| Especialització en Ergonomia / Psicoso. 2 | Codi: M4.016 : 5 |
L'organització del treball designa el conjunt de regles que defineixen les tasques, és a dir, una finalitat a la que cal arribar en unes condicions determinades, fixant la dimensió i el contingut de la tasca, les modalitats temporals d'execució, els seus límits espacials i tècnics, les normes de qualitat i de rendiment, etc. Aquest conjunt de regles i de condicions influeix molt directament en la conducta de les persones en el treball i en la seva salut.
Aquesta interrelació de les condicions del treball i de les persones que intervenen i participen, són l'eix fonamental de l'estudi de la psicosociología del treball. Quan la Llei de Prevenció de Riscos Laborals destaca els principis de l'acció preventiva, ens guia cap a la necessitat coherent d'actuar preferentment en prevenció primària, és a dir, ens situa en el cas del risc psicosocial en el camp de la intervenció de l'empresa i de l'entorn de treball, modificant els estressors que allà s'originen i que afecten les persones que allà realitzen les seves tasques. L'actuació a aquest nivell és l'objectiu més important de la psicosociología del treball.
Aquesta assignatura d'especialització en psicosociologia constitueix una de les dues que conformen, juntament amb les pràctiques i el treball final de màster, l'especialització en Ergonomia i Psicosociologia. En aquesta assignatura s'amplien els continguts de l'àrea de psicosociologia del treball que ja es van introduir a l'assignatura Psicosociologia aplicada (M4.004).
Com a part del Màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals, aquesta assignatura es projecta en les activitats pròpies d'un tècnic o tècnica en prevenció de riscos laborals de nivell superior, en aquest cas dins l'especialització d'Ergonomia i Psicosociologia.
Per a matricular-se en qualsevol assignatura d'especialitatzació, és necessari haver superat com a mínim 20 crèdits del tronc comú, o bé tenir reconegut el tronc comú. Per a realitzar aquesta assignatura en concret, és imprescindible haver superat prèviament l'assignatura Psicosociologia aplicada (M4.004).
Es detallen a continuació les competències generals (CG), bàsiques (CB), transversals (CT) i específiques (CE) que l'estudiant ha de treballar i assolir al llarg d'aquesta assignatura:
CG1. Capacitat d'aprenentatge continu i autocrítica per mantenir les competències professionals constantment actualitzades.
CB1. Tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
CB5. Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.
CT1. Capacitat d'anàlisi de les situacions organitzatives i dels canvis normatius per poder proposar accions més adequades en cada moment.
CE1. Coneixement profund de la relació entre condicions de treball i salut, així com dels principals problemes de salut relacionats amb el treball.
CE2. Coneixement dels fonaments de la promoció de la salut en l'entorn laboral i l'estructura del sistema de prevenció.
CE3. Coneixement de la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals, així com de la normativa específica en matèria de salut laboral, seguretat, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada.
A nivell d'objectius d'aprenentatge, una vegada finalitzada aquesta assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:
- Conèixer els factors de naturalesa psicosocial que afecten el desenvolupament del treball i de la satisfacció i el benestar de les persones.
- Identificar les conseqüències i els efectes dels factors psicosocials en les persones i en les organitzacions.
- Adquirir coneixements sobre l'avaluació dels factors psicosocials i de les seves conseqüències.
- Conèixer les diferents formes d'intervenció psicosocial en la millora de les condicions de treball.
Els continguts d'aquesta assignatura s'organitzen en 6 mòduls que es detallen a continuació:
- Benestar laboral. L'organització del treball.
- Horaris i torns.
- Càrrega mental.
- Violència en el treball.
- Desgast professional.
- Treball a distància.
Aquests continguts han estat dissenyats per Ines Dalmau, Pere Jorba i Ramon Ferrer.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |