• Descripció

Els processos d'emmagatzematge i de distribució resulten fonamentals per tota activitat logística. Una correcta gestió dels mateixos permet mantenir els costos operatius al mínim, però alhora genera un important advantatge competitiu vers la competència.

De fet a dia d'avui, amb un pes creixent de la quota de l'eCommerce, aquesta importancia es magnifica. Les empreses especialitzades en comerç electrònic centren la seva activitat en aprovisionar-se, emmagatzemar i distribuir, restant importancia als processos productius. Per tant, una incorrecta adaptació als requeriments de l'activitat online pot portar ràpidament a una reducció notable de competitivitat.

En aquesta assignatura s'aprofundirà en els diferents conceptes vinculats als processos operatius en magatzems i distribució. D'aquesta forma s'aprendrà com dissenyar un sistema de distribució i com gestionar l'economia, els proveïdors i clients, i la informació associada. En termes de magatzems s'aprendrà a identificar els processos clau a gestionar, a organitzar i dissenyar-ne la configuració física, a gestionar recursos humans i materials, a valorar la viabilitat d'implementar automatitzacions i a gestionar la informació associada.

Mitjançant recursos d'aprenentatge especialitzats i la realització d'activitats pràctiques es dotarà l'estudiant de les eines bàsiques per poder gestionar les operacions logístiques d'una empresa relacionades amb l'emmagatzematge d'estocs i els diferents canals de distribució.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura es desplega dintre del Màster Universitari en Direcció Logística, ofertat des dels estudis d'Economia i Empresa. Com a programa de Màster, es requereix formar l'estudiant en cinc competències bàsiques i una general, de les que se'n tracta tres en aquesta assignatura:

• Saber aplicar els coneixements adquirits per millorar la seva capacitat de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts, relacionats amb la seva àrea d'estudi.
• Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per assegurar un autoaprenentatge continu al llarg de la vida laboral.
• Saber analitzar y resoldre problemes de l'àmbit logístic en diferents contextos, enfocant la situació i orientant la presa de decisions a les necessitats de la organització i a l'obtenció de resultats eficients.

En aquest sentit, la finalitat del Màster és transmetre als alumnes la capacitat de resoldre problemes d'àmbit logístic en múltitud d'escenaris.

L'assignatura és de 4 crèdits, té caràcter obligatori i s'imparteix els dos semestres. En concret, forma part de l'especialització en "Gestió logística", centrada en la definició dels conceptes i les activitats bàsiques del sector logístic.

La resta d'assignatures de la especialització són: 

• La funció de l'aprovisionament i gestió de compres
• Logística de la producció
• Logística sectorial: casuístiques concretes.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura tracta una de les activitats bàsiques de la logística empresarial. L'assimilació dels conceptes aquí tractats és doncs fonamental per qualsevol professional de la logística.

En qualsevol cas, l'objecte d'aquest màster es formar professionals del sector que puguin exercir tasques de gestió i direcció a les organitzacions on treballin, no quedant limitats a les tasques estrictament operacionals.

• Coneixements previs

No es requereixen coneixements previs per cursar aquesta assignatura.

• Objectius i competències

L'assignatura té com a objectiu presentar els conceptes necessaris per definir l'estratègia, els equips, les operacions i els sistemes de transmissió d'informació propis d'un magatzem, tot controlant-ne l'estructura de costos. Per altra banda, es pretén aprofundir en els sistemes de distribució a través del seu disseny, punts d'estoc, localització dels magatzems, canal de distribució, sistemes d'informació i estratègia de gestió.

La competència transversal amb major vinculació a l'assignatura és:

• Desenvolupar el pensament crític i reflexiu, fonamentat en el coneixement acadèmic i en el coneixement aplicat a la pràctica professional.

Les competències específiques del programa relacionades amb aquesta assignatura serien les següents:

• Obtenir una visió concreta i en conjunt de les diferents àrees implicades en la funció logística de qualsevol organització que permeti prendre decisions a nivell estratègic, tàctic i operatiu.
• Identificar i desenvolupar les relacions entre els diferents actors de la cadena de subministrament per aconseguir els objectius propis i conjunts, establint relaciones positives.

• Continguts

Introducció als sistemes de distribució

1. Distribució comercial i distribució física
2. Models de distribució física
3. Disseny de models de distribució
4. Objectius del servei
   1. Objectius rellevants
   2. Consideracions econòmiques
5. Decisions sobre els punts d'estoc requerits
6. Localització física dels magatzems
7. Estratègia de distribució
   1. Qualitat i preu
   2. Orientació estratègica
8. Sistema de distribució i sistema d'informació
9. Control de la gestió de distribució
   1. Sistema, objectius de gestió i captació de dades
   2. Indicadors de gestió
   3. Customer relationship marketing

