| Pràcticum Recerca | Codi: M4.614 : 9 |
L'objectiu fonamental del Pràcticum (i el TFM) de recerca és portar a terme una investigació empírica, redactar un article científic, fer la seva presentació i defensa davant un tribunal. La investigació empírica es portarà a terme seguint els estàndards de qualitat, rellevància, rigorositat i compromís ètic que permetin a l’estudiant poder conèixer totes les fases que comporta desenvolupar una recerca. En el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el Pràcticum i el TFM de recerca són dues assignatures orientades al desenvolupament d’una investigació. Mitjançant aquest treball, l’estudiant ha d’integrar i aplicar —amb criteri professional, creatiu i innovador— les competències adquirides al llarg del màster, incorporant-ne de noves relacionades específicament amb el Pràcticum i el TFM de recerca. Així doncs, aquestes dues assignatures constitueixen una de las «execucions clau» que mostra el nivell de formació adquirit durant el Màster.
En el Pràcticum de recerca (9 crèdits ECTS) es treballarà el tema de la investigació empírica, el plantejament dels objectius i de les hipòtesis, l'elaboració dels estímuls, materials i procediment, la selecció de la mostra i la recollida de les dades. Els/les estudiants hauran de dur a terme el treball de camp (selecció de la mostra i recollida de dades) en un centre educatiu, clínic o assistencial o en algun col·lectiu rellevant per a la seva recerca. Sota la supervisió del professorat col·laborador, els/les estudiants hauran de seleccionar aquest centre o col·lectiu tot valorant les possibilitats que li ofereix el seu entorn.
En concordança amb els objectius de l'assignatura descrits en el paràgraf anterior, no seran admesos els següents tipus de treballs: revisions bibliogràfiques, meta-anàlisi, anàlisi crítica d'articles, desenvolupaments exclusivament teòrics o estudis de cas únic. Respecte al tipus de població, en el Pràcticum no es treballen dificultats en població adulta i els participants han de pertànyer a l'etapa de la infància (entre 0 i 12 anys) o a l'adolescència (entre 12 i 18 anys). Si s'inclouen com a participants persones adultes ha de ser perquè són docents o famílies i poden reportar aspectes d'interès, és a dir, com a informants per a complementar la informació obtinguda de la intervenció realitzada amb població infantil o juvenil. Els estudis de cas únic i de percepció (professorat, famílies) únicament es permetran en casos excepcionals i justificats.
CB2. Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB3. Capacitat d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CB4. Capacitat de comunicar les seves conclusions –i els coneixements i raons últimes que les sustenten – a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
CG1. Capacitat per analitzar i sintetitzar textos acadèmics (llibres, capítols de llibre i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
CG2. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinària.
CG3. Capacitat per prendre decisions ajustades al marc normatiu i als coneixements acadèmics i professionals respecte a la intervenció educativa d’infants amb dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
- CT2. Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia.
CE4. Capacitat per identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del llenguatge així com les alteracions que es deriven.
CE5. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals d’infants que presenten dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
CE6. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives d’infants amb dificultats d'aprenentatge primàries.
CE7. Capacitat per identificar els factors que incideixen en l'aparició dels trastorns del llenguatge, així com les alteracions que es deriven.
CE8. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals d’infants que presenten trastorns del llenguatge primaris.
CE9. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives d’infants amb trastorns del llenguatge primaris.
CE10. Capacitat per identificar i valorar les dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE11. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE12. Capacitat per identificar les alteracions de la comunicació i el llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE13. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
Aplicar els coneixements adquirits a entorns nous, poc o gens coneguts per poder triar un tema de recerca rellevant, tot fent ús de la pròpia capacitat per resoldre problemes (CB2).
Fer una primera recerca bibliogràfica per esbrinar si un tema ha estat treballat abans per algun altre investigador, o des d’una perspectiva similar (CB2, CG1).
Dissenyar un pla rigorós i ordenat de cerca i anàlisi de la literatura: establiment de les fonts primàries i secundàries, criteris de cerca i establiment de paraules clau, registre de fonts documentals, definició d’estratègies de lectura i valoració crítica de la documentació seleccionada (CG1).
Comparar articles científics i textos acadèmics relacionats amb una temàtica específica (CG2).
Seleccionar els coneixements rellevants de diferents articles científics i textos acadèmics per a desenvolupar el marc teòric d’un estudi de recerca ben fonamentat. (CG2).
Formular preguntes, objectius i hipòtesis sobre un tema rellevant que no s’hagi estudiant prèviament. (CG2, CE4, CE7, CE10, CE12).
Dissenyar una proposta de recerca que suposi una millora qualitativa respecte a les investigacions prèvies (CE6, CE9, CE11, CE13).
Planificar la recollida de dades de la investigació tenint en compte la mostra que es vol analitzar, els instruments necessaris i el procediment a aplicar (CG3).
Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb la temàtica d’intervenció (CE5, CE8, CE12).
Tenir en compte tant el codi ètic i moral com el context on es durà a terme la investigació (CB3).
Portar a terme el treball de camp de la investigació amb els principis d’objectivitat, rigorositat i exhaustivitat (CG3, CT2).
Obtenir unes dades que permetin donar resposta a la/les pregunta/es de recerca, assolir els objectius plantejats i acceptar o refutar les hipòtesi plantejades (CB4).
Dins del Pràcticum de recerca podem distingir diversos tipus de continguts. Bàsicament, podem destacar els següents:
Contextualització del saber en realitats específiques.
Ús dels coneixements específics per a la interpretació de les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
L’atenció d’infants amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.
Destreses vinculades a la investigació-acció (revisió de la bibliografia prèvia, coneixement de la realitat, elaboració d’hipòtesis de treball, disseny de metodologies experimentals, anàlisi de resultats quantitatius o qualitatius, elaboració d’estratègies d’actuació, etc.).
Actituds i valors necessaris en la intervenció amb infants amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.
| Problemes ètics en la gestió de la informació | |
| El tema i la pregunta de recerca. Recursos i qüestions metodològiques de la recerca | |
| La ressenya de la bibliografia. Teories, hipòtesis i contrasts | |
| La revisión de la literatura: teorías, hipótesis y contrastes | |
| L'entrevista | |
| La recerca quantitativa | XML |
| La recerca qualitativa | XML |
| Dificultats en l'aprenentatge de continguts curriculars | Web |
| SPSS | Programari en línia |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |