11. Conèixer els principals estàndards de fibra fins a la llar.
  12. Poder aplicar a la pràctica els coneixements adquirits.

Amunt

Mòduls

Breu descripció

Mòdul 1:

La fibra òptica i els efectes limitadors dels sistemes  òptics.

 

S'estudia la fibra òptica com a mitjà de transmissió de la llum. Es detallen els diferents tipus de fibres òptiques. S'estudien els principals efectes limitadors aprenent a dissenyar sistemes tenint en compte els efectes clàssics (com l'atenuació i la dispersió), i considerant també les limitacions provocades pels efectes no lineals.

Mòdul 2:

Verificació i monitoratge de xarxes de fibra òptica.

 

Presenta els diferents sistemes per a la verificació de les xarxes de fibra òptica. S'emfatitza el funcionament i l'anàlisi de les dades que ens proporciona el reflectòmetre òptic en domini temporal (OTDR). També inclou les diferents tècniques de monitoratge dels tres principals elements que caracteritzen un enllaç òptic: la OSNR, la dispersió i el PMD.

Mòdul 3:

Sistemes òptics de transmissió.

 

Aquest mòdul, després d'un breu repàs als diversos components òptics, estudia els sistemes òptics basats en modulació d'intensitat i detecció directa i els sistemes coherents.

Mòdul 4:

Topologies de xarxes de fibra òptica i gestió de fallades.

 

En aquest mòdul s'estudien les diferents topologies de xarxes de comunicacions òptiques. S'emfatitza el disseny de les xarxes amb capacitat per l'enrutament en longitud d'ona. A més s'estudien les diferents estratègies de recuperació dels enllaços en el cas de fallada.

Amunt

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Model pendent assignació

 

Amunt