La qualitat en l'educació superior Codi:  M2.352    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta matèria està dirigida a entendre i analitzar la complexitat de l'avaluació de la qualitat en l'Educació Superior.

Es parteix de l'anàlisi i la reflexió de les principals concepcions de qualitat en educació i les múltiples dimensions del concepte, la qual no es limita a la dimensió acadèmica, sinó que també es refereix a les dimensions social, econòmica, cultural, com per exemple, la rellevància del que s'aprèn, l'eficiència del procés educatiu en termes econòmics, o l'equitat social, entre d'altres. S'analitzen les orientacions ideològiques que hi ha darrere d'elles per poder entendre la seva intenció i abast.

En aquest context, s'analitzaran les característiques i funcions que tenen les agències de qualitat en matèria d'ensenyament superior en aquest entorn internacional, com operen en els diferents països o marcs territorials i com s'organitzen en xarxes internacionals (ENQA, INQAAHE). S'identificaran quins són els òrgans que, en cada cas o context, s'encarreguen d'avaluar la qualitat. En definitiva, s'identificaran els diferents models que s'han anat configurant en el panorama internacional (model americà, alemany, entre d'altres).

Tanmateix, a la matèria es tenen en compte els principis moderns de la gestió de la qualitat (orientació al client, gestió per processos, entre d'altres) i com arriben a influir en l'avaluació de la qualitat educativa. L'aplicació dels principis moderns de la gestió de la qualitat ha revolucionat el funcionament i organització d'empreses i d'institucions dedicades a produir tot tipus de béns i serveis. La incorporació de la gestió de la qualitat en el món de la formació superior, en les seves diferents variants, com els sistemes de control, garantia, plans de millora, mecanismes rendició de comptes, etc. suposa un repte, encara que no sigui una finalitat en si mateixa. La pròpia naturalesa de la formació superior està plena de complexitats que van des de la seva consideració com a servei, passant per la identificació dels seus usuaris o la seva interpretació com a bé públic- privat, fins a arribar als dubtes sobre la seva inclusió en mercats oberts i competitius. També s'han de considerar les diverses modalitats educatives que estan proliferant en l'actualitat, i que fan un ús intensiu de les tecnologies i les xarxes socials, i que requereixen d'uns sistemes d'avaluació flexibles que s'adaptin a les mateixes.

Els avaluadors i els agents que intervenen en l'avaluació de la qualitat en qualsevol de les seves fases han de tenir en compte que l'avaluació de la qualitat no té només una funció educativa, sinó també una funció socioeconòmica que ens compel·leix a tenir en compte, com a element clau de l'avaluació, el context social, econòmic cultural i polític en el que s'avalua. En aquest escenari, el funcionament dels sistemes interns i externs d'assegurament de la qualitat requereix, a més, de la presència activa d'agents representants dels grups d'interès en els processos d'avaluació, la qual cosa és objecte d'estudi d'aquesta matèria. Estudiants, professors, gestors, administració, personal de suport, graduats, representants del mercat de treball, sectors professionals, entre d'altres, tenen la responsabilitat d'emetre opinió (enquesta d'estudiants, enquesta d'inserció laboral, enquesta de docents, etc.) sobre el valor de les evidències i el comportament dels indicadors i de mostrar la seva visió sobre la seva incidència en la gestió i millora de la qualitat. Alhora, també s'analitzarà el paper de la independència i la prevenció del conflicte d'interès quan hi ha la participació activa d'agents externs, de manera que es prengui consciència de com aquests principis d'independència i absència de conflicte d'interès actuen a les avaluacions de la qualitat.

Amunt

És una assignatura obligatòria de 6 crèdits que recomanem cursar al primer o segon semestre.

Al llarg del semestre, es realitzaran diverses activitats d'avaluació continuada:

  • PAC1, on es tractaran el concepte de qualitat i models, dimensions i perspectives d'avaluació;
  • PAC2, on es tractaran els agents externs i es reflexionarà sobre l'adequació dels models;
  • PAC3, on es tractaran els òrgans d'avaluació i els processos de meta-avaluació i avaluació de l'impacte; i
  • PAC4, on es presentaran els aprenentatges del curs.

La informació detallada de les activitats la trobareu en l'enunciat de cadascuna d'elles, així com la dinàmica que us proposem, els recursos que teniu al vostre abast i l'avaluació prevista.

Amunt

Experts i tècnics en qualitat universitària

Amunt

No es requereixen.

Amunt

En finalitzar aquesta matèria, els estudiants sabran:

  • Identificar els organismes internacionals que condicionen les polítiques d'Educació Superior i qualitat i les línies d'actuació que promouen.
  • Comprendre quines són les repercussions dels diferents sistemes de finançament de l'Educació Superior en l'àmbit de la qualitat.
  • Tenir en compte les conseqüències de la internacionalització de l'educació superior en les seves anàlisis, valoracions i propostes en l'àmbit de la qualitat.
  • Entendre l'abast de les diferents concepcions i perspectives de la qualitat educativa i valorar de manera crítica com influeixen en els sistemes d'avaluació de l'Educació Superior que es duen a terme.
  • Dissenyar polítiques i estratègies de qualitat de l'educació superior per estats o institucions o departaments d'organitzacions de diferent naturalesa.
  • Valorar críticament el paper i l'abast de la xarxes de qualitat internacionals, així com el de la agències nacionals o territorials que operen en els estats.
  • Identificar el paper que juguen els grups d'interès i/o agents externs tant en l'establiment de criteris de qualitat com en la valoració de la mateixa.

Les competències bàsiques, generals, transversals i específiques de l'assignatura La qualitat en l'educació superior: concepte, dimensions, avaluació i millora són les següents:

Competències bàsiques

  • Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Competències generals

  • Aplicar els diferents criteris i processos d'avaluació de manera ètica i respectuosa amb les persones, les institucions i els diferents grups d'interès implicats.

Competències transversals

  • Comunicar de manera efectiva, tenint en compte el context social i cultural, i usant la terminologia corresponent a l'àmbit d'estudi, en diferents formats i dirigint-se a audiències diverses.

Competències específiques

  • Entendre l'estructura i les polítiques subjacents en els Sistemes d'Educació Superior, així com l'abast de les diferents concepcions i perspectives de la qualitat educativa per a valorar de manera crítica com uns i altres influeixen en els sistemes d'avaluació de l'Educació Superior que es porten a terme.
  • Dissenyar polítiques i estratègies de qualitat de l'educació superior per estats o institucions o departaments d'organitzacions de diferent naturalesa.
  • Analitzar informes, documents i sistemes d'indicadors, a partir de dades quantitatives i qualitatives, i interpretar-los tenint en compte les característiques del context.
  • Valorar críticament el paper i l'abast de les xarxes de qualitat internacionals, així com el de la agències nacionals o territorials que operen en els estats.
  • Identificar el paper que juguen els grups d'interès i/o agents externs tant en l'establiment de criteris de qualitat com en la valoració de la mateixa, i per integrar-los de manera equitativa en el disseny i l'aplicació tant de les polítiques de qualitat com de els sistemes d'avaluació de la mateixa.

Amunt

A cada activitat trobaràs relacionats els recursos bàsics que has de fer servir per a desenvolupar l’activitat.

Tanmateix, al final de l’apartat de recursos de cada activitat, trobaràs un recull anomenat "La qualitat de l'educació superior", amb tots els continguts que et recomanem en relació a la matèria, disposats per temes (com si fos una biblioteca específica).

En aquest recull, a cada tema, trobaràs els recursos etiquetats segons el rol que juguen en el procés d'aprenentatge. Així, alguns estan catalogats com a imprescindibles, però d'altres són per complementar, per aprofundir, o per il·lustrar aquells conceptes que s'estan treballant.

Llegeix amb atenció les instruccions que s'expliquen en el mateix espai per treure-li el major pro¿t possible a l'espai de recursos. I si tens dubtes, comparteix-los a l’espai de fòrum de l’aula!!

Amunt

Recursos de la asignatura: la Calidad de la Educación Superior Web
Presentación de la asignatura: la Calidad de la Educación Superior Audiovisual
Presentació de l'assignatura: la Qualitat de l'Educació Superior Audiovisual
L'autoavaluació competencial de l'alumnat Audiovisual
La autoevaluación competencial del estudiantado Audiovisual

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt