• Descripció

L'assignatura Sistemes de Radionavegació està estructurada en dues parts clarament diferenciades. La primera part es centra en presentar els fonaments dels sistemes de radionavegació i radiodeterminació, en el seu conjunt, i posteriorment, en l'estudi detallat d'un cas particular de sistema de radiodeterminació com és el sistema radar. La segona part de l'assignatura, la més extensa, es centra en presentar els fonaments dels sistemes de radionavegació per satèl·lit, i entra en profunditat en l'anàlisi dels sistemes GPS i Galileo, tant a nivell de sistema com sobretot, a nivell del receptor d'usuari.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Sistemes de Radionavegació s'emmarca dins del context de les aplicacions dels sistemes de telecomunicació. Com a tal, està relacionada amb els continguts d'altres assignatures del pla d'estudis com Disseny de sistemes de comunicació, pel que fa al disseny del sistema, i Processament avançat, pel que fa als algorismes de processament de senyal que s'incorporen als receptors de radionavegació.

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura resulta útil per al desenvolupament de totes aquelles activitats relacionades amb la determinació de la posició de l'usuari (com per exemple, la gestió remota de flotes de vehicles, agricultura de precisió, serveis en dispositius mòbils basats en localització, etc.) així com aquelles activitats relacionades amb la detecció d'objectius en moviment (com el control de navegació aèria o activitats de supervisió i vigilància).

• Coneixements previs

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Competències específiques del Màster que apliquen a l'assignatura de Sistemes de radionavegació:

[18] - Capacitat per dissenyar sistemes de radionavegació i de posicionament, així com els sistemes radar.

A més, els objectius de l'assignatura de Sistemes de radionavegació són els següents:

1.    Oferir una visió general sobre els diferents sistemes radar existents, les seves aplicacions més comunes i la seva evolució històrica.

2.    Descriure els diferents elements que formen un sistema radar i els paràmetres bàsics que ho descriuen, així com els fonaments teòrics que ho sustenten.

3.    Comprendre els efectes de propagació que sofreix el senyal radar i les seves implicacions des del punt de vista pràctic. Calcular la precisió que ofereixen els senyals de radar.

4.    Distingir els diferents tipus de radars més utilitzats, així com les seves característiques principals i les seves limitacions.

5.    Presentar els sistemes de coordenades i projeccions més utilitzats en radionavegació.

6.    Descriure els sistemes de radionavegació terrestre basats en radiofars i els sistemes hiperbòlics més coneguts. Comprendre els sistemes utilitzats en aeroports per al control d'aproximació i ajuda per a l'aterratge d'aeronaus.

7.    Introduir els conceptes bàsics dels sistemes de radionavegació per satèl·lit i de mecànica orbital. Presentar els sistemes de navegació per satèl·lit de cobertura global i regional més importants.

8.    Introduir l'arquitectura del sistema GPS basada en tres segments: segment espacial, segment de control i segment d'usuaris. Mostrar les bandes freqüencials utilitzades en el sistema.

9.    Descriure l'estructura del senyal GPS, tant el format de senyalització com el missatge de navegació.

10.    Descriure l'arquitectura d'un receptor GPS, el funcionament dels blocs que la integren i els fonaments matemàtics que permeten calcular la posició de l'usuari a partir de la solució de navegació.

11.    Presentar els fonaments dels receptors GPS d'alta-sensibilitat, aquells que operen en condicions de treball per les quals el sistema GPS no va ser inicialment dissenyat.

12.    Conèixer les fonts d'error que afecten al càlcul posicionament i comprendre els mètodes de processament de dades que permeten combatre els efectes no desitjats provocats per aquestes fonts d'error.

13.    Formular diferents tipus d'equacions de navegació i deduir algorismes per solucionar-les. Entendre els fonaments del posicionament diferencial i amb fases de portadora.

14.    Presentar els sistemes d'augmentació, centrant-se en els casos de DGPS i SBAS.

15.    Conèixer el sistema Galileo, fent especial èmfasi en l'arquitectura del sistema i els serveis oferts.

16.    Exposar els paràmetres bàsics dels senyals de Galileo i explicar les modulacions i tècniques de multiplexació que adopta i que no estaven presents en el senyal bàsic de GPS. Analitzar l'impacte que té l'ús de senyals BOC en el receptor i esbossar les tècniques que existeixen per combatre l'existència de falsos punts de lock del llaç de codi.

17.    Introduir el principi de funcionament dels receptors amb capacitat multi-freqüència/multi-constel·lació.

18.    Presentar la tècnica d'hibridació de senyals GNSS amb mesures de sensors inercials.

• Continguts

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Guies d'estudi de cadascun dels mòduls
• Col·leccions d'exercicis resolts de cadascun dels mòduls
• Aplicacions MATLAB

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació