| Reptes sociopolítics | Codi: M4.456 : 5 |
Aquesta és una assignatura obligatòria per a tots els estudiants del màster. Està en continuïtat amb el Problema del social i els seminaris de reptes sociopolítics (Distribució i justícia, Emancipació i subjecte polític) i dóna claus importants per interpretar, des d'un punt de vista social i polític, qüestions que es tracten en els eixos de temes ambientals i tecnocientífics.
Com la resta del màster, la seva projecció és transdisciplinar i permet desenvolupaments posteriors tant teòrics com pràctics.
El màster està pensat per poder ser cursat en diferents ritmes i direccions, però pot ser útil haver cursat abans El problema del social, on es posen les bases clàssiques, modernes i contemporànies dels debats més actuals que es tracten aquí.
- Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) relacionats amb la àrea d'estudi.
- Desenvolupar habilitats per presentar i explicar resultats d'investigació produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes y formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a la filosofia, usant correctament la bibliografia pertinent i integrant les cites en la pròpia argumentació.
- Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
- Bloc 1: El problema de la servitud i la desigualtat
- La desigualtat no indica únicament un més i un menys en una mateixa escala de possessions. És un concepte clau de les configuracions socials modernes i contemporànies perquè permet analitzar qualitativament aquestes relacions. Actualment, la desigualtat pren diverses configuracions, que es treballaran a través de diferents textos. Concretament,
- Precarietat (evolució de les condicions materials de vida en els seus aspectes laborals, econòmics, de classe, "precariat", renda bàsica, etc.)
- Residualitat (la dimensió extrema i creixent de la precarietat és la producció d'excedent humà massiu. Estatut de la humanitat residual, anàlisi dels fenòmens pels quals es produeix i els seus efectes: expulsions, migracions, misèria irreversible...)
- Subalternitat (dimensió cultural de les formes contemporànies de la desigualtat: guerres culturals al món postcolonial, noves hegemonies i les seves resistències
En aquest bloc ens plantejarem quines són les fonts modernes d'aquesta problemàtica.Bloc 2: El problema del poder i els nous autoritarismesL'oposició democràcia / totalitarisme va servir per explicar la reconfiguració de l'ordre polític mundial després de la segona guerra mundial. Actualment, però, el termes es confonen i veiem néixer democràcies autoritàries i nous fenòmens de reforçament del poder que no passen necessàriament per un canvi institucional o de règim. Per això cal estudiar amb molts matisos i des d'angles molt diversos les configuracions actuals del poder i els nous autoritarismes que neixen tant a l'esfera pública com a la íntima i privada. Alguns temes que es tindran en compte en aquest segon bloc,
• Crítica de la representació (populismes, desafecció, moviments destituents, secessió dels rics...)• Crisi de la democràcia (límits de les institucions democràtiques existents, efectes de la corrupció, demandes de participació, etc.)• Feixismes contemporanis (podem parlar en aquests termes? Anàlisi dels fenòmens d'extrema dreta a diferents països del món i les seves relacions)
- Bloc 3: El problema del comúEl darrer bloc del curs el dedicarem a pensar, de manera teòrica i pràctica les maneres com podem treballar, avui, en favor del comú. Quins vincles ens defineixen i com podem elaborar-los? Des de quines pràctiques i universos de sentit? Quines són les escales i les temporalitats del comú?
| Grigri Pixel. Pràctiques i ètiques del comú | Web |
Treballarem a partir de bibliografia filosòfica actualitzada i de referents tant filosòfics com literaris, audiovisuals i culturals del nostre temps. Podeu consultar l'apartat de recursos de l'aula, les bibliografies complementàries i els "NIUS" de les activitats. Com que el plantejament del màster és col·laboratiu, serà molt útil rebre també totes les aportacions i suggerències que els estudiants i participants a l'aula vulguin compartir.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |