• Descripció

Tant històricament com --en bona mida-- en el moment actual, les relacions amb els mitjans constitueixen l'àmbit especialitzat de referència dins la comunicació corporativa de les organitzacions. L'assignatura Relacions amb els mitjans aporta tant la visió estratègica genèrica com les claus per a l'ús de les tècniques específiques més eficaces en la gestió de les relacions amb els mitjans de comunicació i, per extensió, amb altres influencers rellevants (per exemple, bloggers, youtubers, intagramers, etc.). Aquesta visió estratègica com a eix del procés d'aprenentatge marca una nítida diferència respecte a assignatures afins emmarcades en titulacions de grau.

L'activitat es desenvolupa a partir de la superació de tres reptes, inspirats en situacions reals i actuals, que marcan una progressió fins assolir la capacitació per eleborar un projecte estratègic complet de media relations: anàlisi del context, elaboració de missatges i selecció de tècniques. La metodologia docent emprada comporta, entre d'altres, l'elaboració de documents, la participació en debats i la creació de continguts audiovisuals.  També s'incorpora la interacció amb professionals experts del sector com a part de la dinàmica d'aprenentatge que contribueix al coneixement de nous models i tendències.

Informació sobre el Repte Global: 

L'alumnat que no hagi superat l'Avaluació Continuada (AC) de les assignatures obligatòries disposarà d'una opció addicional per recuperar-la a través de la realització d'un Repte Global que es proposarà a la fi del semestre. Aquest últim Repte no aplica als estudiants que ja hagin superat l'AC ni tampoc als estudiants que, tot i tenir l'AC suspesa, no hagin completat i lliurat almenys dos dels tres Reptes ordinaris. En aquest Repte es treballaran tots els continguts de l'assignatura. La nota d'aquest Repte Global serà a tots els efectes la nota final de l'assignatura per a l'alumnat que el realitzi.

VÍDEO PRESENTACIÓ ASSIGNATURA:

https://www.youtube.com/watch?v=kCPrarTY9ks&t=2s

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Relacions amb els mitjans és part integrant de la matèria obligatòria del màster universitari en Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments, de manera que ha de ser cursada per tot l'alumnat d'aquesta titulació. En concret, és una de les sis assignatures (cadascuna de 5 crèdits) que configuren el creditaje obligatori del màster.

• Camps professionals en què es projecta

Tot i que actualment els social media han trencat el monopoli que fins a fa pocs lustres ostentaven els mitjans de comunicació convencionals (premsa, ràdio i televisió) com a instrument per comunicar amb públics amplis i potencialment dispersos, els periodistes segueixen sent un públic estratègic per a les empreses i institucions més destacades. Al cap i a la fi, els mitjans convencionals encara conserven una gran capacitat amplificadora i mobilitzadora, i el seu discurs interactua intensament amb el dels social media. En conseqüència, resulta inconcebible que el responsable de comunicació d'una organització que és rellevant (o que aspira a ser-ho) no estigui capacitat per gestionar les relacions amb els mitjans de comunicació i amb altres potencials prescriptors més o menys assimilables als periodistes.

La capacitació que aporta aquesta assignatura, doncs, va molt més allà de la requerida per exercir com a cap de premsa. De fet, contribueix a desenvolupar els coneixements, les habilitats i les aptituds imprescindibles per a l'assumpció de la màxima responsabilitat comunicativa en tot tipus d'entitats.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura pot ser cursada sense cap requeriment addicional per tots aquells estudiants que compleixin els criteris d'admissió específics del màster universitari en Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments.

• Informació prèvia a la matrícula

Es recomana encaridament haver superat aquesta assignatura abans de matricular les assignatures optatives Comunicació de crisi i de risc i Lobbism and public affairs.

• Objectius i competències

Els principals resultats d'aprenentatge que es deriven d'aquesta assignatura són els següents:

• Dissenyar estratègies per influir en el contingut que transmeten els mitjans de comunicació en general i els social media en particular.

• Dissenyar estratègies per detectar situacions potencialment conflictives i gestionar-les en termes d'impacte mediàtic.

• Crear i editar continguts periodístics en un entorn multiplataforma d'acord amb les especificiades de cada públic i emprant la terminologia específica requerida per cada context.

• Aplicar estratègicament les tècniques de relacions públiques específicament dirigides als mitjans de comunicació per garantir la seva coherència amb els missatges transmesos.

• Elaborar continguts dissenyats específicament per propiciar la seva difusió mediàtica.

  Pel que fa a les competències que es vinculen a l'assignatura, podem destacar les següents:

• Saber comunicar les pròpies conclusions --i els coneixements i raons últimes que les sustenten-- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

• Usar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

• Comunicar amb eficàcia, integrant idees complexes i argumentant-les de manera persuasiva.

• Comunicar adequadament de forma oral i escrita.

• Identificar les dinàmiques dels mass media i els social media per dissenyar i implementar accions de gabinet de premsa aplicant una correcta expressió oral i escrita.

• Aplicar sistemes d'avaluació de la reputació (offline i online) d'empreses i institucions, detectant possibles conflictes potencials (issues management) per elaborar, dirigir i gestionar plans de comunicació de crisi.

• Saber adaptar el missatge comunicatiu a les especificitats del sector en el qual opera l'organització, identificant-ne els stakeholders, i mitjançant els diferents canals de comunicació tradicionals i emergents.

• Continguts

Les 6 W de les relacions amb els mitjans

1. Què (What)
2. Qui (Who)
3. Quan (When)
4. On (Where)
5. Com (How)
6. Per què (Why)

L'elaboració de missatges

1. Interès informatiu
2. Interès corporatiu

La selecció de tècniques

1. Nota de premsa
2. Dossier de premsa
3. Comunicat
4. Conferència de premsa
5. Compareixença
6. Premi periodístic
7. Àpats de premsa
8. Passi de premsa
9. Photocall
10. Viatges de premsa
11. Entrevista
12. Prova de producte
13. Guia d'experts
14. Pseudoesdeveniment
15. Convocatòria de premsa
16. Sala de premsa virtual
17. Presència directa
18. Cas pràctic: premi periodístic com a estratègia pull

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació