• Descripció

Vivim temps turbulents en els quals qualsevol organització pot trobar-se en l'ull de l'huracà i fins i tot veure amenaçada la seva supervivència d'un dia per a un altre (o per ser més precisos, d'un instant per a un altre). Empreses, institucions i entitats de tot tipus han d'estar preparades, per tant, per fer front a les situacions de crisis. En primer lloc, per intentar evitar-les minimitzant els riscos existents. En segon terme, per gestionar-les quan esclaten, procurant llavors minimitzar els danys que puguin ocasionar. I finalment, per guarir adequadament les ferides durant la fase de postcrisi.

En un món hiperconnectat en el qual -per a bé i per a mal- la informació es difon massivament de forma instantània, la comunicació estratègica exerceix un paper clau a l'hora d'afrontar una crisi, d'evitar-la i de recuperar-se'n. L'assignatura Comunicació de crisi i de risc aporta les claus requerides per dissenyar i desplegar una estratègia comunicativa que permeti actuar amb agilitat, precisió i efectivitat davant situacions extremes que no ens concedeixen cap marge d'error. Aquesta visió estratègica com a eix del procés d'aprenentatge marca una nítida diferència respecte a assignatures afins emmarcades en titulacions de grau.

VÍDEO PRESENTACIÓ ASSIGNATURA:

https://www.youtube.com/watch?v=YcswycMcp6E&t=1s

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Comunicació de crisi i de risc és una de les set assignatures (cadascuna de 6 crèdits) que componen la matèria de formació optativa del Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments. Atès que l'alumnat del màster ha de superar un total de 18 crèdits d'aquesta matèria, podrà escollir i cursar tres de les set assignatures que la integren. Triar Comunicació de crisi i de risc suposa una opció altament recomanada per els qui no s'espanten amb els desafiaments i confien en el potencial de la comunicació i les relacions públiques per fer front a situacions complexes que amenacen tant la reputació com els aspectes més tangibles d'una organització.

• Camps professionals en què es projecta

Sol dir-se que hi ha dos tipus d'organitzacions: les que han sofert una crisi i les que la sofriran pròximament. Ningú se'n lliura. Els coneixements, les habilitats i les actituds que s'associen a aquesta assignatura, per tant, poden aplicar-se en qualsevol àmbit i sector de la comunicació corporativa al servei de tot tipus d'empreses, institucions, entitats del tercer sector, etc. Atès que davant una situació de crisi una organització s'ho juga tot, posseir les competències que permetin gestionar-la amb encert pot constituir un requeriment per assumir la màxima responsabilitat en un departament de comunicació o per oferir serveis de relacions públiques al màxim nivell estratègic des d'una consultora externa.

• Coneixements previs

A més de compliment dels criteris d'admissió específics del Màster Universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, es recomana encaridament haver superat la matèria de formació obligatòria abans de cursar aquesta assignatura.

• Informació prèvia a la matrícula

Abans de matricular aquesta assignatura, és altament recomanable haver superat les sis assignatures obligatòries del programa: Comunicació corporativa i relacions institucionals, Comunicació estratègica i creativa a les organitzacions, Comunicació digital i reputació online, Organització estratègica d'esdeveniments, Protocol empresarial, i Relacions amb els mitjans.

• Objectius i competències

Els principals resultats d'aprenentatge que es deriven d'aquesta assignatura són els següents:

• Identificar les fortaleses i les debilitats d'una organització des d'una perspectiva comunicativa i de reputació per minimitzar riscos.
• Integrar les conclusions relatives a les fortaleses i les debilitats d'una organització des d'una perspectiva comunicativa i de reputació.
• Elaborar un pla de crisi per adaptar les accions comunicatives a una situació de crisi utilitzant estratègies com el issues management i altres.
• Elaborar un pla de crisi per propiciar la presa de decisones àgil i efcient en un context de crisi.
• Organitzar i gestionar les dinàmiques d'un comitè de crisi, d'acord amb els lideratges establerts per al seu funcionament i en sintonia amb els requeriments dels mitjans, aplicant fórmules innovadores i rigoroses alhora.
• Aprofitar les fortaleses i superar les debilitats d'una organització en un entorn postcrisi.
• Aplicar tècniques comunicatives orientades a recuperar confiança i reputació en un context postcrisi a partir de les fortaleses i les debilitats detectades.

Pel que fa a les competències que es vinculen a l'assignatura, podem destacar-ne les següents:

• Aplicar els coneixements adquirits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi
• Integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
• Comunicar de forma eficaç, integrant idees complexes i argumentant-les de manera persuasiva
• Organitzar i planificar
• Liderar i prendre decisions
• Conèixer i aplicar les capacitats directives que permetin planificar, liderar, implementar i avaluar plans de comunicació corporativa
• Identificar les dinàmiques dels mass media i els social media per dissenyar, dirigir i implementar accions de gabinet de premsa aplicant una correcta expressió oral i escrita
• Dominar la metodologia de recerca rigorosa de la manera en què es produeixen les relacions amb els stakeholders en l'entorn digital, per aplicar noves tendències de comunicació en social media i dissenyar propostes innovadores
• Aplicar sistemes d'avaluació de la reputació (offline i online) d'empreses i institucions, detectant possibles conflictes potencials (issues management) per elaborar, dirigir i gestionar plans de comunicació de crisi
• Adquirir la capacitat per prendre decisions des d'un enfocament estratègic a partir dels resultats d'una recerca rigorosa
• Saber aplicar de forma creativa tècniques específiques de relacions públiques en funció del problema i/o oportunitat comunicativa a resoldre en el context d'una organització

• Continguts

-           Prevenció de crisi: compliment i responsabilitat social corporativa (RSC)

-           Gestió i comunicació del risc: issues management

-           Pla de crisi

-           Comitè de crisi

-           Recuperació postcrisi

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació