El problema del social Codi:  M4.451    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Esta asignatura busca comprender cómo el vínculo social ha sido tematizado, asumido o problematizado en la filosofía social moderna y contemporánea. Desde que los seres humanos comenzaron a reflexionar sobre su naturaleza la cuestión de la socialidad ha ocupado un lugar preponderante. El célebre zoon politikon (animal político/animal social) de Aristóteles es el punto de arranque de una perspectiva sobre la humanidad que sitúa el aspecto social en el centro de su naturaleza. Esta centralidad, sin embargo, no significa unanimidad o acuerdo en el significado, alcance y relevancia de la perspectiva social. Por eso podemos decir que lo social ha devenido, históricamente y para el pensamiento de todas las épocas, un problema. El objetivo de esta asignatura es detectar núcleos de significación que explican y ponen de manifiesto este problema hasta llegar a los planteamientos que informan los debates contemporáneos. En el mundo actual "el problema de lo social" rebasa el ámbito de la mera disputa entre filósofos. Por su propia naturaleza, el problema de lo social emerge en el día a día de los debates más urgentes sobre la vida en común. En tanto que permanece problemático en la teoría, exige de una capacidad de reflexión permanente anclado en las prácticas sociales. Por este motivo el trayecto de la asignatura empieza con Aristóteles y se extiende hasta el pensamiento social contemporáneo. La cantidad de material que habría que tomar en consideración es inmenso y requeriría toda una vida de dedicación académica. Pero el diseño de la asignatura es tal que permite adquirir una visión comprehensiva y holística del debate diacrónico sobre lo social y, a su vez, concentrarse en algunos/as autores/as que ayuden a guiar la reflexión individual del/de la estudiante. 

El trabajo sobre tales autoras/es se llevará a cabo de forma individual, pero complementado con un debate colectivo más amplio en el aula. El objetivo final es doble: tener un conocimiento material de los problemas fundamentales que hay que abordar para reflexionar sobre lo social y, al mismo tiempo, disponer de las herramientas, la bibliografía y los hábitos reflexivos necesarios para poder encarar los problemas contemporáneos desde esta perspectiva. Se trata de transitar a través de los textos y cuestiones de cada uno de los bloques que componen la asignatura con la mirada abierta, con nociones nuevas y preguntas concretas. ¿Qué autores problematizan este vínculo y la naturaleza social del ser humano? ¿Qué problemáticas surgen de ahí? Como, por ejemplo, sucede con Aristóteles, respecto al cual algunas lecturas subrayan la inexistencia de un planteamiento propiamente social; aunque también podemos entender que su definición del ser humano como zoon politikon o su visión jerárquica de la polis sí presuponen una concepción determinada del vínculo social. En otras palabras: una intención más de la asignatura es ver qué se da por supuesto y qué no cuando se empieza a pensar en lo social. He aquí una pregunta central que conecta con los retos contemporáneos: muchas veces hablamos de lo que necesita la sociedad y, sin embargo, no damos un paso atrás para pensar qué es lo que convierte en social un objeto de estudio o de intervención, qué nos hace sociales a nosotros y, finalmente, hacia qué se orienta lo social. Esta asignatura tiene el objeto de dar este paso atrás y aprehender el problema de lo social de tal manera que, a partir de él, se pueda cuestionar precisamente el todo social.

Amunt

Els mateixos que s'especifiquen pel conjunt del programa

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura consisteixen a donar una resposta coherent i articulada a les següents qüestions: Què és el social? Per què vivim en societat i quina relació té aquest viure-en-societat amb la naturalesa humana? Quines conseqüències té pensar el vincle social d'una forma o una altra? Com pensem les relacions humanes, amb els altres éssers vius i amb l'entorn? Consideren els autors/as que treballarem una diferència entre els vincles socials i polítics? Pensar el vincle social d'una manera o d'una altra...té conseqüències polítiques? I si les té, quins? 

Les competències del màster que es treballaran en aquesta assignatura són les següents: 
CB8: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. 
CE2 - Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
CE3 - Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Amunt

Bloque 1: EL VÍNCULO SOCIAL. Contribuciones fundamentales del pensamiento occidental 

Unidad temática 1: Aristóteles y lo zoon politikoon 
Unidad temática 2: Estado de naturaleza y contrato social: T. Hobbes y J. Locke 
Unidad temática 3: Teoría del buen salvaje y voluntad general (J. J. Rousseau) / Metafísica de las costumbres e imperativo categórico (I. Kant) 
Unidad temática 4: Comunidad y sociedad (F. Tönnies) / Solidaridad mecánica y solidaridad orgánica (E. Durkheim) 
Unidad temática 5: El materialismo histórico (K. Marx) 
Unidad temática 6: Formas y tipologías de la interacción social (G. Simmel) 

Bloque 2: EL VÍNCULO SOCIAL EN LA MODERNIDAD TARDÍA 

Unidad temática 7: Sobre el concepto de historia de Walter Benjamin 
Unidad temática 8: Hannah Arendt y la condición humana 
Unidad temática 9: Los inicios del postcolonialismo y la teoría poscolonial (E. Said y A. Mbembe)
Unidad temática 10: Simone de Beauvoir y la idea del Otro 
Unidad temática 11: El patriarcado del salario y productor de mercancías: Silvia Federici y Roswitha Scholz

Amunt

Introducció a la Filosofia Social XML

Amunt

Aristòtil., La Política, RBA La Magrana, Barcelona, 2014.

Rousseau, J.J., Discourse sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes, Folio, Paris, 1989. 

Hobbes, Thomas., Leviathan, Hackett Publishing, CA, Massachussets, 1994.

Kant, Immanuel., Fonamentació de la metafísica de les costums, La Butxaca, Barcelona, 2009.

Locke, John., Assaig sobre el govern civil,  precedit de la Carta sobre la tolerància, (trad. Jaume Medina i Joan Sellent) Laia, Barcelona, 1983.

Arendt, Hannah., La Condició Humana, (trad. Oriol Farrés), La Butxaca, Ed 62, Barcelona 1995.

Arendt, Hannah., Participar en el món: escrits 1941-1945, Ed. Lleonard Muntaner, Barcelona, 2020.

De Beauvior, Simone., Le deuxième sexe, Folio, Paris, 1986.

Durkheim, Emile., De la division du travail social, University of California Libraries, Berkeley, CA, 1911 (reprinted for public domain).


Silvia Federici, El patriarcado del salario. Críticas feministas al marxismo. Madrid: Traficantes de sueños, 2018

Roswitha Scholz, "El patriarcado productor de mercancías. Tesis sobre capitalismo y relaciones de género", Constelaciones. Revista de Teoría Crítica, núm 5, 2013, pp. 44-60.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
 

Amunt