|
Al segle XXI les societats contemporànies s'enfronten a un conjunt reptes que exigeixen una reflexió profunda. No n’hi ha prou amb respostes tecnocràtiques i administratives. Cal una revisió crítica dels fonaments dels imaginaris socials, de les pràctiques, i de l’ordre institucional.
Un lloc privilegiat per aquesta reflexió és l’epistemologia. Tindrem presents autors com Heidegger i Wittgenstein, que al segle XX van sistematitzar els arguments contra els models representacionalista i fundacionalista, heretats de la filosofia cartesiana. Le seves crítiques han estat el punt de partida de la crítica postmoderna, amb conseqüències profundes per la nostra autocomprensió a partir de la dècada de 1970.
El gir epistemològic que va suposar l'assumpció de la posició epistèmica postmoderna, que ens va portar d'una filosofia substancialista a una filosofia relacional i processual, no hauria de ser un obstacle per a repensar els guanys epistèmiques d'aquest procés a la llum d'un nou paradigma capaç d'integrar totes aquestes dimensions en un «nou realisme».
El propòsit d'aquest curs és introduir aquesta nova tendència, emfatitzant la continuïtat entre els seus primers representants i la novetat d'aquest nou gir cap al realisme.
|
|
El Màster Universitari en Filosofia per als reptes contemporanis té per objectiu, com el seu nom indica, proporcionar les eines conceptuals i tècniques, pròpies del pensament filosòfic crític, per poder aprofundir en l'anàlisi i la comprensió dels reptes socials, ambientals i polítics del nostre món.
Es tracta d'adquirir les competències necessàries per utilitzar el pensament filosòfic com a eina privilegiada per abordar alguns dels reptes socials contemporanis, qüestionant els plantejaments convencionals, els supòsits habituals o les formulacions estàndard d'aquests problemes. Aquestes competències seran un complement - en termes crítics i d'interdisciplinarietat -als coneixements, sabers i competències que els estudiants hagin adquirit en la seva formació anterior - no necessàriament filosòfica.
Des d'aquesta perspectiva, l'assignatura El problema de la realitat (que és una de les quatre assignatures bàsiques obligatòries del màster que comparteixen aquests objectius) es proposa proporciona un sòlid fonament acadèmic i unes línies d'investigació en les quals els estudiants aprenguin a qüestionar i a qüestionar-se el canviant món de la ciència i la tecnologia, de la vida política i social, i dels desafiaments que ens planteja la vida (bios) al planeta. "Qüestionar" (en el sentit crític del terme) vol dir adquirir les competències que permetin elaborar eines / criteris teòriques de comprensió del món en què es viu i de reelaboració dels marcs teòrics que envolten l'acció
|
|
Objectius: 1. Conèixer els temes –i els termes- bàsics de la reflexió filosòfica contemporània sobre el coneixement (què és el coneixement, com podem conèixer, què és el món real, etc.) 2. Reconèixer –i conèixer- els discursos i debats contemporanis sobre algun d’aquests temes 3. Conèixer diferents perspectives realistes per abordar els reptes plantejats 4. Valorar el potencial i els límits del nou realisme per fer front al problema del real. Competències: 1. CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. 2. CE1 - Identificar i reconèixer les perspectives filosòfiques, els marcs teòrics i conceptuals, que ens poden ajudar a comprendre els reptes globals de l'actualitat. 3. CE2 - Ser capaç de qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
|
|
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|