• Descripció

El terme Arquitectura de la Informació ha recorregut una llarga trajectòria des que es comencés a utilitzar per primera vegada al voltant de l'any 1959 en l'àmbit informàtic. Posteriorment resultarà clau per al seu desenvolupament, la defensa i promoció que farà Wurman (fundador de TED talks) associant el concepte a la interacció de les persones amb la informació en els contextos urbans. Ja el 1989, el terme s'incorpora a l'àmbit digital de la mà de Louis Rosenfeld i Peter Morville qui, en el seu famós llibre "Information Architecture for the World Wide Web", exposen per primera vegada els fonaments d'una disciplina emergent.

Com a disciplina s'utilitza en l'actualitat en diferents contextos i situacions. En aquest programa, l'arquitectura de la informació se la considera part inicial de l'etapa de disseny pròpiament dita i posa en pràctica aquells mètodes i tècniques que ajuden a produir solucions de disseny un cop recollides i analitzades tant les necessitats dels usuaris com les tasques a dur a terme en el projecte. En aquest sentit, l'arquitectura de la informació és l'etapa del disseny centrat en l'usuari situada després de la captura i anàlisi dels requisits d'usuari i abans de l'avaluació.

L'assignatura s'estructura al voltant de tres dimensions: teòrica, pràctica i professional amb l'objectiu que els estudiants assimilin els conceptes bàsics de la disciplina aplicant-los al desenvolupament d'un projecte de disseny que, en última instància, pugui servir per nodrir la seva cartera professional . A més, el plantejament de l'assignatura passa també per fomentar la reflexió dels estudiants sobre la diversitat d'aplicacions del disseny de la interacció (més enllà dels productes digitals bàsics de les webs i les apps).

El principal objectiu d'aquesta assignatura és treballar els mètodes i tècniques del disseny centrat en l'usuari útils per generar solucions de disseny a partir dels requisits d'usuari, mostrant les diferents aproximacions de disseny per a diferents tipus d'interaccions. Així mateix, forma part dels objectius de l'assignatura fomentar una mirada crítica i especulativa al procés de disseny, juntament amb els valors ètics que l'acompanyen.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Un cop situat el marc conceptual de l'àmbit en l'assignatura inicial de "Disseny d'Interacció: Processos, Mètodes i Tècniques", el programa es desplega a través de tres àrees d'aprofundiment: 1) la Investigació, 2) el Disseny i 3) la avaluació i Estratègia.

Aquesta assignatura és la primera de l'àrea del Disseny, punt d'entrada a les assignatures de Prototipatge i d'Interfícies com a disciplines orientades al disseny de productes interactius que tenen en compte les necessitats dels usuaris.

• Camps professionals en què es projecta

Els coneixements teòrics i pràctics adquirits en l'assignatura dotaran l'estudiant de les competències necessàries per a dissenyar experiències d'usuari eficaces, permetent planificar, executar i iterar el procés de disseny fins a trobar la solució òptima.

A més, conèixer les metodologies i saber aplicar les diferents tècniques que permeten definir l'arquitectura de la informació d'un sistema, permetran al dissenyador gràfic definir productes interactius que compleixin amb les expectatives de negoci i dels usuaris.

• Coneixements previs

És recomanable dominar els coneixements treballats a l'assignatures de "Disseny d'Interacció: Processos, Mètodes i Tècniques".

• Informació prèvia a la matrícula

Es recomenable haber cursat prèviament l'asignatura inicial de "Disseny d' Interacció: Processos, Mètodes i Tècniques".

• Objectius i competències

Objectius

• Conèixer els fonaments teòrics i històrics de l'arquitectura de la informació i desenvolupar una perspectiva actual i crítica sobre aquesta disciplina.

• Conèixer i saber integrar en el procés de disseny dels sistemes de l'arquitectura de la informació: sistemes d'organització, navegació i etiquetatge.

• Conèixer i saber aplicar la metodologia i tècniques de DCU relacionades amb l'arquitectura de la informació al desenvolupament d'un producte interactiu.

Competències

L'assignatura Arquitectura de la Informació s'encarrega de desenvolupar les següents competències:

Competències bàsiques

CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

Competències generals

CG2- Aplicar el pensament creatiu per innovar, generar noves idees i solucions i portar-les a la pràctica.

CG3- Comprendre els canvis socials, culturals i polítics provocats per les tecnologies digitals i, en aquest context, pensar de manera crítica sobre l'impacte del disseny d'interacció en la vida de les persones.

CG4- Exercir professionalment de forma responsable, honesta i inclusiva, actuant amb respecte i garantint la privacitat de les persones.

Competències transversals

CT1- Expressar de manera oral i escrita coneixement complex en l'àmbit acadèmic i professional amb estil propi, seguretat i fluïdesa, i un alt grau d'autonomia.

CT2- Utilitzar i aplicar de forma crítica les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

Competències específiques

ES01- Comprendre els processos, mètodes i tècniques pròpies del disseny d'interacció i saber aplicar-los al disseny, desenvolupament i avaluació de productes i serveis interactius, des d'una perspectiva centrada en les persones.

ES02- Comprendre els factors humans que intervenen en tot procés d'interacció entre persones i tecnologia així com saber aplicar-los de forma adequada al disseny de productes i serveis interactius i les seves interfícies.

ES04- Analitzar, organitzar, etiquetar i visualitzar l'estructura que defineix la interacció amb serveis i continguts, mitjançant l'aplicació de mètodes, tècniques i eines d'arquitectura d'informació.

ES05- Formalitzar, analitzar i desenvolupar de manera iterativa la visualització dels diferents fluxos en els quals es desenvolupa la interacció mitjançant tècniques i eines de prototipat.

ES09- Identificar els atributs de producció de les diferents tipologies de serveis i productes interactius, així com organitzar l'ecosistema de disseny i desenvolupament que els farà possible.

• Continguts

L'assignatura estructura els seus continguts al voltant dels següents eixos:

1. Introducció a l'arquitectura de la informació:

• L'arquitectura de la informació en context.
• Dissenyant l'arquitectura de la informació.

2. Principis bàsics de l'arquitectura de la informació:

• Sistemes d'organització.
• Sistemes d'etiquetatge.
• Sistemes de navegació.
• Sistemes de cerca.

3. Representació: prototipat de baixa definició, tècniques i processos.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials didàctics de l'assignatura s'estructuren a partir d'un conjunt de lectures de textos, articles i capítols de llibres relacionats directament amb la matèria d'estudi, recursos teòrics en suport digital i en les eines de disseny que proporcionen el UOC Design Toolkit. El UOC Design Toolkit és un recurs transversal que funciona com una caixa d'eines on, en funció de cada activitat, situació i projecte, l'estudiant pot trobar els models, principis o eines de disseny necessàries.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació