• Descripció

La gestió estratègica de la comunicació és, actualment, una funció directiva clau per a qualsevol tipus d'organització. Empreses i institucions es comuniquen diàriament amb els seus públics -interns i externs- el que suposa una oportunitat que pot convertir-se en un risc en cas de no disposar d'una estratègia de comunicació corporativa que alineï els valors de l'organització amb els seus missatges i accions.

L'assignatura Comunicació corporativa i relacions institucionals pretén aportar una aproximació general però, al mateix temps, completa i rigorosa, dels conceptes bàsics de l'àmbit en el qual s'emmarca el màster universitari. Per un costat, l'assignatura aborda el concepte, els fonaments i el procés estratègic de la comunicació corporativa, entesa com a sinònim de relacions públiques des del punt de vista de la funció gerencial o directiva. Per un altre, l'assignatura també aborda, d'una manera introductòria, les relacions entre les empreses i les institucions públiques i, més concretament, les estratègies de lobbisme: com establir relacions amb els poders públics amb l'objectiu d'influir en les seves decisions de forma ètica i transparent.

Les 3 activitats d'avaluació continuada o reptes treballen els següents continguts:

• La comunicació corporativa i les relacions públiques: concepte i estat actual.
• Història i evolució de les relacions públiques.
• L'ètica com a valor essencial de la comunicació.
• El procés estratègic de les relacions públiques: la recerca, la planificació, l'execució i l'avaluació.
• Tècniques de relacions públiques.
• Relacions institucionals i lobbisme.
• La responsabilitat social corporativa.
• Comunicació en sectors específics: la necessitat d'especialització.

A més, els enunciats dels reptes tenen un format immersiu, vinculats a l'actualitat i també a partir de casos reals.

VÍDEO PRESENTACIÓ ASSIGNATURA:

https://www.youtube.com/watch?v=WJaQEQvCnGE

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Comunicació corporativa i relacions institucionals es configura com una introducció general a l'objecte d'estudi en el qual s'emmarca la titulació: el de la comunicació corporativa i les relacions institucionals.

Donat el seu caràcter essencial per a la comprensió dels fonaments de la comunicació corporativa, l'assignatura té un caràcter obligatori i es recomana cursar-la en el primer semestre del màster universitari. 

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura aporta els conceptes bàsics per a comprendre, dissenyar i desenvolupar professionalment activitats vinculades a l'activitat de relacions públiques empresarials i institucionals.

Entre els camps professionals en els quals es projecta, destaca el de l'exercici professional de la comunicació corporativa i institucional. Els rols professionals directament relacionats amb l'assignatura són els de responsable o director de comunicació corporativa / relacions públiques d'empreses i institucions. 

• Coneixements previs

En tractar-se d'una assignatura de caràcter introductori, amb caràcter general, no serà necessari cursar prèviament cap altra assignatura del màster. Tan sols els estudiants que no provinguin de les titulacions recomanades hauran de cursar els corresponents complements formatius.

• Objectius i competències

Entre els principals objectius de l'assignatura destaquen:

• Conèixer i comprendre el concepte de comunicació corporativa.
• Conèixer i valorar l'evolució històrica de la disciplina i la seva incidència en la pràctica actual.
• Facilitar a l'estudiant els coneixements bàsics per a dissenyar i avaluar estratègicament un pla de comunicació corporativa i relacions institucionals i adquirir les competències per a la seva aplicació pràctica.
• Conèixer les implicacions ètiques essencials per al correcte desenvolupament de la disciplina.

 Competències bàsiques:

• Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
• Capacitat d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

 Competències generals:

• Direcció i treball en equip.

 Competències transversals:

• Comunicació eficaç, integrant idees complexes i argumentant-les de manera persuasiva.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.

 Competències específiques:

• Adquirir la capacitat per prendre decisions des d'un enfocament estratègic a partir dels resultats d'una recerca rigorosa. 

Entre els resultats d'aprenentatge a assolir en aquesta assignatura destaquen:

• Analitzar el valor estratègic de la comunicació corporativa com a element essencial per a establir relacions amb els diversos públics d'una organització.
• Dominar els instruments de comunicació com a vehicle de transmissió d'imatge i valors al servei de la missió de les empreses i les institucions.
• Elaborar projectes i plans de comunicació corporativa originals i creatius que s'ajustin als objectius de l'organització, basats en una rigorosa anàlisi de les seves necessitats, i que incloguin el seu disseny i/o execució, així com els seus canals de difusió. 
• Dissenyar un pla de comunicació específic per a una organització, on s'apliquin estratègies de comunicació digitals avançades a les xarxes més adequades, tenin en compte el seu encaix en el seu pla de comunicació global.
• Demostrar domini de les habilitats comunicatives, mitjançant presentació oral, per defensar un projecte de comunicació corporativa.
• Exercir el lideratge en equips de comunicació corporativa, sabent delegar i coordinar talents diversos.

• Continguts

L'assignatura s'estructura sobre la base dels següents continguts:

• Relacions públiques i comunicació corporativa: estat actual.
• L'ètica com a valor essencial de la comunicació.
• El procés estratègic de les relacions públiques: la recerca, la planificació, l'execució i l'avaluació.
• Tècniques de relacions públiques.
• Relacions institucionals i lobbisme .
• La responsabilitat social corporativa.
• Comunicació en sectors específics: la necessitat d'especialització. 
• Relacions públiques internacionals.
• Cerca avançada i recuperació d'informació.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació