|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Aquesta assignatura s’orienta a comprendre filosòficament els reptes socio-ecològics i mediambientals als què ens enfrontem, coneixent els principals conceptes i debats claus al voltant d’aquestes qüestions, especialment la idea de natura, i aprenent a analitzar i aterrar com aquests reptes es concreten i es transformen en els nostres entorns, comunitats i societats més properes i quotidianes. L’assignatura s’interessa també per com el pensament pot ajudar, juntament amb la ciència, l’art i/o el disseny, a pensar com actuar, quins sabers, pràctiques i institucions podem posar en joc per conformar futurs col·lectivament més desitjables. |
|||||
És recomanable haver cursat abans “Els Problemes”. |
|||||
Objectius:
Competències: CE3 - Analitzar críticament textos filosòfics extraient-ne i discutint-ne els seus arguments fonamentals i aportacions originals, i aplicant-los a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals actuals. CE5 - Comprendre i posar en diàleg tradicions filosòfiques no-occidentals amb el pensament filosòfic occidental actual i en relació a l'anàlisi dels reptes globals actuals. CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. CG2 - Realitzar judicis a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi (a) en base a criteris comunicables, (b) tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), i (c) de manera autocorrectiva i autocrítica. CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca. CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma. CT1 - Presentar els resultats d'investigació mitjançant textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents. CG3 - Actuar de manera honesta i ètica en el treball acadèmic i professional d'acord amb els codis deontològics vigents. CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi. CE4 - Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana de les noves corrents ideològiques, morals, polítiques, econòmiques científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani. CE7 - Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers. (Interdisciplinarietat). |
|||||
1. El col·lapse de la idea moderna de natura 1.1 La idea moderna de natura. 1.2. El col·lapse de la modernitat. 1.3. Crítiques i alternatives a la idea moderna de la natura: antropocè, capitalocè, plantacionocè i chthulucè. 2. Per a una filosofia elemental: fer sensible l’aire. 2.1. Principis per a una filosofia elemental de l’antropocè: substàncies, elements, substracts, compostos, entorns i atmosferes. 2.2. Fer sensible l’aire: intimitat, ciència i contaminació atmosfèrica. 3. Política especulativa: dissenyant noves possibilitats de futur 3.1. Allò polític a l’era de l’antropocè. 3.2. Imaginar futurs desitjables: principis de disseny especulatiu. |
|||||
|
|||||
Lectures d’articles i capítols de llibre d’autors com: Bruno Latour, Michel Serres, Donna Haraway, Elisabeth Povinelli, Peter Sloterdijk, Nerea Calvillo, Manuel Tironi, Marisol de la Cadena, Timothy Morton. Material audiovisual amb conferències, documentals i obres de video-art. |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
|||||
|