| Alimentació i societat | Codi: M3.512 : 4 |
Alimentació i societat, s'inclou continguts sobre el marc sociopolític, econòmic i legal de l'alimentació ja que les intervencions de promoció i prevenció han de tenir en compte el context local, regional i global en què s'emmarquen. S'analitza la funció que han desenvolupat històricament els aliments i les polítiques alimentàries en les cultures i el paper que tenen en les societats contemporànies. S'inclouen a més l'anàlisi del fenomen de les migracions, les seves identitats i diferències i la seva relació amb l'alimentació des del punt de vista del receptor i de l'immigrant, l'antropologia del consum i el desenvolupament de mètodes d'investigació qualitativa per a l'estudi de l'alimentació i la cultura en un món globalitzat.
- Administracions públiques locals, autonòmiques i estatals dedicades a la prevenció i promoció de la salut.
- Empreses i centres de restauració col·lectiva (geriàtrics, menjadors escolars, hospitals, hostaleria, etc.
- Fundacions, organitzacions no governamentals, associacions, etc., Relacionats amb la prevenció i promoció de la salut o la informació nutricional.
- Capacitat per transmetre coneixement expert sobre nutrició, alimentació i salut a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
- Capacitat per interpretar la diversitat social i cultural i el paper que exerceix l'alimentació.
Mòdul 1: L'alimentació de la història
1. Introducció: Història de l'alimentació i globalització
2. Compartir la taula
3. Aliments i identitat local
4. Tècniques i tecnologies
5. Mètodes, signes i idees
Mòdul 2: Antropologia de la globalització alimentària
1. Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat
2. Vèncer a la natura: aproximacions bioculturales antropològiques als aliments ia la nutrició
3. Menjar: cos i salut
4. Alimentació i migració
5. Fronteres i ponts
6. Anar al mercat: antropologia del consum
7. La cuina de la mare: aprendre a cuinar?
| Alimentació i societat. Metamedia | Audiovisual |
| Alimentació i societat. Metamedia (Anglès) | Audiovisual |
Unitat 1: Història de l'alimentació
Mòdul didàctic Alimentació i societat
Unitat 2: Antropologia de la globalització alimentària
Introducció
Sanz J. (2008)Aportaciones de la sociología al estudio de la nutrición humana:una perspectiva científica emergente en España. Nutr Hosp.23(6):531-535
Medina, FX (2010) Introducció. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 11-21
- Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat
Gracia. M. Alimentación y cultura en España http://www.scielo.br/pdf/physis/v20n2/a03v20n2.pdf
Millan A. (2000) Cultures alimentàries i globalització. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17
Mauleón J.R. Sistema alimentari sostenible i agricultura familiar: el pasturatge al País Basc. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 73-110
- Vèncer a la natura: aproximacions bioculturals antropològiques als aliments a la nutrició
De Garine Antropología de la alimentación entre Naturaleza y Cultura Conferencia inagural.
Càceres J. Els debats sobre les aplicacions alimentàries de la biotecnologia: una perspectiva estructural. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 23-46
- Menjar: cos i salut
Luque, E (2008). La obesidad, más allá del consumidor: raíces estructurales de los entornos alimentarios. En: Díaz C. (coor) Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 130-149
Gracia, M.(2006) Relaciones entre biología, cultura e historia en el tratamiento de los trastornos alimentarios. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 73-89
Montagne K. L'alimento biològic: entre conservadurisme i conversió. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 145-158
- Alimentació i migració
Durán P., (2009)Representaciones sobre la alteridad Inmigración, contacto intercultural y alimentación En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 367-379
Cáceres J.,i Espeitx E. (2006) Cuines en migracions. Alimentació i salut d'equatorians, marroquins i senegalesos a Catalunya Fundació J. Bofill i Obra Social Caixa Sabadell. Ed Mediterrània S.L ISBN: 84-8334-083-6 www.migracat.cat/document/a2fba2deccc490b.pdf
- Fronteres i ponts
Contreras J.(2007) Alimentación y religión en Humanitas: Humanidades médicas. Tema en on line n 16 Junio 2007
González Turmo, I (2009). La frontera como horizonte culinario: Andalucía y Marruecos. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 319-333
Duhart, F., Medina, F.X. La paella en las culturas culinarias españolas y francesas (s XIX -XXI)En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 333-345
- Anar al mercat: antropologia del consum
Garine I.(2000) El Consumisme i l'antropòleg. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17
Medina, F.X, Álvarez M. El lugar por donde pasa la vida...los mercados y las demandas urbanas contemporáneas: Barcelona y Buenos Aires. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 163-183
Díaz, C. Conclusiones: problemáticas actuales entorno a la alimentación, el consumo y la salud. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 247-267
Medina, FX. Alimentació i pors alimentàries. La crisi de les vaques boges (EEB) des d'una perspectiva local. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag: 47-72
Böstrom M., Klintman M. El consumidor polític d'aliments ecològics: una anàlisi crítica de la recerca i les polítiques. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag:111-144
- La cuina de la mare: aprendre a cuinar?
Herrera, P.(2008) Aprender a cocinar: entre el bricolage culinario, la sopa de letras y el guiso audiovisual. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 191-215
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |