| TFM | Codi: M4.618 : 6 |
El TFM és un espai de desenvolupament i d’avaluació de competències, i, com a tal, està previst el treball de les competències següents:
Competències
Competències bàsiques i generals:
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CG2. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinària.
Competències transversals:
CT2. Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia.
Competències específiques:
CE5. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
CE6. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge primàries.
CE8. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge primaris.
CE9. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb trastorns del llenguatge primaris.
CE11. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE13. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
Objectius d’aprenentatge de l’assignatura:
La principal finalitat d’aquesta assignatura és que els estudiants formulin, plantegin i portin a terme una acció basada en evidències científiques sobre un àmbit de les dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge i que respongui a un repte o necessitat de l’entorn de l’estudiant. Per tal d’assolir aquesta finalitat, ens plantegem aquests objectius d’aprenentatge específics (entre parèntesi la competència de la qual deriven):
Detectar necessitats en un entorn educatiu o clínic, justificant la necessitat (depenent de la formació prèvia de l’alumne determinat), idoneïtat i pertinença del treball a partir d’unes necessitats detectades en un determinat àmbit d’intervenció (CB2).
Formular objectius d’intervenció plantejant a grans trets allò que es vol resoldre o proposar; tot focalitzant el tema i l’entorn que es pretén analitzar (CG2).
Reconèixer la informació rellevant d’articles científics i textos acadèmics per tal de crear una base teòrica de qualitat per a una posterior aplicació pràctica (CT2).
Analitzar pràctiques d’intervenció del context, tot tenint en compte els recursos i ubicació del centre, i les característiques demogràfiques socials, jurídiques, culturals o educatives de la població atesa (CE6, CE9, CE11, CE13).
Seleccionar els coneixements rellevants que permetin un aprofundiment acurat en la temàtica d’estudi per a una posterior aplicació d’aquesta (CG2).
Comparar estudis científics i textos acadèmics per consolidar una base teòrica en què es fonamentarà l’estudi relacionat a una temàtica concreta (CT2).
Aplicar coneixements adquirits a entorns nous o poc coneguts, tot afrontant la complexitat, integrant coneixements i formulant judicis crítics, sempre des de la perspectiva de l’ètica i la responsabilitat social (CB2).
Formular preguntes i objectius que permetin una contextualització dins la proposta que es vol dur a terme (CG2).
Conèixer el marc normatiu rellevant en relació a les dificultats d’aprenentatge i/o trastorn del llenguatge (CB3).
Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb l’àmbit d’intervenció (CE5, CE8).
Dissenyar propostes d’intervenció concretes que suposin una millora qualitativa a les necessitats d’infants i/o de l’entorn relacionat amb l’àmbit d’estudi escollit (CE6, CE9, CE11, CE13).
Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb la temàtica d’intervenció (CE5, CE8).
Tenir en compte tant el codi ètic i moral com el context on es durà a terme la investigació (CB3).
L’activitat fonamental del TFM professionalitzador és la de:
(a) Dur a terme una acció o intervenció que respongui a alguna necessitat o repte de l’entorn de l’estudiant en relació amb les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge,
(b) Generar la redacció d’un informe professional basat en evidències.
(c) Realitzar l’exposició oral virtual sobre els aspectes més importants d’aquest.
L’acció o intervenció s’haurà d’emmarcar en la pràctica basada en evidències (Evidence-Based Practice, en anglès), que consisteix en fonamentar qualsevol decisió en les evidències científiques prèvies. Per a dur a terme l’acció basada en evidències, l’informe professional, i l’exposició oral, l’estudiantat comptarà amb la tutorització i orientació per part del professorat col·laborador docent i l’organització pautada del treball amb diferents fases i diferents lliuraments.
Amb aquest treball en fases, l’estudiant anirà construint cada pas a mesura que rebrà el feedback del/la professor/a col·laborador/a, qui proposa canvis, modificacions o millores. Primer de tot, l’estudiant haurà d’identificar una pregunta o repte que cal resoldre en el seu entorn en relació amb les dificultats d’aprenentatge o els trastorns del llenguatge; en segon lloc haurà de cercar tota la informació i evidències científiques que existeixin sobre aquella pregunta/repte, després haurà de plantejar una acció que pugui resoldre la pregunta/repte i que estigui basada en les evidències científiques prèviament identificades, i aleshores ha de comprovar si aquella acció ha acomplert els objectius del projecte. Finalment, l’estudiant presentarà un informe professional complet i una exposició oral virtual.
Les activitats de l’assignatura es basen en les Proves d’Avaluació Contínua (PAC), les Pràctiques (obligatòries i avaluables a través de les Rúbriques de les PAC) i les Activitats de preparació, de realització altament recomanable.
| Redacció de textos científicotècnics | |
| L'edició del TFM. L'estructura del treball de recerca i l'estil d'escriptura científica | |
| Com presentar un Treball final de grau | Audiovisual |
| Dificultats en l'aprenentatge de continguts curriculars | Web |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |