|
||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||
L'aprenentatge i el llenguatge són dos processos cognitius de gran importància en l'ésser humà. Gràcies a l'aprenentatge no només podem adquirir nous coneixements, conductes i aptituds, sinó que també podem modificar els que ja tenim, actualitzant el coneixement i adaptant el nostre comportament a les demandes de l'entorn i millorant les nostres capacitats. En els éssers humans l'aprenentatge es troba, en gran part, intervingut pel llenguatge, ja que aquest últim constitueix la principal via de comunicació entre humans. La capacitat simbòlica és una de les habilitats cognitives més complexes de la nostra espècie, i el llenguatge és el màxim exponent d'aquest simbolisme. Es tracta d'un sistema simbòlic altament complex que, alhora, té un caràcter universal, és a dir, totes les societats humanes posseeixen llenguatge, i tots els individus l'adquireixen de forma natural i sense un gran esforç. Però la naturalitat en la seva adquisició i en el seu ús no ha de conduir-nos a pensar que es tracta d'un procés cognitiu senzill i que no requereixi explicació alguna. El llenguatge ens permet relacionar-nos els uns amb els altres amb una gran qualitat, ja sigui mitjançant el llenguatge oral o el llenguatge escrit. Ambdues modalitats estan molt presents en l'aprenentatge, ja que ens permeten comunicar i comprendre una quantitat infinita de conceptes, sigui quin sigui el seu grau d'abstracció. Al llarg d'aquesta assignatura s'abordaran els fonaments cognitius bàsics de l'aprenentatge i el llenguatge, així com aquells aspectes neuroanatòmics fonamentals per a la comprensió d'aquests processos. |
||||||||||||||||||||
L'assignatura Fonaments de l'aprenentatge i del llenguatge correspon al mòdul obligatori del màster universitari de Dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge. Concretament en aquesta assignatura es proporcionen les bases neurofisiològiques i cognitives de l'aprenentatge i del llenguatge. Al llarg del màster s'ofereix una formació especialitzada en la identificació i intervenció en dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge en l'àmbit educatiu. Per aquesta raó resulta de cardinal importància entendre els aspectes vertebrals de l'aprenentatge, la memòria i el llenguatge. Aquesta assignatura proporcionarà a l'alumnat els coneixements essencials sobre les bases neuroanatòmiques de l'aprenentatge, la memòria i el llenguatge, així com els principals models cognitius proposats per explicar aquests processos. Aquest coneixement ajudarà a que l'alumnat disposi de més eines per poder identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge així com les alteracions que se'n deriven. A més, també contribuirà a donar una visió més global per tal de poder identificar i valorar les diferències individuals dels nens i nenes que presenten dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge. Els coneixements bàsics d'aquesta assignatura seran un punt de partida a la formació eminentment pràctica que anirà proporcionant el màster, que conjugarà, d'una banda, les aportacions més recents i rellevants de l'àmbit científic i, d'una altra, una visió molt centrada en l'aplicació al context professional. |
||||||||||||||||||||
L'assignatura està dirigida fonamentalment a professionals de l'educació i de la psicologia (mestres, professors i professores, psicòlegs i psicòlogues, pedagogs i pedagogues, etc.) i a altres professionals vinculats i vinculades amb la valoració i la intervenció de les dificultats de l'aprenentatge i els trastorns del llenguatge (logopedes, terapeutes ocupacionals, educadors i educadores socials, treballadors i treballadores socials, etc.). Els seus continguts es centren en mostrar quines són les bases de l'aprenentatge i del llenguatge. Per tant, podran tenir una incidència directa en la manera com els i les professionals plantegen, organitzen i decideixen les activitats per tal de poder intervenir en nens i nenes que presenten problemes en els aprenentatges escolars o en el desenvolupament del llenguatge. |
||||||||||||||||||||
No es necessiten coneixements previs per poder cursar l'assignatura amb normalitat, tot i que és molt recomanable tenir coneixements bàsics del funcionament general del sistema nerviós. |
||||||||||||||||||||
No hi ha cap incompatibilitat amb cap altra assignatura del màster. No obstant això, és important que l'estudiant comprengui que, en aquesta assignatura, se sol·licitaran diversos vídeos obligatoris on haurà d'exposar oralment els continguts de l'assignatura. |
||||||||||||||||||||
Objectius generals 1. Conèixer el concepte actual d'aprenentatge, memòria i llenguatge. 2. Dominar els conceptes clau per a la comprensió del funcionament d'aquests tres processos cognitius. 3. Conèixer les bases neuroanatòmiques de l'aprenentatge, la memòria i el llenguatge. 4. Comprendre els models cognitius principals proposats per explicar l'aprenentatge, la memòria i el llenguatge. 5. Familiaritzar-se amb les taxonomies principals dels sistemes d'aprenentatge i memòria. 6. Saber aplicar els conceptes adquirits a la pràctica, fonamentalment a l'àmbit escolar. Competència CB1. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca. Objectius específics d'aprenentatge
Competència CB3. Que l'alumnat sigui capaç d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. Objectius específics d'aprenentatge
Competència CE1. Capacitat per comprendre les bases neuroanatòmiques, fisiològiques i cognitives de l'aprenentatge, del llenguatge i del desenvolupament del sistema nerviós i la seva relació amb les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge. Objectius específics d'aprenenatge
Competències transversals: CT1- Aplicació de les TIC de manera ajustada per a la intervenció educativa a les dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge. CT2- Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia. CT3- Capacitat de llegir amb fluïdesa textos acadèmics i professionals en una llengua estrangera per entendre'ls, estudiar-los, o transmetre'n el contingut a altres. |
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
Material transversal Muñoz, E. [Elena]& Periáñez Morales, J.A. [José Antonio] (2022). Fonaments de l'aprenentatge i del llenguatge. FUOC. Materials específics
Recursos audiovisuals complemantaris
Suport Neuroanatomia
Normativa APA
Plagi i citació bibliogràfica
|
||||||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||||||
|