• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura forma part del segon bloc del màster (el primer format per les assignatures sobre Problemes i el segon sobre els Reptes contemporanis). Dins d'aquest bloc és l'assignatura bàsica i obligatòria de l'àmbit de reptes tecnocientífics, en el qual hi ha també dos seminaris més específics i optatius. Es recomana no cursar aquests dos seminaris abans d'aquesta assignatura.

• Camps professionals en què es projecta

En els mateixos en què es projecte el màster.

• Coneixements previs

No calen.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta assignatura forma part del segon bloc del màster (el primer format per les assignatures sobre Problemes i el segon sobre els Reptes contemporanis). Dins d'aquest bloc és l'assignatura bàsica i obligatòria de l'àmbit de reptes tecnocientífics, en el qual hi ha també dos seminaris més específics i optatius. Es recomana no cursar aquests dos seminaris abans d'aquesta assignatura.

• Objectius i competències

Competències bàsiques:

• Adquirir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de la recerca.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

Competències generals:

• Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la filosofia.
• Actuar de manera honesta i ètica en el treball acadèmic i professional d'acord amb els codis deontològics vigents.

Competències transversals:

• Presentar els resultats de recerca mitjançant textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents.

Competències específiques:

• Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
• Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
• Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana de les noves corrents ideològiques, morals, polítiques, econòmiques científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
• Reconèixer i explicitar els supòsits ontològics i epistemològics implícits en els discursos i pràctiques relatius als reptes contemporanis.
• Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers. (Interdisciplinarietat)

Objectius:

• Conèixer els trets principals de la concepció tradicional de la ciència i la tecnologia.
• Conèixer les principals aproximacions filosòfiques recents sobre la ciència i la tecnologia.
• Identificar els problemes ètics, socials i polítics contemporanis vinculats al desenvolupament de la tecnociència.
• Plantejar interrogants no convencionals sobre les implicacions ètiques, socials i polítiques de desenvolupaments tecnocientífics específics.
• Vincular els desenvolupaments tecnocientífics amb qüestions bàsiques d'ordre normatiu i polític.

• Continguts

A. Qüestionant la imatge convencional de la ciència i la tecnologia

• Ciència: mètode, objectivitat i context social
• Controvèrsies públiques, experts i autoritat
• Determinisme tecnològic, autonomia i neutralitat de la tecnologia
• Dels impactes socials a la configuració social de la tecnologia

B. Els reptes socials de la ciència contemporània

• El gir neoliberal en la ciència actual: privatització i mercantilització del coneixement científic
• Capitalisme acadèmic
• Recerca i necessitats socials
• Agnotologia: la producció sistemàtica de la ignorància
• Ciència i antropocè

C. Els reptes socials de la tecnologia

• Usuaris, consumidors i hackers
• Sobirania tecnològica
• Solucionisme tecnològic
• La ideologia californiana
• Vigilància i control

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials estan formats per una selecció de textos (preferentment articles de revistes i capítols de llibres) i de recursos audiovisuals (conferències i documentals). Entre els autors d'aquests textos podem destacar: Isabelle Stengers, Judy Wajcman, Bruno Latour, Philip Mirowski, David Edgerton, Naomi Oreskes y Nelly Oudshoorn.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació