| Adquisició i avaluació del llenguatge | Codi: M4.606 : 5 |
L'assignatura Adquisició i avaluació del llenguatge es centra en analitzar el procés d'adquisició típica del llenguatge oral així com en proporcionar les eines i recursos de l'avaluació del llenguatge oral. L'assignatura proporciona una formació sobre les principals fites i assoliments dels diferents components del llenguatge (fonètica i fonologia, morfologia i sintaxi, lèxic i semàntica, i pragmàtica) en cada moment evolutiu. A més a més, per tal de poder identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge oral, es centra en mostrar diferents procediments, protocols, proves o tests per avaluar el nivell d'adquisició del llenguatge oral i poder determinar si es situa dintre dels paràmetres d'adquisició típica o si presenta algun tipus de retard o trastorn. El repte d'aquesta assignatura és anar cap al 0 % d'infradiagnòstic de les patologies de llenguatge infantil. A aquesta assignatura podreu desenvolupar competències i obtenir recursos que us permetran conèixer i avaluar el llenguatge i, així, saber explorar les diferències individuals del llenguatge dels infants al vostre voltant.
Competències
Competències generals
CG1 - Capacitat per analitzar i sintetitzar textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
CG2 - Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinària.
Competències transversals
CT1 - Aplicació de les TIC de manera ajustada per a l'atenció de les dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
Competències específiques
CE7 - Capacitat per identificar els factors que incideixen en l'aparició dels trastorns del llenguatge així com les alteracions que es deriven
CE8 - Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge primaris.
Objectius
- Comprendre el significat dels trastorns del llenguatge a partir de textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge (CG1).
- Analitzar i sintetitzar/Aplicar el contingut sobre els trastorns del llenguatge a partir de textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge en casos pràctics (CG1).
- Valorar/Raonar críticament els continguts sobre els trastorns del llenguatge a partir de textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge (CG1).
- Identificar / conèixer el paper dels diferents professionals implicats en el tractament dels trastorns del llenguatge (CG2).
- Localitzar/conèixer diferents recursos web i vídeos per a l'avaluació dels trastorns del llenguatge (CT1).
- Elaborar un text acadèmic on s'identifiquin els factors que incideixen en el trastorns de la parla i la veu / trastorns del llenguatge (CE7).
- Valorar les diferències individuals dels alumnes amb trastorns del llenguatge (CE8).
- Dissenyar propostes d'intervenció educativa en trastorns del llenguatge (CE9)
L'adquisició del llenguatge
1. Perspectives teòriques sobre l'adquisició del llenguatge.
1.1. Introducció: trets generals de les teories.
1.2. Teoria de l'aprenentatge (conductisme).
1.3. Teoria lingüística (innatisme).
1.4. Teoria cognitiva (constructivisme).
1.5. Teoria de la interacció social (sociointeraccionisme).
1.6. Connexionisme.
2. L'etapa prelingüística.
2.1. Bases socials, perceptives i cognitives del desenvolupament del llenguatge i la comunicació.
2.1.1. Bases perceptives i motrius generals.
2.1.2. Bases perceptives específicament relacionades amb la parla.
2.1.3. Bases socials del llenguatge i la comunicació.
2.2. Les primeres conductes comunicatives: l'emergència de la
comunicació intencional.
2.3. La interacció infant-adult: les protoconverses; la parla adreçada
als bebès (motherese).
3. Desenvolupament fonològic.
3.1. Desenvolupament de la producció fonològica: el període prelingüístic.
3.2. Adquisició fonològica en el període lingüístic: fonologia de les primeres paraules i expansió fonològica.
3.2.1. Els processos de simplificació fonològica.
3.2.2. L'adquisició de repertori fonètic.
4. Desenvolupament lèxic i semàntic.
4.1. Comprensió i producció dels primers mots.
4.2. Insight designatiu i «explosió lèxica».
4.3. Característiques del significat dels primers mots.
4.4. Diferències individuals en el lèxic i el llenguatge inicial.
4.5. Adquisicions semàntiques «posteriors».
5. Desenvolupament de la morfologia i la sintaxi.
5.1. Fases en el desenvolupament morfosintàctic.
5.1.1. La qüestió de la productivitat de les emissions infantils.
5.1.2. Les etapes en el desenvolupament de la morfosintaxi.
5.1.3. Longitud mitjana de l'enunciat (LME o MLU).
5.2. Les primeres combinacions de mots: la «parla telegràfica».
5.2.1. Característiques de la parla telegràfica.
5.2.2. Significat relacional: primeres relacions semàntiques.
5.2.3. Models d'anàlisi sintàctica.
5.3. Cap a l'estructura sintàctica: expansions a partir de les primeres combinacions.
5.4. La seqüència d'adquisició dels morfemes.
5.5. Les modalitats oracionals: el desenvolupament de la negació i la interrogació.
5.6. Combinació d'oracions: les oracions compostes.
5.7. Explicacions del desenvolupament de la morfologia i la sintaxi: «claus» per a l'aprenentatge.
5.8. Adquisicions sintàctiques «posteriors».
6. Els desenvolupaments posteriors: més enllà de les habilitats lingüístiques bàsiques.
6.1. Desenvolupaments semàntics i pragmàtics.
6.2. El desenvolupament del discurs.
6.3. Gèneres i modalitats de producció del discurs.
Avaluació del llenguatge oral.
1. Procés d'avaluació.
1.1. Aspectes extralingüístics que s'han de valorar .
2. Avaluació i diagnòstic del llenguatge oral .
2.1. Els procediments d'avaluació en llenguatge oral .
2.1.1. Tests estandarditzats.
2.1.2. Procediments no estandarditzats.
2.1.3. Escales del desenvolupament.
2.1.4. Observació directa i sistemàtica.
2.2. Les característiques de les proves i tests per a avaluar el llenguatge oral .
2.2.1. L'estandardització.
2.2.2. Característiques psicomètriques.
2.2.3. Limitacions en l'avaluació del llenguatge.
2.3. Els objectius i l'avaluació en llenguatge oral com a producte.
2.3.1. Evolució dels objectius d'avaluació.
2.3.2. Avaluació de la fonètica i la fonologia.
2.3.3. Avaluació de la morfologia.
2.3.4. Avaluació de la sintaxi.
2.3.5. Avaluació del lèxic i de la semàntica.
2.3.6. Avaluació de la pragmàtica.
2.4. L'avaluació del llenguatge centrada en els processos implicats.
2.4.1. Avaluació de la comprensió.
2.4.2. Avaluació de la producció.
| Adquisició i avaluació del llenguatge | |
| Evaluación fonológica del habla infantil | Audiovisual |
| PROESC | Audiovisual |
| PLON-R | Audiovisual |
| Home | Audiovisual |
| PROLEC - R | Audiovisual |
| PEABODY | Audiovisual |
| CEG | Audiovisual |
| CELF-4 | Audiovisual |
| ELI | Audiovisual |
| A-RE-HA | Audiovisual |
| CELF preschool (3 a 6 anys) | Audiovisual |
| El desenvolupament del llenguatge i la comunicació | |
| L'avaluació dinàmica: més enllà de l'avaluació estandarditzada | Audiovisual |
| Com crear activitats d'avaluació del llenguatge en el context de l'aula? | Audiovisual |
| Conceptes clau en la planificació dels processos d'avaluació en logopèdia | Web |
| Bateria Avaluació Clínica dels fonaments del llenguatge-5 o CELF-5 | Audiovisual |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |