| Dèficits d'atenció i trastorns de conducta | Codi: M4.611 : 5 |
L'evidència científica i la pràctica professional ens ha demostrat que l'atenció i el comportament de l'alumnat incideix notablement en el seu aprenentatge i en el seu desenvolupament socio-emocional. Una adequada regulació de l'atenció i del comportament, ajustada a les demandes de l'entorn escolar, és un factor molt significatiu en el progrès acadèmic de l'estudiantat: mantenir l'atenció en les explicacions, concentrar-se en la feina i desenvolupar relacions positives amb els docents i el grup classe és una bona base per créixer i aprendre en l'entorn escolar. En paral·lel, tant l'organització de l'entorn escolar com l'acció docent són en gran mesura responsables de promoure la regulació del comportament de l'alumnat o d'exacerbar les dificultats de regulació de l'alumnat més vulnerables.
L'assignatura Dèficits d'atenció i trastorns de conducta pretén proporcionar recursos i eines per millorar la gestió de l'aula, la interacció i la relació amb l'alumnat, així com una major capacitat per comprendre les dificultats dels alumnes i les alumnes més vulnerables a presentar problemes de regulació de l'atenció i la conducta, com són el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), el trastorn negativista desafiant (TND), el trastorn de la conducta (TC) i el trastorn explosiu intermitent (TEI).
Aquesta assignatura forma part d'un itinerari d'especialització dedicada a la comprensió, detecció i intervenció educativa dels trastorns del neurodesenvolupament.
En aquesta assignatura s'aborda principalment el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i els trastorns de la conducta que amb freqüència s'hi associen de forma comòrbida. Aquest enfocament permet analitzar la temàtica en un sentit ampli i orientar-nos a eines de gestió de l'aula, especialment, dels problemes de disciplina i els incidents crítics.
L'assignatura està dirigida preferentment a docents d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària. També pot ser de gran utilitat per a altres col·lectius professionals amb interès en la temàtica (especialistes de pedagogia terapèutica i/o audició i llenguatge, orientadors/es de centres educatius, assessors/es psicoeducatius, professionals de la psicologia educativa o de la psicopedagogia, etc.).
Es recomana tenir coneixement i pràctica professional en l'àmbit educatiu per tal d'aprofitar i aplicar en major profunditat els continguts treballats. No obstant, no és necessari comptar amb coneixements previs sobre els trastorns del neurodesenvolupament.
Competències bàsiques (CB):
- Que l'estudiantat posseeixi les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom (CB5).
Resultats d'aprenentatge:
- Comprendre la importància de la generació col·lectiva del coneixement en els dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Analitzar de forma proactiva una actuació professional per mitjà de la reflexió sobre la pràctica sobre els dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
Competències transversals (CT):
- Aplicació de les TIC de manera ajustada per a l'atenció de les dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge (CT1).
Resultats d'aprenentatge:
- Exemplificar tipus de tecnologies educatives aplicables als dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Avaluar i valorar l'aplicació de tecnologies educatives a un cas de dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
Competències específiques (CE):
- Capacitat per identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge, així com les alteracions que es deriven (CE4).
- Capacitat per identificar i valorar les dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament (CE10).
- Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament (CE11).
- Capacitat per identificar les alteracions de la comunicació i el llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament (CE12).
- Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament (CE13).
Resultats d'aprenentatge:
- Identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge en el cas dels dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Identificar les dificultats d'aprenentatge derivades dels dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Diferenciar entre diversos casos de dificultats d'aprenentatge derivades dels dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Comprendre les fases d'una proposta d'intervenció educativa en els dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Dissenyar i desenvolupar una intervenció educativa en els dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Avaluar una intervenció educativa en els dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Identificar les necessitats educatives derivades dels dèficits d'atenció i trastorns de la conducta.
- Conèixer els criteris que orienten el disseny, desenvolupament i l'avaluació de propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i el llenguatge derivats de trastorns del desenvolupament.
Altres objectius d'aquest semestre:
La finalitat genèrica pel conjunt del semestre és adquirir els coneixements i destreses específiques per la intervenció educativa en l'alumnat amb dificultats de regulació del'atenció i comportament. A fi de poder aconseguir aquest objectiu general i per poder abordar-lo des d'una perspectiva professional són necessaris els següents objectius específics:
- Analitzar les idees prèvies i generalment acceptades en les professions educatives, en relació amb les dificultats de regulació de l'atenció i el comportament.
- Conèixer els processos d'aprenentatge del comportament social i de la relació amb les persones de l'entorn, sent conscients que ens cal una teoria sobre l'aprenentatge de les àrees per a poder entendre aquestes dificultats.
- Tenir en compte les diferències individuals en les habilitats implicades en la regulació de l'atenció i del comportament.
- Conèixer les principals vies d'intervenció educativa per fer front a aquestes dificultats i, les premisses que sustenten les decisions necessàries per al seu ús.
- Reflexionar com aquestes mateixes dificultats afecten a la família i com els equips docents aborden aquesta situació.
- Intentar comprendre com aquestes dificultats són viscudes tant per l'alumnat com pels equips docents.
- Adquirir estratègies d'intervenció educativa per poder dissenyar tant una intervenció específica per l'aula, per un petit grup o per un/a alumne/a com altres de caràcter institucional o global.
És important realitzar una lectura acurada dels objectius específics que trobareu a l'inici de cada mòdul d'estudi perquè permetrà introduir-vos d'una manera més guiada a l'estudi.
En el context d'aquesta assignatura de màster, el trastorn per dèficit d'atenció amb/sense hiperactivitat (TDAH) i els trastorns de la conducta s'abordaran des de tres perspectives complementàries, facilitant així la comprensió i l'abordatge de les situacions o reptes que hauràn d'afrontar els equips docents a les aules.
La primera perspectiva parteix de la idea que conèixer millor el funcionament biològic, psicològic o social de l'alumne o l'alumna que presenta problemes relacionats amb el TDAH o el trastorn de conducta facilitarà la comprensió i prevenció de problemes o situacions educatives problemàtiques.
La segona perspectiva es desenvolupa prenent com a base la interacció entre l'alumne/a i allò que fa, i alguns aspectes normatius de l'aula i del marc escolar. D'aquesta manera, el focus es posa en la interrelació entre el comportament de l'alumne, especialment el comportament disruptiu no causat per factors clarament interns i més o menys permanents de l'alumne, i les normes socials de comportament de l'aula i del centre educatiu.
La tercera perspectiva posa l'accent en els fets relacionats amb el comportament dels alumnes que desestabilitzen al professor, que els viu com a incidents crítics, i que ha d'afrontar-los reflexionant sobre el seu rol docent, les seves concepcions i els seus sentiments.
| CONTINGUTS | DESCRIPCIÓ |
| Alumnat amb dificultats o trastorn per dèficit d'atenició i hiperactivitat |
|
| Alumnat amb dificultats de la regulació del comportament |
|
| Els incidents crítics a l'aula: caracterització, valoració i intervenció educativa
|
|
Els materials i eines de suport es facilitaran a l'alumnat a través de l'aula i l'espai d'anuncis periòdicament.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |