• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura forma part del segon bloc del màster (el primer format per les assignatures sobre Problemes i el segon sobre els Reptes contemporanis). Dins d'aquest bloc és l'assignatura bàsica i obligatòria de l'àmbit de reptes tecnocientífics, en el qual hi ha també dos seminaris més específics i optatius. Es recomana no cursar aquests dos seminaris abans d'aquesta assignatura.

• Camps professionals en què es projecta

En els mateixos en què es projecte el màster.

• Coneixements previs

No calen.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta assignatura forma part del segon bloc del màster (el primer format per les assignatures sobre Problemes i el segon sobre els Reptes contemporanis). Dins d'aquest bloc és l'assignatura bàsica i obligatòria de l'àmbit de reptes tecnocientífics, en el qual hi ha també dos seminaris més específics i optatius. Es recomana no cursar aquests dos seminaris abans d'aquesta assignatura.

• Objectius i competències

Competències bàsiques:

• Adquirir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de la recerca.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

Competències generals:

• Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la filosofia.
• Actuar de manera honesta i ètica en el treball acadèmic i professional d'acord amb els codis deontològics vigents.

Competències transversals:

• Presentar els resultats de recerca mitjançant textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents.

Competències específiques:

• Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
• Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
• Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana de les noves corrents ideològiques, morals, polítiques, econòmiques científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
• Reconèixer i explicitar els supòsits ontològics i epistemològics implícits en els discursos i pràctiques relatius als reptes contemporanis.
• Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers. (Interdisciplinarietat)

Objectius:

• Conèixer els trets principals de la concepció tradicional de la ciència i la tecnologia.
• Conèixer les principals aproximacions filosòfiques recents sobre la ciència i la tecnologia.
• Identificar els problemes ètics, socials i polítics contemporanis vinculats al desenvolupament de la tecnociència.
• Plantejar interrogants no convencionals sobre les implicacions ètiques, socials i polítiques de desenvolupaments tecnocientífics específics.
• Vincular els desenvolupaments tecnocientífics amb qüestions bàsiques d'ordre normatiu i polític.

• Continguts

A. Qüestionant la imatge convencional de la ciència i la tecnologia

• Ciència: mètode, objectivitat i context social
• Controvèrsies públiques, experts i autoritat
• Determinisme tecnològic, autonomia i neutralitat de la tecnologia
• Dels impactes socials a la configuració social de la tecnologia

B. Els reptes socials de la ciència contemporània

• El gir neoliberal en la ciència actual: privatització i mercantilització del coneixement científic
• Capitalisme acadèmic
• Recerca i necessitats socials
• Agnotologia: la producció sistemàtica de la ignorància
• Ciència i antropocè

C. Els reptes socials de la tecnologia

• Usuaris, consumidors i hackers
• Sobirania tecnològica
• Solucionisme tecnològic
• La ideologia californiana
• Vigilància i control

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials estan formats per una selecció de textos (preferentment articles de revistes i capítols de llibres) i de recursos audiovisuals (conferències i documentals). Entre els autors d'aquests textos podem destacar: Isabelle Stengers, Judy Wajcman, Bruno Latour, Philip Mirowski, David Edgerton, Naomi Oreskes y Nelly Oudshoorn.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació