
El problema del real	Codi: M4.453 : 5

Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació

Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Descripció

Al segle XXI les societats contemporànies s'enfronten a un conjunt reptes que exigeixen una reflexió profunda. No n’hi ha prou amb respostes tecnocràtiques i administratives. Cal una revisió crítica dels fonaments dels imaginaris socials, de les pràctiques, i de l’ordre institucional.

Un lloc privilegiat per aquesta reflexió és l’epistemologia. Tindrem presents autors com Heidegger i Wittgenstein, que al segle XX van sistematitzar els arguments contra els models representacionalista i fundacionalista, heretats de la filosofia cartesiana. Le seves crítiques han estat el punt de partida de la crítica postmoderna, amb conseqüències profundes per la nostra autocomprensió a partir de la dècada de 1970.

El gir epistemològic que va suposar l'assumpció de la posició epistèmica postmoderna, que ens va portar d'una filosofia substancialista a una filosofia relacional i processual, no hauria de ser un obstacle per a repensar els guanys epistèmiques d'aquest procés a la llum d'un nou paradigma capaç d'integrar totes aquestes dimensions en un «nou realisme».

El propòsit d'aquest curs és introduir aquesta nova tendència, emfatitzant la continuïtat entre els seus primers representants i la novetat d'aquest nou gir cap al realisme.

L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

El Màster Universitari en Filosofia per als reptes contemporanis té per objectiu, com el seu nom indica, proporcionar les eines conceptuals i tècniques, pròpies del pensament filosòfic crític, per poder aprofundir en l'anàlisi i la comprensió dels reptes socials, ambientals i polítics del nostre món.

Es tracta d'adquirir les competències necessàries per utilitzar el pensament filosòfic com a eina privilegiada per abordar alguns dels reptes socials contemporanis, qüestionant els plantejaments convencionals, els supòsits habituals o les formulacions estàndard d'aquests problemes. Aquestes competències seran un complement - en termes crítics i d'interdisciplinarietat -als coneixements, sabers i competències que els estudiants hagin adquirit en la seva formació anterior - no necessàriament filosòfica.

Des d'aquesta perspectiva, l'assignatura El problema de la realitat (que és una de les quatre assignatures bàsiques obligatòries del màster que comparteixen aquests objectius) es proposa proporciona un sòlid fonament acadèmic i unes línies d'investigació en les quals els estudiants aprenguin a qüestionar i a qüestionar-se el canviant món de la ciència i la tecnologia, de la vida política i social, i dels desafiaments que ens planteja la vida (bios) al planeta. "Qüestionar" (en el sentit crític del terme) vol dir adquirir les competències que permetin elaborar eines / criteris teòriques de comprensió del món en què es viu i de reelaboració dels marcs teòrics que envolten l'acció

Coneixements previs

No hi ha cap requisit de matrícula diferent als que consten per cursar el màster.

Objectius i competències

Objectius:

1. Conèixer els temes –i els termes- bàsics de la reflexió filosòfica contemporània sobre el coneixement (què és el coneixement, com podem conèixer, què és el món real, etc.)

2. Reconèixer –i conèixer- els discursos i debats contemporanis sobre algun d’aquests temes

3. Conèixer diferents perspectives realistes per abordar els reptes plantejats

4. Valorar el potencial i els límits del nou realisme per fer front al problema del real.

Competències:

1. CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

2. CE1 - Identificar i reconèixer les perspectives filosòfiques, els marcs teòrics i conceptuals, que ens poden ajudar a comprendre els reptes globals de l'actualitat.

3. CE2 - Ser capaç de qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.

Continguts

0 . La tradició epistemològica moderna i la crítica al representacionisme.

1. La maternitat

1.1. Dimensió epistemològica

1.2. Dimensió política

1.3. Dimensió ecològica

2. Els robots de cura

2.1. Dimensió epistemològica

2.2. Dimensió política

2.3. Dimensió ecològica

3. L’aigua

3.1. Dimensió epistemològica

3.2. Dimensió política

3.3. Dimensió ecològica

Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Principalment, llibres (capítols de llibre), articles, guies de lectura i recursos audiovisuals (pel·lícules, entrevistes, exposicions, documentals), seran els materials d’aquesta assignatura.

Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Consulta del model d'avaluació

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.