Seminari: Distribució i justícia Codi:  M4.463    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquest seminari és complementari a l'estudi de les figures contemporànies de la desigualtat social. Plantejat com una manera d'aprofundir en la definició d'aquestes figures, ens centrarem en la dimensió distributiva de la justícia, especialment des d'un enfocament normatiu de la mateixa i analitzarem les crítiques que s'han plantejat al paradigma distributiu de la justícia. D'aquesta manera, serà possible integrar en l'anàlisi eines pertanyents a tradicions diferents a partir de les quals avaluar i ponderar l'abast de la dimensió distributiva de la justícia d'acord amb una forma de vida democràtica en un món global.

En aquest seminari s'abordaran reptes sociopolítics relacionats amb alguns dels models de distribució de recursos materials i immaterials i es reflexionarà críticament sobre els escenaris de futur que es plantegen.

Amunt

No són necessaris coneixements previs més enllà dels que se suposa a estudiants que ja han cursat un grau. Sí que és però recomanable, abans de cursar aquest seminari, haver cursat l’assignatura “Reptes sociopolítics” del màster.

Amunt

Objectius del seminari:
  • Conèixer les principals teories contemporànies sobre la justícia.
  • Ser capaços d'aplicar les diferents teories de la justícia a l'anàlisi de problemàtiques o situacions específiques relacionades amb la distribució de béns, recursos, mèrits o capacitats dins d'una societat que pretén ser justa.
  • Analitzar les implicacions i els reptes que l'assoliment dels principis de justícia distributiva té en un context globalitzat.
  • Analitzar les opcions d'una justícia distributiva a escala global.
  • Ponderar l'abast de l'enfocament distributiu de la justícia per a una societat democràtica en un context global.
Competències específiques:
  • Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
  • Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la filosofia.
  • Capacitat de realitzar judicis a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi (a) sobre la base de criteris comunicables, (b) tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), (c) de manera autocorrectiva i autocrítica.
  • Actuar de manera honesta i ètica en el treball acadèmic i professional d'acord amb els codis deontològics vigents.
  • Desenvolupar habilitats per presentar i explicar resultats de recerca produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents.
  • Identificar i reconèixer les perspectives filosòfiques, els marcs teòrics i conceptuals, que ens poden ajudar a comprendre els reptes globals de l'actualitat.
  • Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
  • Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
  • Comprendre i posar en diàleg tradicions filosòfiques no-occidentals amb el pensament filosòfic occidental actual i en relació amb l'anàlisi dels reptes globals actuals.
  • Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers (Interdisciplinaritat).
  • Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana dels nous corrents ideològics, morals, polítiques, econòmiques científiques i tecnològiques que actuen al món contemporani.

Amunt

Teories filosòfiques de la justícia

  • Utilitarisme clàssic i renovat
  • Crítiques a l'utilitarisme
  • Libertarianismo
  • Teories deontològiques
  • Liberalisme igualitari
  • Comunitarisme
  • Republicanisme


Justícia distributiva: Què cal distribuir?

  • Recursos? Benestar? Béns primaris?
  • Principals enfocaments de la justícia distributiva (Rawls, G.A.Cohen, Dworkin, A.Sen, M. Nussbaum)
  • Principis de distribució: Estrictament igualitaris? Meritocráticos?
  • L'estructura de la justícia
  • Justícia: entre la diferència i la igualtat
  • La renda bàsica


Crítiques a la justícia distributiva

  • L'enfocament de les capacitats humanes
  • Crítiques feministes a l'igualitarisme liberal
  • Redistribució i reconeixement: dues dimensions de la justícia
  • El salari familiar i la igualtat de gènere

Distribució i justícia en un context global

  • Pobresa i justícia global
  • Justícia, democràcia i drets humans
  • Deures d'assistència
  • Cosmopolitisme moral i institucional
  • La gobernanza com a marc normatiu de la globalització
  • La definició de la pertinença social
  • Interdependència social
  • Sobirania

Amunt

Amunt

S'articulen entorn de cadascun dels següents 'nius' d'aprenentatge:

  1. Teories de la justícia: quina justícia per a quina societat?
  2. Debats contemporanis sobre la justícia distributiva
  3. Els límits de la justícia distributiva
  4. De què parlem quan parlem de justícia global?
  5. SÍNTESI: Justícia i Política

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt