|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
La globalització ha comportat al llarg del temps la deslocalització d'un nombre considerable de plantes productives cap a països que oferien avantatges competitius a les empreses, per exemple uns costos laborals més baixos o sòl a millor preu. En molts casos, aquestes empreses han reubicat algunes de les seves plantes, però l'empresa mare segueix mantenint les activitats de més valor afegit a les oficines centrals. El que no es pensaven, és que al deslocalitzar la planta mare seguirien necessitant els terrenys que aquesta ocupava. Per poder continuar servint al mercat de forma regular, els convé tenir magatzems ben distribuits pel territori, de forma que puguin mantenir la cobetura dels seus proveïdors. La emergència del comerç electrònic, ha tensionat encara més el mercat de magatzems i centres de distribució. La seva operativa demanda tenir múltiples centres de distribució per aconseguir més capil·laritat i per tan poder arribar al client final de forma més ràpida. I aquesta necessitat de nous espais, ens està portant a quelcom conegut com logistics sprawl, amb activitats logístiques disseminades arreu del territori. Aquesta dispersió espacial no és neutra, doncs acaba repercutint directament sobre el disseny de rutes i la gestió de flotes de transport. Allunyar el centre d'e-fullfilment cercant terrenys més barats pot implicar un increment dels veh*km recorreguts que no ho faci rendible a mig termini. La present assignatura posa el focus en aquests tres aspectes: models de localització d'activitats, disseny de rutes i gestió de flotes de transport. Per un costat s'aprofundeix en les variables que resulten més determinants a l'hora d'escollir una ubicació o altra. Per altra banda, s'introdueix l'estudiantat en els models de disseny de rutes que permeten cobrir múltiples parades amb restriccions específiques. I, finalment, es mostra com estimar el nombre de vehicles necessaris per donar resposta al nombre de lliuraments a realitzar. L'assignatura té doncs com a objectiu presentar a l'estudiantat els models de localització d'activitats, especialment centres de distribució i magatzems, així com les diferents tècniques i algoritmes per al disseny de rutes de transport entre un origen i una destinació, optimitzant el pas per tots els punts de parada intermedis. Aquestes qüestions es troben directament vinculades a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però des d'aquesta assignatura es contribueix directament al ODS11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles. |
||||||
L'assignatura es desplega dintre del futur Màster Universitari en Direcció Logística, dintre dels estudis d'Economia i Empresa.
En aquest sentit, la finalitat del Màster és transmetre als alumnes la capacitat de resoldre problemes d'àmbit logístic en diferents contextos, enfocant la situació i orientant la presa de decisions a les necessitats de la organització i a l'assoliment de resultats eficients. En concret, forma part de l'especialització en "Direcció Logística en un Context Global", centrada la comprensió de la cadena de subministrament de forma global. La resta d'assignatures de la especialització són:
|
||||||
L'assignatura tracta una especialitat concreta de la logística empresarial: els factors de localització i la gestió de rutes i flotes de transport. L'assimilació dels conceptes aquí tractats és clau per aquells alumnes que vulguin centrar la seva activitat professional en temes relacionats. |
||||||
No es requereixen coneixements previs, tot i que és recomanable haver cursat les assignatures troncals del màster. |
||||||
Es recomana una mínima base matemàtica, nivell d'anglès intermig i predisposició a l'ús de programari especialitzat. |
||||||
L'assignatura té com a objectiu presentar els conceptes necessaris per entendre els models de localització d'activitats econòmiques, els models de disseny de rutes i els models de gestió de flotes. La comprensió d'aquests models passa per entendre'ls qualitativament, i ser capaç d'implementar-los quantitativament. Les competències específiques del programa relacionades amb aquesta assignatura son les següents:
La competència transversal amb major vinculació a l'assignatura és:
|
||||||
Mòdul 1: Models de localització industrial per a l'empresa
|
||||||
|
||||||
Podeu accedir als materials dins de l'aula a través del NIU disponible a la pròpia activitat, així com a través de l'enllaç que trobareu al menú de la dreta, "Recursos d'aprenentatge". En línies generals, es disposa de dos tipus de recursos d'aprenentatge:
Activitat 1
Activitat 2
Activitat 3
|
||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||
|