Reptes sociopolítics Codi:  M4.456    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Situar-nos en relació als reptes sociopolítics del nostre temps és difícil perquè implica abordar-ho tot. Per això s'han triat tres qüestions que permeten treballar de manera enfocada i al mateix temps relacionada: les figures contemporànies de la desigualtat, les crisis democràtiques i la qüestió del comú, des de diferents punts de vista.

Amunt

Aquesta és una assignatura obligatòria per a tots els estudiants del màster. Està en continuïtat amb el Problema del social i els seminaris de reptes sociopolítics (Distribució i justícia, Emancipació i subjecte polític) i dóna claus importants per interpretar, des d'un punt de vista social i polític, qüestions que es tracten en els eixos de temes ambientals i tecnocientífics.

Amunt

Com la resta del màster, la seva projecció és transdisciplinar i permet desenvolupaments posteriors tant teòrics com pràctics.

Amunt

Els requisits de matrícula són els mateixos que s'especifiquen per al conjunt del programa

Amunt

El màster està pensat per poder ser cursat en diferents ritmes i direccions, però pot ser útil haver cursat abans El problema del social, on es posen les bases clàssiques, modernes i contemporànies dels debats més actuals que es tracten aquí.

Amunt

  • Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) relacionats amb la àrea d'estudi.
  • Desenvolupar habilitats per presentar i explicar resultats d'investigació produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes y formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a la filosofia, usant correctament la bibliografia pertinent i integrant les cites en la pròpia argumentació. 
  • Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Amunt

  1. Bloc 1: El problema de la servitud i la desigualtat 

  2. La desigualtat no indica únicament un més i un menys en una mateixa escala de possessions. És un concepte clau de les configuracions socials modernes i contemporànies perquè permet analitzar qualitativament aquestes relacions. Actualment, la desigualtat pren diverses configuracions, que es treballaran a través de diferents textos. Concretament,

    • Precarietat (evolució de les condicions materials de vida en els seus aspectes laborals, econòmics, de classe, "precariat", renda bàsica, etc.)
    • Residualitat (la dimensió extrema i creixent de la precarietat és la producció d'excedent humà massiu. Estatut de la humanitat residual, anàlisi dels fenòmens pels quals es produeix i els seus efectes: expulsions, migracions, misèria irreversible...)
    • Subalternitat (dimensió cultural de les formes contemporànies de la desigualtat: guerres culturals al món postcolonial, noves hegemonies i les seves resistències
En aquest bloc ens plantejarem quines són les fonts modernes d'aquesta problemàtica. 


Bloc 2: El problema del poder i els nous autoritarismes

L'oposició democràcia / totalitarisme va servir per explicar la reconfiguració de l'ordre polític mundial després de la segona guerra mundial. Actualment, però, el termes es confonen i veiem néixer democràcies autoritàries i nous fenòmens de reforçament del poder que no passen necessàriament per un canvi institucional o de règim. Per això cal estudiar amb molts matisos i des d'angles molt diversos les configuracions actuals del poder i els nous autoritarismes que neixen tant a l'esfera pública com a la íntima i privada. Alguns temes que es tindran en compte en aquest segon bloc,

• Crítica de la representació (populismes, desafecció, moviments destituents, secessió dels rics...)
• Crisi de la democràcia (límits de les institucions democràtiques existents, efectes de la corrupció, demandes de participació, etc.)
• Feixismes contemporanis (podem parlar en aquests termes? Anàlisi dels fenòmens d'extrema dreta a diferents països del món i les seves relacions)

  1. Bloc 3: El problema del comú

    El darrer bloc del curs el dedicarem a pensar, de manera teòrica i pràctica les maneres com podem treballar, avui, en favor del comú. Quins vincles ens defineixen i com podem elaborar-los? Des de quines pràctiques i universos de sentit? Quines són les escales i les temporalitats del comú?

Amunt

Grigri Pixel. Pràctiques i ètiques del comú Web

Amunt

Treballarem a partir de bibliografia filosòfica actualitzada i de referents tant filosòfics com literaris, audiovisuals i culturals del nostre temps.  Podeu consultar l'apartat de recursos de l'aula, les bibliografies complementàries i els "NIUS" de les activitats. Com que el plantejament del màster és col·laboratiu, serà molt útil rebre també totes les aportacions i suggerències que els estudiants i participants a l'aula vulguin compartir.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt