|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Aquesta assignatura s’orienta a comprendre filosòficament els reptes socio-ecològics i mediambientals als què ens enfrontem, coneixent els principals conceptes i debats claus al voltant d’aquestes qüestions, especialment la idea de natura, i aprenent a analitzar i aterrar com aquests reptes es concreten i es transformen en els nostres entorns, comunitats i societats més properes i quotidianes. L’assignatura s’interessa també per com el pensament pot ajudar, juntament amb la ciència, l’art i/o el disseny, a pensar com actuar, quins sabers, pràctiques i institucions podem posar en joc per conformar futurs col·lectivament més desitjables. |
|||||
És recomanable haver cursat abans “Els Problemes”. |
|||||
Objectius:
Competències: CE3 - Analitzar críticament textos filosòfics extraient-ne i discutint-ne els seus arguments fonamentals i aportacions originals, i aplicant-los a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals actuals. CE5 - Comprendre i posar en diàleg tradicions filosòfiques no-occidentals amb el pensament filosòfic occidental actual i en relació a l'anàlisi dels reptes globals actuals. CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. CG2 - Realitzar judicis a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi (a) en base a criteris comunicables, (b) tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), i (c) de manera autocorrectiva i autocrítica. CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca. CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma. CT1 - Presentar els resultats d'investigació mitjançant textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents. CG3 - Actuar de manera honesta i ètica en el treball acadèmic i professional d'acord amb els codis deontològics vigents. CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi. CE4 - Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana de les noves corrents ideològiques, morals, polítiques, econòmiques científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani. CE7 - Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers. (Interdisciplinarietat). |
|||||
1. El col·lapse de la idea moderna de natura 1.1 La idea moderna de natura. 1.2. El col·lapse de la modernitat. 1.3. Crítiques i alternatives a la idea moderna de la natura: antropocè, capitalocè, plantacionocè i chthulucè. 2. Per a una filosofia elemental: fer sensible l’aire. 2.1. Principis per a una filosofia elemental de l’antropocè: substàncies, elements, substracts, compostos, entorns i atmosferes. 2.2. Fer sensible l’aire: intimitat, ciència i contaminació atmosfèrica. 3. Política especulativa: dissenyant noves possibilitats de futur 3.1. Allò polític a l’era de l’antropocè. 3.2. Imaginar futurs desitjables: principis de disseny especulatiu. |
|||||
|
|||||
Lectures d’articles i capítols de llibre d’autors com: Bruno Latour, Michel Serres, Donna Haraway, Elisabeth Povinelli, Peter Sloterdijk, Nerea Calvillo, Manuel Tironi, Marisol de la Cadena, Timothy Morton. Material audiovisual amb conferències, documentals i obres de video-art. |
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|