Gestió de la distribució física

1. Principis de gestió dels sistemes de distribució
   1. Els actors dels sistemes de distribució: cadena llarga o curta?
   2. Els canals de distribució: quants sistemes de distribució té un producte?
   3. Integració dels sistemes de distribució: qui decideix?
   4. Exemples de sistemes de distribució
2. Gestió econòmica del sistema de distribució
   1. Costos d'infraestructura i maquinària
   2. Costos d'estoc
   3. Costos de transport
   4. Costos d'operacions als magatzems
   5. Costos de personal
   6. Costos dels sistemes d'informació
   7. Costos de gestió i indirectes
   8. Ingressos logístics
3. Disseny del sistema de distribució
   1. Gestió dels estocs en els sistemes de distribució
   2. Gestió del transport
   3. Gestió de magatzems
   4. Avaluació dels sistemes de distribució
4. Gestió dels proveïdors i clients
5. Gestió de la informació i indicadors
6. Noves tecnologies aplicades als sistemes de distribució

Introducció a la gestió de magatzems

1. Funció estratègica dels magatzems
   1. Funcions
2. Operacions d'un magatzem
   1. Introducció
   2. Recepció
   3. Emmagatzematge
   4. Preparació de comandes
   5. Expedició
3. Equips del magatzem
   1. L'origen dels magatzems
   2. La revolució industrial dels magatzems
   3. Elements de transport
   4. Sistemes i equips d'emmagatzematge
   5. Els sistemes de transport i picking
4. Sistemes d'informació en el magatzem

Gestió de magatzems

1. Aspectes que condicionen el disseny d'un magatzem
   1. Funció del magatzem
   2. Naturalesa de les mercaderies. Unitats de càrrega
   3. Nombre de referències, volum i rotació de la mercaderia
   4. Especificitats de les mercaderies
   5. Normatives urbanístiques i arquitectòniques
2. Gestió de processos de magatzem
   1. Processos que es porten a terme als magatzems
   2. Anàlisis de processos i definició de procediments
3. Organització i disseny del magatzem
   1. La limitació física del magatzem
   2. El flux de les mercaderies i de les persones
   3. Estanteries. Ubicació i accessibilitat
   4. Molls d'entrada i sortida
   5. Zones de pas i platges de recepció i expedició
   6. Altres zones
4. Gestió de recursos humans i materials
   1. Dimensionar la plantilla d'un magatzem
   2. Dimensionar els equips d'un magatzem
5. Automatitzacions en els magatzems
6. Gestió de la informació
7. Indicadors clau de magatzems (KPI)
8. Gestió dels aspectes generals d'un magatzem
   1. Serveis generals i manteniment
   2. Seguretat i prevenció de riscos al magatzem
   3. Sostenibilitat
9. Els magatzems a les pimes

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Podeu accedir als materials dins de l'aula a través del NIU disponible a la pròpia activitat, així com a través de l'enllaç que trobareu al menú de la dreta, "Recursos d'aprenentatge".

En línies generals, es disposa de dos tipus de recursos d'aprenentatge:

• Mòduls didàctics. Els mòduls didàctics es corresponent amb mòdusl textuals editats majoritàriment per la universitat. Es proporcionen en format digital i estan disponibles a l'aula de l'assignatura. Disposeu de diferents formats per consultar aquests recursos docents. Actualment, els formats en què es poden trobar els materials són html, html5, pdf, epub, mobipocket, audiollibre i videollibre. En el seu conjunt, els materials didàctics responen al doble enfocament, teòric i pràctic que se li dóna a l'assignatura.
  
  Els mòduls docents d'aquesta assignatura han estat descrits a l'apartat de "continguts" d'aquest Pla Docent.

• Recursos externs. Un conjunt de recursos de tipologia diversa (principalment articles, capítols de llibre, casos d'estudi i videos) que serveixen de suport i acompanyament, estant disponibles a l'aula de l'assignatura. Tot i que aquests recursos s'han seleccionat per a facilitar l'aprenentatge mitjançant l'estudi individual, al mateix temps poden servir per potenciar el debat i el treball en grup.
  
  Els recursos externs disponibles a l'aula són els següents:

Activitat - Repte 1:

• Blog professional: 6 problemes de la distribució logística
• Blog professional: Els 10 problemes més comuns en la gestió de magatzems
• Cas d'estudi: La estratègia de distribució a Europa d'Amazon.com

Activitat - Repte 2:

• Capítol de llibre (teòric): Canal electrònic de distribució
• Article científic: Resolució del problema de disseny de xarxes de producció-distribució
• Video professional: Inditex - Logística
• Classe magistral acadèmica: Distribution Network Design for Urban Last-Mile Delivery [opcional]

Activitat - Repte 3:

• Capítol de llibre (teòric): Sistemes d'informació, tecnologies y projeccions
• Video professional: Sistemes RFID per a la gestió de magatzems hospitalaris
• Video professional: Magatzem autoportant de Michelin a Vitoria
• Video professional: A-Z of ABC analysis [opcional]

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació